Diumenge 11. A.

 

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.

Diumenge, 11 de durant l’any A.

 

EVANGELI. (Mateu 9,36 - 10,8). 

 En aquell temps...

Jesús, en veure aquella multitud de gent,

malmenada i desesperançada com ovelles sense pastor,

se n’apiadà,

i digué als seus deixebles:

“La collita és abundant, però hi ha pocs segadors.

Demaneu a l’amo dels sembrats

que hi faci anar més segadors”.

Llavors cridà els seus dotze deixebles

i els donà poder de treure els esperits malignes

i de guarir tota malaltia.

Els noms dels dotze apòstols són,

primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà;

Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà;

Felip i Bartomeu;

Tomàs i Mateu, el cobrador d’impostos;

Jaume, fill d’Alfeu i Tadeu;

Simó, el zelota i Judes, l’Iscariot, que el va trair.

 

Jesús envià aquests dotze,

tot fent-los aquestes recomanacions:

“No us encamineu a les terres dels pagans

ni entreu a la província dels samaritans.

Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.

Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop.

Cureu malalts, ressusciteu morts,

purifiqueu leprosos, traieu dimonis.

No heu pagat res per rebre aquest poder;

doneu-lo també sense pagar”.

 

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

 

Evy
Aquest evangeli d’avui ens presenta una multitud “malmenada”. Tu hi envies els teus apòstols per ajudar-la. Això està molt bé.
Però no acabo d’entendre com, entre els “apòstols”, vas elegir també “Judes”, que et va trair.

Fid'ho
En la “missió” dels 12 apòstols, Judes hi tenia un paper essencial. Fixa’t en el seu nom.

Evy.
“Judes”. Fa pensar en “Jueus”.
No voldràs insinuar que tots els Jueus s’identifiquen amb Judes!...

 

Fid'ho.
Ben cert que no. Pensa que jo sóc cent per cent jueu.
Va ser Judes qui em va “entregar al món”. I això és important...

 

Evy.
No t’entenc...

 

Fid'ho.
Com ja t’he dit, jo sóc cent per cent jueu. Però també sóc, com tots els Humans, cent per cent fill de l’home.
Com a “jueu”, pertanyo a l’antic Poble d’Israel, igual que tothom pertany al seu Poble.
Del nostre Poble en rebem els principals trets de la nostra individualitat: el cos, la llengua, costums, religió, una manera de veure el món... Això fa que tothom pertanyi al seu Poble.

Però com a “éssers humans”, l’horitzó de cadascú s’eixampla vers tota la Humanitat.

 

Evy.
Em sembla que vaig entenent... Però no del tot.
Tots som fills d’un Poble i pertanyem al nostre Poble. Però hem d’esdevenir també ciutadans del món. Fins aquí, cap problema.
Però Judes et va trair!...

 

Fid'ho.
Judes em va entregar al món.
El mal de Judes és que, pròpiament, no em va “entregar” sinó “vendre”. Em va vendre als Poderosos per 30 monedes de plata.
Els Poderosos, tu ho saps molt bé, no fan Humanitat sinó al revés.

 

Evy.
Però insisteixo: si sabies que et vendria als poderosos, per què el vas escollir?

 

Fid’ho.
Perquè els “venedors” d'éssers humans són també personatges ben “reals” de la nostra Humanitat.
Els Humans experimenten la temptació de “vendre l’home” quan es presenta l’ocasió. Dissortadament, no és una temptació “exclusiva” ni de Judes ni dels “poderosos”. Tots els Humans, en un moment o altre, experimentem aquesta temptació. També jo, com ho expliquen detalladament els tres Evangelis Sinòptics.

La qüestió està en vèncer o no aquesta temptació quan es presenta.
Jo la vaig vèncer, i la vaig vèncer del tot. Judes no. Altres la van vencent a poc a poc. Recorda Pere: davant els Poderosos em va negar tres vegades. Els Dotze, quan van veure que anaven maldades, tots em van abandonar...

 

Evy.
Però no respons a la meva pregunta, sinó que la fas encara més dura... Tu sabies que acabarien “venent-te”...

 

Fid’ho.

Ja t’he dit que jo la vaig vèncer del tot, la temptació.  Això comporta respectar del tot la llibertat dels altres. És l’única manera de no “vendre’ls” també a ells.

Pensa que són moltes les maneres de “vendre un home”. No cal que sigui per monedes... Es pot “vendre” un home fins i tot per “tranquil·litat de consciència”. Què et sembla que va fer Pilat amb mi?...

 

Evy.
Has dit que tu també havies sentit la temptació. Et refereixes a quan, estant a la creu, et van dir que "si baixaves de la creu” creurien en tu?

 

Fid’ho.
Aquell “moment” va mostrar sobretot que els “summes sacerdots”, com Judes, també van sucumbir a la temptació... I pitjor que ell.

I és que la temptació de negar l’home es presenta quan les circumstàncies fan possible que algú se situï per sobre d’un altre, o se’n desentengui.

Evy.

“... quan les circumstàncies fan possible que algú se situï per sobre d’un altre, o se’n desentengui”...

Em sembla que vaig comprenent...
I també vaig comprenent que arribar a ser plenament humans és un “camí” més llarg del que em pensava...

Gràcies per fer-me’n adonar.

 

Fid’ho.

Gràcies mútues, Evy.
El camí de l’home l'anem fent amb cada un dels els companys que trobem pel camí, es digui Evy, Josep, Maria, Judes, Marta, Pere, Magdalena, Nicodem,...
Cada pas endavant neix com a resposta concreta a una presència concreta.

Per això cada presència és un do. També Judes.