Assumpció de Maria. 15 d'agost.

EVANGELI. (Lluc 1,39-56).

 

Per aquells dies,

Maria se n’anà decididament a la Muntanya,

a la província de Judà,

entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet.

 

Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria,

el nen saltà dins les seves entranyes,

i Elisabet, plena de l’Esperit Sant,

cridà amb totes les seves forces:

“Ets beneïda entre totes les dones

i és beneït el fruit de les teves entranyes.

¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor

vingui a visitar-me?

Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,

el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.

Feliç tu que has cregut!

Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”.

 

Maria digué:

“La meva ànima magnifica el Senyor;

el meu esperit celebra Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

 

Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,

perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

 

El seu nom és sant,

i l’amor que té als qui creuen en ell

s’estén de generació en generació.

 

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu;

derroca els poderosos del soli i exalça el humils.

Omple de bens els pobres,

i els rics se’n tornen sense res.

 

Ha protegit Israel, el seu servent,

com ho havia promès als nostres pares;

s’ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

 

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui aprofitaré aquesta festa, tan popular com estranya, per expressar els meus dubtes sobre el llenguatge religiós. Perquè dóna la impressió que amb el llenguatge religiós es poden dir, sense cap inconvenient, les falsedats més grosses. Això, per a un periodista com jo, és inconcebible. Deixo ara això de Maria assumpta al cel amb cos i ànima... Imagino que deu tenir algun sentit simbòlic (!) difícil d'entendre. Ara vull pensar més aviat en les paraules que el relat d’avui posa en boca de Maria, la teva mare. Ella proclama la bondat de Déu que "dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalça el humils. Omple de bens els pobres, i els rics se’n tornen sense res". No em negaràs que tot això és pura ciència ficció! En realitat són una mentida com una catedral. Ho eren en temps de Maria, i ho són encara avui, dos mil anys després. Al contrari del que proclama la teva mare, tothom pot veure i comprovar que els poderosos són cada dia més forts, i els dèbils són més esclaus. ¿O és que aquestes paraules també tenen un "sentit simbòlic" que, en aquest cas, expressaria només un desig mai no fet realitat?

Fid'ho
Caram, Evy. Avui vens fort! Però comets un error molt freqüent en els humans.
Mira: si et poses ulleres vermelles, ho veuràs tot vermell.
Les paraules de Maria no expressen un capgirament de la realitat com si els Poderosos caiguessin a baix, i els Pobres s'enfilessin enlaire convertint-se en els nous Poderosos. Això no solucionaria res; només s'hauria girat la truita.
En canvi, imagina que una persona amb suficient autoritat decreta que tots els sistemes monetaris del món queden anul·lats; que des d'ara tots els bitllets seran només paper, i les monedes seran només ferralla. ¿Què passaria amb tots els qui s'han dedicat a acumular diners? Igualment, ¿què passaria amb tots els qui, per no tenir diners, han viscut "només" donant i rebent amistat?

Evy
¿Vols dir que, segons la teva mare, Déu seria aquesta persona amb autoritat que podria donar un “decret” així?...

Fid'ho
Aquest decret existeix des de sempre i per sempre. I les coses funcionen segons aquest decret. Només els qui porteu ulleres tenyides de Poder no ho sabeu veure, i continueu jugant a "rics i pobres" amb riqueses que són del tot enganyoses.
Creu-me, Evy: Maria, la meva mare, amb tots els qui de veritat s'han fet deixebles meus, han rebutjat les "ulleres del Poder", i veuen les coses com són realment.

Evy
Però si tot el nostre món funciona d'acord amb les ulleres del Poder!... No som nosaltres, l'excepció; sou vosaltres!

Fid'ho
T'enganyes una altra vegada, Evy.
És cert que són molts els qui porten posades les ulleres tenyides de Poder. Ells pensen que tot funciona com ells ho veuen. Són cecs.
Però la Humanitat creix, avança i subsisteix gràcies precisament a la gran multitud de "pobres" que, sentint-se víctimes del Poder-Riquesa, van deslliurant-se de les fatídiques ulleres tenyides, i viuen sentint-se Humanitat i fent Humanitat. És gràcies a ells que la Humanitat encara existeix i té futur.