Diumenge 3 de Quaresma. Any A.

EVANGELI. (Joan 4,5-42).

Nota: En blau allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús arribà a una població samaritana

que s’anomena Sicar,

prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep.

Allà hi ha el pou de Jacob.

Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar,

s’estava assegut bonament a la vora del pou.

Els deixebles havien anat al poble

a comprar provisions.

Arribà una dona samaritana,

que venia a treure aigua.

Jesús li diu: «Dóna’m aigua.»

Li diu la samaritana:

«Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi,

que sóc una dona samaritana?»

Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans.

Jesús li respongué:

«Si sabessis què vol donar-te Déu

i qui és el qui et demana que li donis aigua,

ets tu qui li hauries demanat aigua viva,

i ell te l’hauria donada.»

Ella li diu:

«Senyor, aquest pou és fondo

i no teniu res per treure aigua.

D’on la traieu, l’aigua viva?

Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou

i en bevia tant ell,

com els seus fills, com el seu bestiar.

Sou més gran vós que no pas ell?»

Jesús li respongué:

«Els qui beuen aigua d’aquesta

tornen a tenir set,

però el qui begui de la que jo li donaré,

mai més no tindrà set;

l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font

que brollarà sempre dintre d’ell

per donar-li vida eterna.»

Li diu la dona:

«Senyor, doneu-me aigua d’aquesta:

que no tingui mai més set

ni hagi de tornar mai més aquí

a treure aigua del pou.»

Ell li diu:

«Vés a cridar el teu marit i torna.»

La dona li contesta: «No en tinc, de marit.»

Li diu Jesús:

«Tens raó: n’has tingut cinc,

i l’home que ara tens no és el teu marit.

Això que has dit: “No en tinc, de marit”, és veritat.»

Ella li diu:

«Senyor, veig que sou un profeta.

Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya,

però vosaltres, els jueus,

dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.»

Jesús li respongué:

«Creu-me, dona:

s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare

no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.

Vosaltres no sabeu qui adoreu;

nosaltres sí que ho sabem,

perquè la salvació ve dels jueus.

Però s’acosta l’hora,

més ben dit, és ara mateix,

que els bons adoradors adoraran el Pare

en esperit i en veritat.

Aquests són els adoradors que vol el Pare.

Déu és esperit.

Per això els qui l’adoren

han de fer-ho en esperit i en veritat.»

Li diu la dona:

«Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit.

Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.»

Ell li respon:

«El Messies sóc jo, que parlo amb tu.»

Llavors mateix arribaren els deixebles.

S’estranyaren que parlés amb una dona,

però cap d’ells no gosà preguntar-li

què volia o de què parlava amb ella.

La dona deixà estar la gerra

i se n’anà al poble a dir a la gent:

«Veniu a veure un home

que m’ha dit tot el que he fet.

No serà el Messies?»

La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.

Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo:

«Mengeu, rabí.»

Però ell els contestà:

«Jo, per menjar, tinc un altre aliment

que vosaltres no sabeu.»

Els deixebles es preguntaven entre ells:

«És que algú li ha portat menjar?»

Jesús els diu:

«El meu aliment és

fer la voluntat del qui m’ha enviat

i acomplir la seva obra.

Vosaltres dieu:

“Quatre mesos més i ja serem a la sega.”

Doncs jo us dic:

Alceu els ulls i mireu els camps:

ja són rossos, a punt de segar.

El segador ja rep la part que li toca

i recull el gra per a la vida eterna,

perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador.

En aquest cas té raó la dita

«un és el qui sembra i un altre el qui sega».

Jo us he enviat a segar

on vosaltres no havíeu treballat.

Són altres, que van treballar-hi;

vosaltres sou sobrevinguts,

en el treball que ells havien fet.»

Molts samaritans d’aquell poble

van creure en ell

per la paraula de la dona que assegurava:

«M’ha dit tot el que he fet.»

Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo,

li pregaven que es quedés amb ells.

I s’hi va quedar dos dies.

Després de sentir-lo parlar a ell mateix,

encara molts més van creure,

i deien a la dona:

«Ara ja no creiem només pel que tu deies;

nosaltres mateixos l’hem sentit,

i sabem que aquest és de debò el Salvador del món.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Literàriament parlant, trobo aquest relat extraordinari. Em vaig adonant que allò realment important no és tant el que dius sinó el qui ets. Vaig descobrint que tu mateix, el Fill de l'Home, ets el missatge. En aquest relat, la Samaritana és el magnífic i simpàtic contrapunt que posa en relleu allò que tu ets. Però aquí està precisament el meu problema! Qui ets? Quin significat té la teva existència per als humans? Jo et situo en l'àmbit religiós; però sembla que tu vas contra coses molt pròpies de la religió, com són els temples. ¿Com pot ser que declaris superada tota forma de temple? ¿Els temples són una equivocació?

Fid'ho
Ser petit no és cap equivocació; però seria un greu error no créixer. Cal fer-se adult. Ser adult comporta superar tot allò que és propi de la infantesa. És cert: naixem petits i depenent totalment dels pares; però aviat sentim la necessitat d'afirmar el nostre JO. Afirmar el nostre JO genera una creixent soledat perquè ens adonem que "només jo sóc jo!". La reacció espontània a aquesta soledat és buscar vincles; establir lligams que, sense negar la independència desitjada, permetin sentir-se connectat.

Evy
Suposo que la "religió" s'ha de situar en el marc d'aquesta necessitat de connectar-se o "relligar-se". Per això, per a molts, els temples són una necessitat!

Fid'ho
Poden ser una necessitat de l'home infantil. Però l'home, a més de necessitats té també capacitats. El desenvolupament de les capacitats li permet anar-se alliberant de les necessitats.

Evy
No; no ho acabo d'entendre. Perquè si algú s'alliberés (suposant que fos possible!) de la necessitat de tenir lligams ("religió"),¿com es relacionaria amb els altres? Sense lligams amb els altres, cauria en la més absoluta soledat!

Fid'ho
¿Els lligams que els vostres fills tenen amb vosaltres, els pares, són iguals ara que ja són grans que quan eren petits?

Evy
... Em penso que començo a entendre...
Ara que són grans, els lligams entre ells i nosaltres ja no neixen de les seves necessitats sinó de la seva llibertat. Són lligams molt diferents! Més que "lligams", són espais de llibertat creativa! ¿És això el que vol indicar la Samaritana quan va a trobar la gent del seu poble per dir-los: Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. ¿No serà el Messies?

Fid'ho
En tot aquest relat, les paraules-clau són "dona" i "home".

Evy
¿La Samaritana representa la dona adulta, alliberada de tots els "marits" que la mantenien inferior o petita? ¿De qui parles quan li dius que l'home que ara té no és el seu "marit"? ¿Estàs parlant de tu mateix com a fill de l'home?

Fid'ho
L'antic llenguatge matrimonial expressava imperfectament la relació entre Déu i el Poble escollit. La relació madura entre Déu i la Humanitat s'expressa millor amb el llenguatge Pare–Fill hereu. És el que vol suggerit l'expressió "...els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare".

Evy
Dedueixo d'això que la relació Pare/Mare – fills/filles porta directament a la pràctica de la fraternitat, i no pas al culte religiós en temples!

Diumenge 2 de Quaresma. A.

EVANGELI. (Mateu 17,1-9).

En aquell temps,

Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,

els dugué dalt una muntanya alta

i es transfigurà davant d’ells.

La seva cara es tornà resplendent com el sol,

i els seus vestits, blancs com la llum.

També se’ls aparegueren Moisès i Elies,

que conversaven amb ell.

Pere va dir a Jesús:

«Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt!

Si voleu, hi faré tres cabanes,

una per a vós, una per a Moisès

i una altra per a Elies.»

Encara no havia acabat de dir això

quan els cobrí un núvol lluminós,

i del núvol estant una veu digué:

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat,

en qui m’he complagut;

escolteu-lo.»

En sentir-ho, els deixebles, esglaiats,

es prosternaren de front a terra.

Jesús s’acostà, els tocà i els digué:

«Aixequeu-vos, no tingueu por.»

Ells alçaren els ulls

i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya,

Jesús els manà

que no diguessin res a ningú d’aquella visió

fins que el Fill de l’home

no hagués ressuscitat d’entre els morts.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Perdona, Fid'ho: però, llegint aquest relat estrany, m'ha sorprès molt el teu exhibicionisme. No ho entenc. No va amb tu.

Fid'ho
¿És exhibicionista, la Lluna, perquè reflexa la llum del Sol? Jo sóc el Fill de l'Home, i en aquesta escena exhibeixo allò a què està cridada la Humanitat. No és exhibicionisme sinó exhibició. ¡No t'empenyis en volar baix quan estàs cridat a participar de la vida mateixa de Déu! Déu és llum, i tots estem cridats a rebre, gaudir i reflectir la seva llum.

Evy
Si és així, ¿per què només davant de tres deixebles?

Fid'ho
Necessitaven classes particulars! Aquests tres deixebles representen tants i tants humans que, enlluernats amb la falsa llum del Poder, són incapaços d'entendre la qualitat de la meva llum. I vaig haver de manar-los que no parlessin a ningú d'aquesta experiència fins després que jo hagués passat per la meva mort resurrecciosa, que és la meva autèntica exhibició, i davant tothom.

Evy
¿I, què hi pinten aquí Moisès i Elies?

Fid'ho
Serveixen de contrapunt a l'hora d'escoltar la veu del Pare que diu: "Aquest és el meu Fill (referint-se a mi), el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo". Els tres deixebles eren dels que venien amb mi, però escoltaven la meva veu filtrada per les seves idees preconcebudes sobre Moisès i Elies. Aquestes idees preconcebudes els impedien d'entendre correctament la meva exhibició.

Evy
Sempre t'he sentir dir que, en tu, s'acompleix tot allò que havia estat anunciat pels profetes d'Israel. Per tant: és lògic entendre la teva missió com una continuació de la missió de Moisès i Elies.

Fid'ho
És tal com dius. Però això no significa que no hi hagi una diferència qualitativa entre la seva missió i la meva.

Evy
¿Quina diferència?

Fid'ho
Evy! ¿Tu tampoc no ho entens, encara?! ¿No has experimentat en la teva pròpia vida, i en la vida dels teus fills, que, quan som petits, necessitem lleis i normes que ens ajudin a créixer correctament, però que, quan ja som adults, vivim una situació totalment diferent que exclou tot allò que és propi de la infantesa?

Evy
Perdona. És veritat: tot això ja m'ho has dit altres vegades, però no ho acabo d'incorporar al meu cervell! A vegades imagino una papallona explicant a una eruga que, passant per una transformació, serà capaç de volar. Estic segur que la pobra eruga es marejaria només d'imaginar-se allò que li explica la papallona... Em sembla que sóc encara molt "eruga"!

Fid'ho
Conec aquests teus temors per pròpia experiència; i també conec la temptació de quedar-se a mig camí. Ara que ja sóc papallona, em dedico a mantenir l'esperança de tantes i tantes erugues poc esperançades.

Evy
I jo que t'ho agraeixo, encara que sovint em costi d'entendre't!

Diumenge 1er. Quaresma. Any A.

========================================

>> Apunts d'homilia.

>> Relectures
>> Tertúlia

========================================

EVANGELI. (Mateu 4,1-11).

En aquell temps,

l’Esperit conduí Jesús al desert

perquè el diable el temptés.

Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava,

i quedà extenuat de fam.

El temptador se li acostà i li digué:

«Si ets Fill de Déu,

digues que aquestes pedres es tornin pans.»

Jesús li respongué:

«Diu l’Escriptura:

“L’home no viu només de pa;

viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa,

el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:

«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix;

l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels

que et duguin a les palmes de les mans,

perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»

Jesús li contesta:

«També diu l’Escriptura:

“No temptis el Senyor, el teu Déu”.»

Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima,

li fa veure tots els reialmes del món

i la seva glòria i li diu:

«Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»

Llavors li diu Jesús:

«Vés-te’n d’aquí, Satanàs!

L’Escriptura diu:

“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»

Llavors el diable el deixà estar,

i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Com a periodista, trobo extraordinari aquest relat de les Temptacions. S'hi descriuen les temptacions que tot ésser humà experimenta quan decideix humanitzar-se fent Humanitat. El relat diu que tu les vas superar. Enhorabona! Però hi ha un punt que em sorprèn: qui t'empeny cap aquestes temptacions és el mateix Esperit Sant! Hom esperaria que l'Esperit t'impulsés, no pas cap al desert solitari per ser-hi temptat, sinó cap a les multituds, per treure-les de la lamentable situació en què es troben precisament per no haver superat aquestes temptacions (La màgia, la religió i el poder).

Fid'ho
No puc anar cap a la multitud perquè jo pertanyo a la multitud. Sóc carn de la seva carn i os dels seus ossos. I és aquesta solidaritat total i absoluta amb la multitud humana allò que obre el cel i permet escoltar la veu que ressona constantment, i per a tothom: "Tu ets els meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut".
I t'he de dir que, d'entrada, aquestes paraules generen un gran esquinçament interior perquè, per una banda vius les necessitats de la multitud, però per l'altra sents dintre teu la força creadora de Déu invitant tots els humans a la Plenitud.

Evy
Com a multitud, et submergeixes en l'aigua (bateig), però en surts de seguida. ¿És perquè la solidaritat t'impulsa a superar la submersió? ¿És una crida al lideratge?

Fid'ho
Cal sortir de seguida de l'aigua, però en surts xop de multitud. És una experiència d'una gran solitud; de desert total. Et sents líder, però des de dintre. Com un rebrot que neix d'una soca quasi morta.
I penses: "Si sóc fill de Déu, puc ajudar la multitud, i he de fer-ho. Tinc en mi la plenitud de l'Esperit creador! Saciaré tota la seva fam: la fam de ser, la fam d'emergir, la fam d'escoltar la veu que jo vaig escoltar!"

Evy
¿És la 1ª Temptació, oi?
¿Què et permet no caure-hi?

Fid'ho
Que la multitud no pot ser salvada des de dalt sinó des de dintre; des d'ella mateixa. No pot ser salvada per un fill de Déu sinó només per un fill de l'home. Com un llevat que va transformant la massa.

Evy
I aquí sorgeix de seguida la 2ª Temptació: fer-se acceptar per la multitud fent algun prodigi. Que tothom vegi que, a pesar de ser un home com tothom, ets l'Escollit de Déu!

Fid'ho
No saps com resulta difícil treballar en l'obra de Déu, i que no et divinitzin. Sentir la plenitud de l'Esperit, i no utilitzar-lo per autolegitimar-me sinó deixar-me portar per l'Esperit perquè activi les capacitats que Déu ha posat en cada un dels humans.
¿Saps una cosa, Evy?: la multitud està més disposada a creure en líders que a creure en Déu present en cada home. És un turment terrible refusar el lideratge quan tothom t'ho demana. I saber que seràs condemnat com a traïdor a Déu i al poble per no haver-lo assumit.

Evy
Un turment que et posa davant la 3ª Temptació! ¿No és veritat?

Fid'ho
Sí. És veritat. És tan cansat, resistir la multitud! Al final, tens ganes de dir: "Voleu un rei? Doncs, som-hi: aquí em teniu. Sóc el vostre rei!". I t'adones que, no acceptant de ser-los rei, acabaran proclamant rei al seu propi botxí. ¡Com ressona contínuament dintre meu aquell crit tràgic: No aquest, sinó Barrabàs!
Saps una cosa, Evy? "Bar-abbas" significa literalment "fill del pare". I, no obstant, el camí, l'únic camí, continua essent el fill de l'home.

Evy
Tot i ser tan difícil, tu vas superar totes tres temptacions.

Fid'ho
Sóc el fill de l'Home; i, mentre duri el camí, aquestes tres temptacions subsisteixen en el caminar de cada ésser humà.

Diumenge 8. Any A

EVANGELI. (Mateu 6,14-34).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ningú no pot servir dos amos:

Si estima l’un, no estimarà l’altre,

si fa cas de l’un, no en farà de l’altre.

No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.

Per això us dic:

No us neguitegeu per la vostra vida,

pensant què menjareu o què beureu,

ni pel vostre cos, pensant com us vestireu.

¿No val més la vida que el menjar,

i el cos, més que el vestit?

Mireu els ocells que volen lliures pels aires:

no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners,

però els alimenta el vostre Pare celestial.

¿I no valeu més vosaltres que ells?

¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi,

és capaç d’allargar, ni un minut,

el temps de la seva vida?

I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu?

Mireu com creixen els lliris dels prats:

no treballen ni filen,

però us asseguro que ni Salomó,

amb tota la seva magnificència,

no es vestia com cap d’aquests.

I si Déu vesteix així l’herba dels prats,

que hi és avui i demà ja la tiren al foc,

com no ho farà encara més amb vosaltres,

gent de poca fe?

Per tant,

no us neguitegeu pensant què menjareu,

o què beureu,

o com us vestireu.

Anar darrere de tot això és propi dels pagans.

El vostre Pare celestial

sap molt bé la necessitat que en teniu.

Busqueu per damunt de tot

el regne de Déu i ser justos.

No us neguitegeu, doncs, pensant en demà.

El demà ja tindrà les seves preocupacions.

Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
No em sembla bé que contraposis Déu i les riqueses, com si les riqueses fossin una cosa dolenta. També les riqueses poden ajudar a fer humanitat, que, segons tu mateix, és la manera més correcta de donar culte a Déu. Només cal pensar en les grans i riques construccions al servei de tothom, com l'Opera de París, o el Liceu de Barcelona, o el tren Maharajas' Express de la Índia, o el Metropolitan museum de Nova York, o tantíssimes obres d'art com són la majoria de les catedrals, que a la vegada són una mostra de riquesa i de servei.

Fid'ho
Ben cert: les riqueses poden servir per fer humanitat. El problema no està en les riqueses sinó en la servitud dels humans envers elles. Les meves paraules parlen de llibertat. Servir Déu, allibera; servir les Riqueses, esclavitza. Així de senzill. I la Comunitat humana només es va construint amb persones que s'atreveixen a ser lliures.

Evy
Potser sí. D'alguna manera jo mateix ho experimento això que dius. Servir l'empresa em fa guanyar diners, però m'hi sento poc lliure. En canvi, servir els meus fills i la meva dona, em fa sentir lliure; més lliure com més i millor els puc servir.  
Però quan es tracta de servir Déu, no ho veig tan clar. A molta gent, la religió no els fa pas més lliures, sinó el contrari. De fet avui dia molts abandonen la religió per sentir-se més lliures!

Fid'ho
Déu no l'ha vist mai ningú. Només podem servir-lo servint els altres per amor. Està molt bé això que dius sobre les persones que s'alliberen de la religió, perquè són moltes les persones que es fan una imatge equivocada de Déu, i la "serveixen" de la mateixa manera que servirien les riqueses: amb esperit possessiu. Déu no es pot "posseir", sinó d'acollir-lo com una obertura en el nostre horitzó. Les riqueses (posseïdes) t'omplen, et saturen i et subjuguen. Només Déu (no posseït) ofereix espais il·limitats a la nostra llibertat.

Evy
¿Però, si servir Déu significa servir els altres, per què no parlar directament del servei als altres sense posar-hi Déu pel mig?! ¿Per què complicar tant les coses?!

Fid'ho
També el servei pot acabar essent possessiu. Perquè el servei als altres sigui autèntic cal anar més enllà de les necessitats concretes de cada persona. Cal servir mirant la totalitat de la persona i el seu creixement. Només així s'evita que el nostre "servei" acabi subjugant les persones servides.

Evy
Això que dius em confirma una reflexió que a vagades m'he fet: que en la nostra societat estem caient en un error important. A les famílies, per exemple, està passant com dius tu: els pares estem tant al "servei immediat" dels fills, que els incapacitem per esdevenir persones adultes i lliures. Contemplant tant els nostres fills, els fem de porcellana, i es "trenquen" al primer copet que reben! Una cosa semblant passa en altres aspectes, com la sanitat. Recordo un company, gran col·laborador de Càritas, que em va dir una cosa sorprenent: "Càritas m'ha tornat dur". Començo a entendre que hi ha d'haver una certa duresa en l'amor. Si hi renunciem, l'amor es corromp, i deixa de ser humanitzador.

Fid'ho
"Servir Déu" significa que el nostre servei als altres sigui "creador d'Humanitat". Permet sentit la pròpia vida com una participació en la Vida de l'Univers: do de Déu i construcció nostra. Però cal no enganyar-se: hi ha qui parla de Déu, però només l'utilitza. En canvi també hi ha qui no parla de Déu, però li és del tot fidel sense nomenar-lo.

Diumenge 7è de durant l'any A.

Evangeli.

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ja sabeu que, als antics, els van dir:

“Ull per ull, dent per dent.”

Doncs jo us dic:

No us hi torneu, contra els qui us fan mal.

Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit,

dóna-li també el mantell.

Si algú t’obliga a portar una càrrega

un quart d’hora de camí,

porta-li mitja hora.

Dóna a tothom qui et demani,

no et desentenguis del qui et vol manllevar.

»Ja sabeu que van dir:

“Estima els altres”, però no els enemics.

Doncs jo us dic:

Estimeu els enemics,

pregueu per aquells que us persegueixen.

Així sereu fills del vostre Pare del cel:

ell fa sortir el sol sobre bons i dolents,

i fa ploure sobre justos i injustos.

Perquè si estimeu només els qui us estimen,

quina recompensa mereixeu?

Els publicans, no fan també el mateix?

I si només saludeu els germans,

què feu d’extraordinari?

Els pagans, no fan també el mateix?

Sigueu bons del tot,

com ho és el vostre Pare celestial.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Si ho he entès bé, aquest regne de Déu que tu prediques és per a tothom. Però les condicions que poses no poden ser per a tothom. La Justícia és per tothom. I la Justícia diu: qui fa un mal ha de respondre del mal que ha fet. Qui produeix un bé ha de ser compensat correctament. Per tant: Ull per ull; dent per dent. I també: favor per favor.
Tu, en canvi, demanes Generositat. La Generositat ha de ser voluntària. No es pot demanar a tothom.

Fid'ho
Creu-me, Evy: ningú que busqui només la justícia evitarà de caure en la injustícia. Qui busca només ser just, caurà en la violència; i ja saps que la violència és una espiral creixent.

Evy
Potser tens raó, però per això la Justícia no se l'ha de fer cadascú sinó a través d'institucions adequades.

Fid'ho
No et dic pas que no, encara que també et diré una altra cosa: la societat funciona i es manté gràcies a tots aquells que van més enllà de la simple justícia. Una societat on la majoria dels seus membres no passés de la justícia, cauria de seguida en l'opressió dels més febles, com de fet està passant en la majoria dels Estats.

Evy
La justícia es pot exigir; la generositat, no.

Fid'ho
¿Tens alguna cosa que no hagis rebut? La vida mateixa és sempre fruit de la generositat. És per això que, per a cada persona, la generositat és una resposta de justícia, encara que els altres no la puguin exigir.

Evy
¿Vols dir que la generositat té dues cares: per a la pròpia persona és justícia; i per als altres és generositat?

Fid'ho
La vida neix de la generositat. La generositat és aquell plus que desequilibra la vida cap endavant i la fa progressar. Sense generositat, la vida seria com l'aigua que no corre: es podreix i genera corrupció.

Evy
La generositat que tu demanes és absurda! Parar l'altra galta quan t'han pegat en una, és consentir i fomentar la violència dels violents. ¿No cal corregir els violents?

Fid'ho
No es corregeix un mal amb un altre mal. El mal només es treu posant-hi bé, de la mateixa manera que només es pot treure la foscor posant-hi llum.

Evy
Si aquesta és la condició per entrar al regne de Déu, la conclusió que en trec és que està destinat només a minories molt selectes...

Fid'ho
Al regne de Déu no s'hi entra ni se'n surt. Existeix en forma de llavor dintre cada ésser humà. La generositat és el clima en què creix i es manifesta. No és possible una vida humana sense espurnes de generositat. A més generositat, més capacitat per ser i gaudir del Regne. Ningú no n'és exclòs. Només qui se n'aparta per lluitar-hi en contra en queda fora per pròpia decisió. 

Evy
¿Lluitar-hi en contra?

Fid'ho
En el cor humà hi ha també les llavors sembrades per l'orgull. Cadascú ha d'escollir quines cultiva. Qui adoba l'orgull, ofega la generositat; qui cultiva la generositat, es deslliura de l'orgull. No hi ha una tercera via. L'orgullós no tolera la generositat; i, si té poder, fa lleis per declarar-la il·legal.

Diumenge 6è de durant l'Any A.

EVANGELI. (Mateu 5,17-37).

Nota.
En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«No us penseu que jo vinc a desautoritzar

els llibres de la Llei i dels Profetes.

No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.

Us ho dic amb tota veritat:

Mentre durin el cel i la terra,

no passarà per alt ni la lletra més menuda,

ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei.

Tot es complirà.

Per tant,

aquell que deixi de complir

un dels manaments més petits,

i ensenyi els altres a fer el mateix,

serà tingut pel més petit en el Regne del cel;

però aquell que els compleixi

i ensenyi a fer-ho,

serà tingut per gran en el Regne del cel.

Jo us dic que si no sou més justos

del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus,

no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que als antics els van manar:

“No matis”,

i tothom que mati, serà reu davant el tribunal.

Doncs jo us dic:

El qui s’enfadi amb el seu germà,

serà reu davant el tribunal.

El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu,

serà reu davant el Sanedrí,

i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern.

Per això, ni que et trobis ja a l’altar,

a punt de presentar l’ofrena,

si allà et recordes

que un teu germà té alguna cosa contra tu,

deixa allà mateix la teva ofrena,

i vés primer a fer les paus amb ell.

Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena.

Si algú et portar al jutjat,

mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida,

abans no et posi en mans del jutge,

i el jutge en mans dels guardes,

i et tanquin a la presó.

T’ho dic amb tota veritat:

Un cop allà, no en sortiries

que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.”

Doncs jo us dic:

Tothom que mira una dona amb mal desig,

en el fons del cor ja ha comès adulteri.

Per això,

si el teu ull dret et fa caure en pecat,

arrenca-te’l i llença’l;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

I si la teva mà dreta et fa caure en pecat,

talla-te-la i llença-la;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

»També està manat:

“Si algú es divorcia de la seva dona,

que li doni un document on consti el divorci.”

Doncs jo us dic:

Tothom qui es divorcia de la seva dona,

fora del cas d’una unió il·legal,

en fa una adúltera,

i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

»També sabeu que als antics els van manar:

“No trenquis els juraments.”

I també:

“Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.”

Doncs jo et dic: No juris mai:

ni pel cel, que és el tron de Déu,

ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,

ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei,

ni pel teu cap,

ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.

Digueu senzillament sí quan és sí,

i no quan és no.

Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Aquest llarg evangeli que hem llegit consta de dues parts que, en la meva opinió, són contradictòries, perquè primer dius que cal respectar la Llei fins en els detalls més petits, però després ho canvies tot, contraposant allò que diu la Llei amb allò que dius tu. ¿En què quedem: s'ha de complir la Llei tal està com escrita o s'ha de canviar?

Fid'ho
Interpretes malament la paraula-clau de tot això: "completar". Jo no vinc ni a canviar ni a desautoritzar la Llei sinó a completar-la. La Llei té forma de promesa. No té valor per si mateixa sinó que serveix per moure l'Home cap a la plenitud. La Llei és com l'escola. Els nens no van a l'escola per quedar-s'hi. L'escola els ajuda a créixer i fer-se adults. Un cop són adults, estan més enllà de les normes escolars.

Evy
Però tu canvies les normes de l'escola per unes altres de més exigents!

Fid'ho
El canvi no està en les normes sinó en les persones. Mentre el fill és petit, rep normes i lleis per ajudar-lo a créixer. Un cop arribat a la maduresa, ell mateix es dóna aquelles "normes" que la generositat li suggereix. Les lleis de la primeria tenien la funció de fer-li desitjar la Llibertat. Quan s'arriba i s'accepta la Llibertat, la mateixa Llibertat esdevé l'única "norma".

Evy
La Llibertat és més exigent que l'Obediència?

Fid'ho
I tu m'ho preguntes?! ¿A tu, què et resulta més exigent: les ordres del teu director, a la feina, o les normes que "t'imposen" la teva llibertat i el teu amor a la dona i als fills? I tanmateix, què et fa més feliç?

Evy
Ara comprenc el canvi que proposes! La Llei diu: No mataràs. O també: Respecta els drets dels altres. En canvi, quan estimes, l'Amor diu: No facis res que trenqui l'harmonia. O: Fes tot allò que és plaent a l'altre. O també: Dedica-li tota la teva vida. L'Amor és molt més exigent, però és Vida. Les normes que venen de fora potser siguin necessàries per fer societat. Però per fer comunió, és dir: per viure, són indispensables les "normes" que inspira la Llibertat i l'Amor.
Però em queda una pregunta: què passa si algú no fa el pas de les "normes de la societat" a la "vivència de la comunió"?

Fid'ho
Què passa si un nen no creix? N'hi ha que ja han estat incorporats a la plenitud de la comunió. No els veiem créixer, però creixen amb la Comunitat. N'hi ha d'altres que no creixen perquè no volen créixer. En aquests casos, no et puc donar cap resposta. Jo he vingut per als qui volen créixer.

Diumenge 5è de durant l'any A.

EVANGELI. (Mateu 5,13-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra.

Si la sal ha perdut el gust,

amb què la tornarien salada?

No serà bona per a res.

La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món.

Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.

Tampoc, quan algú encén un llum,

no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,

i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum

davant la gent.

Llavors, en veure el bé que heu obrat,

glorificaran el vostre Pare del cel.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Perdona, Fid'ho: però aquestes paraules teves em semblen molt pretensioses. ¡Què vol dir que els cristians són la llum del món?! ¿Vol dir que la resta són tenebres?

Fid'ho
És veritat que alguns deixebles meus s'han constitut en una nova religió que pretén ser l'única vertadera. Però jo aquí no parlo dels fidels d'una determinada religió sinó dels practicants d'humanitat. No descuidis que sóc el Fill de l'home. Per això, "deixebles meus" ho són els humans que fan humanitat, siguin de la religió que siguin, o sense religió.

Evy
Però, ¿no et sembla una pretensió exagerada que algú es consideri la "llum del món"?

Fid'ho
Els humans tenim ulls. És a dir: tenim la capacitat de veure el món, la seva evolució, els seus horitzons... Però normalment el món es troba sota les boires escampades pels Poderosos. Aquestes boires ens porten a veure només el deformat món que ells estan construint. Per exemple: el món que més apareix als mitjans de comunicació és aquest món deformat, que deixa a molts sense il·lusió i sense esperança. Jo he vingut com a contrapunt. Qui m'accepta pot veure el món real. Qui em segueix a mi, obté la capacitat de veure-hi clar. Sí: els meus deixebles se senten cridats a "fer món" també denunciant els ídols que deshumanitzen; se senten cridats a ajudar a prendre consciència de la realitat, i a desvetllar l'esperança. És el que vol dir ser la llum del món.

Evy
¿I no cal que siguin o es diguin cristians?

Fid'ho
Cal que siguin humans, i facin humanitat.
Però, compte! Tots els dictadors es presenten dient que "fan fer humanitat". La "seva" humanitat. La diferència entre ells i jo és que ells pretenen fer humanitat situant-se per damunt dels humans. Fan ús de la força i del domini –i, si poden, de la llei− per imposar la seva forma d'humanitat. En canvi jo sóc el "fill de l'home". Home entre els homes, la humanitat que estimulo es genera des de dintre, per via de la comunió, del diàleg, del servei mutu. Sense mestres que imposin les seves idees, sense líders que manipulin ningú. Només amb esperit de germanor. Sense altre "pare" que aquell que és pare de tots.

Evy
¿Vols dir que no ets un somiatruites?

Fid'ho
Et descuides d'una cosa: tot comença amb un projecte amorós de Déu. I els humans, nascuts d'aquest projecte, estimem més la fraternitat que la dictadura; estimem més la llibertat que la por; la generositat que l'egoisme; la bondat que la malícia; la solidaritat que la competitivitat; l'amor que el recel.

Evy
Hi ha molt de mal en el món!

Fid'ho
Ben cert. Hi ha tant de mal que, sense la "sal" de tantíssimes persones, el món estaria ja del tot corromput, i s'hauria desfet. El mal que encara hi ha al món ens indica que estem tot just a les beceroles de la nostra Història.

Evy
No sé. A vegades sembla que progressem perquè les Democràcies han substituït les Dictadures. Però ara assistim a la corrupció de les Democràcies. Les Democràcies corrompudes es tornen pitjors que les dictadures perquè tenen l'excusa d'actuar en nom del poble. En realitat, més o menys, estem com estàvem.

Fid'ho
La democràcia pot ser un pas endavant; però no és l'últim. T'ho repeteixo: tot just estem a les beceroles! Encara falta molt camí per arribar a la comunió. Però ja des d'ara, qui ho vulgui, el pot seguir. I són moltíssims els qui ho fan.