Evangeli (Mateu 10, 37-42)
En aquell temps Jesús digué als seus apòstols:
«Qui estima el pare o la mare més que a mi,
no és bo per venir amb mi.
Qui estima els fills o les filles més que a mi,
no és bo per venir amb mi.
Qui no pren la seva creu i m'acompanya,
no és bo per venir amb mi.
Els qui vulguin guardar la vida en poder seu,
la perdran,
però els qui per causa meva l'hauran perduda,
la retrobaran.
Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi,
i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.
Qui acull un profeta perquè és profeta,
tindrà la recompensa dels profetes,
qui acull un just perquè és just,
tindrà la recompensa dels justos,
i tothom qui doni un vas d'aigua fresca
a un d'aquests petits,
només perquè és el meu deixeble,
us dic amb tota veritat,
no quedarà sense recompensa.»
Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Avui t’has passat,
Fid’ho...
A més, considero que no ets coherent amb tu mateix. ¿No dius sempre que hem d’estimar
el pròxim? Doncs, ¿qui més pròxim que la mare o el pare? ¿Com pretens
que algú t’estimi més a tu que a la seva mare o al seu pare!
Fid’ho
Tant de temps que parlem i encara no em coneixes, Evy?
Com pot ser que contraposis l’amor a mi i l’amor als altres?
Quan dic que qui estima el pare o la mare més que a mi no és
bo per venir amb mi, no estic contraposant dos amors sinó dues maneres
d’estimar. Estic contraposant un amor encara possessiu a un amor ja alliberador.
Perquè l’amor vertader ha de ser alliberador tant per al que estima i com
per al que és estimat.
Evy
A veure si t’entenc... ¿M’estàs dient que estimar-te "a tu" significa precisament
estimar "als altres", però amb un amor alliberador? ¿Significa que tu no
demanes un amor directe cap a tu?
Fid’ho
Evy, ara tu i jo parlem. Però tu ets perfectament conscient que jo sóc “el
fill de l’home” i en canvi tu ets una “persona individual concreta”, plena
de curiositat per anar descobrint què significa realment ser humà. Doncs
bé: aquest diàleg entre nosaltres només és possible perquè la teva curiositat em
fa real fent-me el teu “interlocutor”. Com a fill de l’home jo
existeixo com a model i com a horitzó en cada ésser humà
que busca humanitzar-se.
Evy
¿Per tant, tu no ets ni vols ser “rival” de ningú? ¿No entres en competència
amb ningú, sinó que només pots ser estimat en els altres?
Fid’ho
Jo sóc com la llum. La llum no es veu directament. La “veiem” en
les coses il·luminades.
Evy
¿O sigui que, quan dius a algú que t’estimi més que el pare o la mare o els
fills, simplement estàs “il·luminant” el seu amor per a ells perquè deixi
de ser possessiu i es faci alliberador?
Fid’ho
Et sembla poca cosa?
Evy
No; no em sembla poca cosa. Al contrari: per pròpia experiència sé que no hi ha
res tan perillós com un amor possessiu. De fet, l’única cosa bona de l’amor
possessiu és la seva capacitat per esdevenir amor alliberador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada