Diumenge XX. Any A.

 

EVANGELI. (Mateu 15,21-28).

 

En aquell temps,

Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó,

i sortí d’allà una dona cananea cridant:

“Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi:

la meva filla està endimoniada”.

 

Jesús no li contestà ni una paraula,

però els deixebles li demanaven:

“Despatxeu-la d’una vegada:

només fa que seguir-nos i cridar”.

Jesús els respongué:

“Únicament he estat enviat

a les ovelles perdudes del poble d’Israel”.

 

Ella vingué, es prosternà i digué:

“Senyor, ajudeu-me”.

Jesús li respon::

“No està bé de prendre el pa dels fills

per tirar-lo als cadells”.

Ella li contestà:

“És veritat, Senyor;

però també els cadells mengen les engrunes

que cauen de la taula dels amos”.

Llavors Jesús respongué:

“Dona, quina fe que tens!

Que sigui com tu vols”.

 

I a l’instant es posà bona la seva filla.

 

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
El relat d'aquest diumenge m'ha sorprès molt, i m'ha provocat una certa indignació. ¿Com pot ser que tractis una dona cananea de gosseta?!

Fid'ho
Estimat Evy: no saps com m'agrada i m'anima la teva indignació! Però interpretes equivocadament aquesta situació.
Si un fill teu caigués en les teranyines d'una secta destructiva, què faries?

Evy
Tot el que fos necessari per treure'l d'aquella situació!!!

Fid'ho

La solució no seria treure'l sinó trobar la manera de que ell mateix en volgués sortir. El domini de les sectes arriba a la ment, i aquesta és la malaltia real dels qui hi són atrapats. L'important és alliberar la ment.

Evy
D'acord. ¿Però això, què té a veure amb la dona cananea?

Fid'ho
En el Relat, ella és una figura representativa de molts Cananeus que, convivint amb els Jueus, tenien mentalment assumit que, en l'aspecte religiós, eren inferiors. Pensaven que la "vertadera religió" era la dels Jueus, i creien que la pròpia salvació els havia d'arribar d'algun profeta "fill de David". Aquest era el "dimoni" (ideologia alienant) que havia pres possessió de la filla de la dona cananea, i que ella mateixa li havia inculcat.

Evy
I va ser necessari que tu, com a fill de l'home, et servissis de la seva pròpia mentalitat per fer-la reaccionar...

Fid'ho
La religió (o millor: una perversa manera d'entendre la religió) era la principal causa de la pretesa inferioritat dels Cananeus en relació al  “Poble elegit".
L'amor va fer entendre a aquella mare que la situació de la seva filla és malaltissa. Reconeix que la seva filla està "endimoniada". I aquest amor humil i persistent posa de manifest una fe superior a la fe de la majoria del Poble elegit. Dient-li: “Dona, quina fe que tens! Que sigui com tu vols”, jo li mostrava que estava al nivell dels millors creients jueus.

Evy
El sentiment d'inferioritat, arrelat en la ment, és molt freqüent, i pot donar-se en molts camps. Recordo una vegada que la meva dona em deia que la principal dificultat per a la igualtat entre home i dona està en les mateixes dones, que tenen assumida la seva (equivocada) inferioritat en molts aspectes. És a dir: el principal problema del feminisme seria que moltes dones tenen mentalment assumida la submissió al marit.

Fid'ho.
La submissió d'uns als altres és signe de bondat quan neix de l'amor i de la generositat. I aquesta és la gran aportació que la majoria de dones han fet i fan a la Humanitat. Gràcies a elles, la Humanitat no ha col·lapsat. Però quan la submissió es considera “normal” per a les dones i no per als homes, aleshores apareix el masclisme. I el masclisme ha estat i és una de les plagues més destructives d'Humanitat.

Evy
De totes maneres, ni el masclisme ni la religió no són pas els únics àmbits en què es donen situacions d'inferioritat/superioritat mentalment assumides. Es dona també sovint en l'àmbit de la família, de la cultura, del treball, de la política,... Ser superior fa important. I mostrar-se inferior fa sentir-te mereixedor del "suport" dels poderosos. És "l’estratègia dels dèbils", com denunciava un famós pensador.

Fid'ho.
El sentiment de superioritat o d'inferioritat són dues cares d'una mateix dimoni.