Diumenge 3 d'advent. Any A.

  

EVANGELI. (Mateu 11,2-11).

En aquell temps,

Joan, que era a la presó,

va sentir dir el que feia Crist,

i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:

«Sou vós el qui ha de venir

o n’hem d’esperar un altre?»

Jesús els va respondre:

«Aneu a anunciar a Joan el que veieu

i el que heu sentit dir:

els cecs hi veuen, els invàlids caminen,

els leprosos queden purs, els sords hi senten,

els morts ressusciten,

els desvalguts senten l’anunci de la bona nova,

i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.»

Mentre ells se n’anaven,

Jesús es posà a parlar a la gent de Joan:

«Què heu sortit a veure al desert?

Una canya sacsejada pel vent?

Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un home vestit delicadament?

Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis.

Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un profeta?

Sí, ho puc ben dir, i més que profeta:

és aquell de qui diu l’Escriptura:

“Jo envio davant teu el meu missatger,

perquè et prepari el camí.”

Us ho dic amb tota veritat:

Entre tots els qui les mares han portat al món

no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista;

tanmateix el més petit al Regne del cel

és més gran que ell.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Insisteixo en la pregunta de diumenge passat: ¿Si els Evangelis van ser escrits per parlar de tu, com és que parlen tant de Joan Baptista? ¿És veritat que sou parents?

Fid'ho
Tots els humans som parents, perquè participem d'una mateixa Vida. Però la Vida no és viu tota de cop, sinó per etapes. En els Evangelis, Joan representa el darrer temps d'una llarga etapa, i jo represento el primer moment de la nova etapa. Aquesta proximitat, l'Evangeli de Lluc l'expressa dient que les nostres mares eren parentes.

Evy
En canvi, segons el Quart Evangeli, el mateix Joan diu que a tu no et coneixia de res! (Joan 1,31.33)

Fid'ho
En el Quart Evangeli la paraula “conèixer” té un significat molt profund. Una etapa de la Vida pot tocar la precedent i, no obstant, comportar experiències completament diferents. És el que vol indicar el Quart Evangeli.

Evy
¿Vols dir que entre Joan i tu hi ha un canvi qualitatiu? ¿Passaria com amb l'aigua que, fins als 99 graus és líquida però que, quan arriba als 100, canvia del tot fent-se vapor?

Fid'ho
Ho has expressat molt bé.

Evy
Però jo no veig que en la vida humana hi hagi hagut cap canvi qualitatiu...

Fid'ho
Depèn de la llibertat de cadascú que es doni o no es doni aquest canvi. També depèn de la posició de cadascú perquè “vegi” o no aquest canvi.
En els humans, el procés de la vida pot anar més enllà de l'evolució biològica i obrir-se a la Llibertat i a la Generositat. Però per arribar de debò a la generositat no n'hi prou amb l'evolució; cal decidir-ho. Cal acceptar i voler que la nostra vida es vagi fent resposta a la presència dels altres.
Decidir ser generós comporta també decidir ser lliure, amb una llibertat creixent. És com allò que fan els taxistes quan estan de servei: encenen aquell llum que diu: LLIURE.
Joan representa la vida humana que arriba a la "capacitat" de decidir. Jo, el Fill de l'Home, represento "el fet" de la decisió generosa.
Aquesta és la gran diferència entre Joan i jo.
Tothom pot créixer fins a ser com Joan. En canvi, per ser com jo, cal una cosa més: una empenta de l’Esperit que faci sentir la bellesa i l’atractiu d’una generositat plena.

Evy.
¿Una empenta de l'Esperit? ¿Què vols dir?

Fid'ho
Ho saps perfectament, Evy!
Quan et vas enamorar, eres tu qui s'enamorava. ¿Però, hi va tenir alguna cosa a veure, la teva dona?

Evy
Evidentment! Des del moment que la vaig veure ja em vaig sentir captivat per ella.

Fid'ho
"Captivat per ella”? Et va privar de la teva llibertat?

Evy
No! Al contrari: va activar la meva llibertat. No he fet mai res tan lliurement com casar-me amb ella.

Fid'ho
Ho veus, Evy? El teu enamorament, tot i ser una cosa totalment teva, responia a una presència que t'hi impulsava. Una cosa semblant passa amb l'Esperit. L'Esperit fa que una determinada “presència” ens doni aquella petita o gran empenta que ens mou a fer de la pròpia vida una vida pels altres.