Diumenge 21 de durant l'any. Any A.

EVANGELI. (Mateu 16,13-20).

 

En aquell temps...

Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip,

i un cop allà, preguntava als seus deixebles:

“Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?”

Ells li respongueren:

“Uns diuen que és Joan Baptista,

altres, que és Elies,

altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes”.

 

Ell els diu: “I vosaltres, ¿qui dieu que soc?”

Simó Pere li contestà:

“Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu”.

Jesús li va respondre:

“Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs:

això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang,

sinó el meu Pare del cel.

 

I ara, també jo et dic que tu ets Pere.

Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església,

i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.

Et donaré les claus del Regne del cel,

i tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel,

i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel”.

Després prohibí severament als deixebles

de dir a ningú que ell era el Messies.

 

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
"Qui és el fill de l'home?" Com a periodista, m'agradaria fer una gran enquesta amb aquesta pregunta, diferenciant el que diu la gent i el que diuen els teus deixebles. Segur que hi hauria sorpreses! En el relat llegit, em resulta molt estrany que, tot i ser correcta la resposta dels teus deixebles, els prohibeixis severament que ho diguin a ningú. ¿Per què no ho poden dir, si és la resposta correcta?

Fid'ho
La pregunta que jo faig als deixebles no té resposta, ni correcta ni incorrecta. Es tracta simplement d'una pregunta provocativa. Provocativa en el millor sentit de la paraula: vocativa pro ("que crida a favor de..."). La pregunta vol provocar la descoberta de la progressiva realització de la Home. L'Home no és una realitat ja feta i acabada. Amb tots els humans, es va realitzant. En mi, com a fill de l'home, els humans troben les pistes necessàries per anar fent el procés d’humanització.

Evy
Però, segons el relat, tu aproves la resposta de Pere, i la destaques. ¿No indiques així que és una bona resposta?

Fid'ho
És bona com a horitzó. L'horitzó de l'Home és ser fill de Déu. Però Déu no l'ha vist mai ningú. De fet, tant Pere com els altres deixebles interpreten malament la seva resposta, perquè s'han fet una idea equivocada de Déu (i del Messies). Per això els prohibeixo que ho diguin a ningú. El procés d'humanització no s'aprèn estudiant o imaginant com hauria de ser, sinó només caminant. Cada pas nou només s'intueix a partir del camí ja fet.

Evy
Em sembla que entenc què vols dir, perquè m'ha passat una cosa semblant amb els fills. Vols ajudar-los a fer-se homes, però no pots tenir-hi projectes. No pots marcar-los el camí perquè el seu camí només ells el poden descobrir, decidir i caminar. Els pares només podem acompanyar-los, descobrint amb ells els seus propis camins.

Fid'ho
Sortós de tu, Evy! Aquesta descoberta teva, tan justa i assenyada, neix de l'amor als teus fills. També sortosos ells per tenir un pare −uns pares− com vosaltres.
Creu-me Evy: el principal obstacle a la humanització ve d'aquells que es pensen saber com ha de ser, i s'atorguen el dret a decidir sobre la vida dels altres. Aquest ha estat el gran pecat dels dictadors cruels que han marcat la tràgica Història humana. Però també és el pecat del simple company de colla que vol imposar-se com a líder del grup; o de tants pares que pretenem "formar" el seus fills o filles segons els seus propis criteris.

Evy
"¿Què és l'Home?". Realment és una pregunta que no té ni pot tenir cap resposta teòrica. La mateixa resposta de Pere, encara que ofereixi un horitzó, ens serveix de ben poca cosa... ¿Què comporta ser fill de Déu si mai ningú no ha vist Déu?!

Fid'ho
Descobrim Déu en la mesura que anem construint la seva imatge, que és l'Home. Fent humanitat adquirim coneixement vivencial de Déu. No es dóna una cosa sense l'altra.

Evy
¿Si no es dóna una cosa sense l'altra, per quina cal començar?

Fid'ho
Pensa en els teus fills, Evy. Un dia van aparèixer en les vostres vides, com un do i com un horitzó,... I tot va recomençar per a vosaltres! Cada moment cridava el següent, pas a pas, impulsats i guiats per l'amor...

Evy
... Sense projectes; però l'horitzó s'anava definint...
N'hem parlat moltes vegades amb la dona! Aprendre a renunciar als nostres projectes per deixar lliure el seu horitzó. En una paraula: VIURE. O millor: CONVIURE. És l'inici i l'horitzó de tot.