Diumenge 27 A.

EVANGELI. (Mateu 21,33-43).

Nota.
He afegit en vermell la reacció dels grans sacerdots i notables del poble, que no recull el Missal en l'evangeli d'avui, però que forma part de la totalitat de la paràbola.

En aquell temps,

Jesús digué als grans sacerdots i notables del poble:

“Escolteu una altra paràbola:

Un propietari plantà una vinya,

la voltà d’una tanca,

hi cavà un cup,

hi construí una torre de guàrdia,

la deixà a uns vinyaters que la cultivessin,

i se’n anà del país.

Quan s’acostava el temps de la verema,

envià els seus homes per recollir-ne els fruits,

però els vinyaters els van agafar,

i, a un, li van pegar,

a un altre, el van matar,

a un altre el van treure a cops de pedra.

Ell envià més homes que la primera vegada,

però els tractaren igual.

Finalment els envià el seu fill

pensant que, al menys el fill, el respectarien.

Però ells, en veure’l, es digueren:

Aquest és l’hereu:

matem-lo i ens quedarem l’heretat.

I l’agafaren, el van treure fora de la vinya,

i el van matar.

Quan torni l’amo de la vinya,

¿què farà amb aquells vinyaters?”.

Li responen:

“Farà matar aquells mals homes

i passarà la vinya a uns altres

que li donin els fruits al temps de la verema”.

Jesús el diu:

“¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura:

La pedra que rebutjaven els constructors

ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet

i els nostres ulls se’n meravellen?

Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres

i serà donat a un poble que el farà fructificar”.

Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.»

Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre que es referia a ells,

i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Perdona, Fid'ho: però tinc la impressió que t'agrada provocar. Tu eres conegut com el Galileu perquè eres de Galilea. A Galilea hi tenies els teus deixebles i amics; i també multituds que et seguien. Però et vas entossudir a anar a Jerusalem, on sabies que eres mal vist i odiat. I, a sobre, te'n vas al temple a provocar els seus dirigents tractant-los de lladres i assassins.  ¿Per què ho vas fer? ¿Per què havies d'anar a la capital, si sabies que et buscaven per fer-te desaparèixer?!

Fidho
Tots els camins de Galilea porten, d'una manera o altra, a Jerusalem.

Evy
Podies quedar-te a Galilea...

Fid'ho
No, Evy. Tots els camins de Galilea porten a Jerusalem.
Anar de Galilea a Jerusalem no significa un desplaçament geogràfic sinó que és el camí de la vida humana. Tothom qui decideix viure de debò, ha de fer aquest camí.

Evy
No t'entenc...

Fid'ho
Galilea és com una gran plaça centrada en el seu llac. Al llac no hi ha camins marcats; tot és camí. Galilea és un espai de trobada, de relacions humanes al mateix nivell, en un mateix pla. Tot és horitzontal, encara que amb horitzons limitats: des de qualsevol lloc pots veure l'altra riba. Galilea significa relació, intercanvi, pluralisme, convivència...

Jerusalem, en canvi, és la muntanya i el seu temple, dominant, impositiu, vertical. És la seu del Poder que imposa submissió; la càtedra de la autoritat que exigeix obediència; el lloc sagrat dels sacerdots que sacrifiquen víctimes;... 

Evy
... Raó de més per quedar-se a Galilea!...

Fid'ho
Simplifiques massa les coses, Evy.
En primer lloc, tu saps perfectament que el Poder és expansiu. Com un pop afamat, estén els seus tentacles apoderant-se de tot allò que pot agafar. Els seus tentacles s'escampen arreu; també a Galilea.
Per altra banda, són molts, siguin on siguin, els qui es deixen seduir pel Poder i l'incorporen a la seva vida.
També hi ha qui sent la necessitat d'anar a Jerusalem per denunciar i neutralitzar la capacitat deshumanitzadora del Poder que s'hi ha instal·lat i pretén actuar en nom de Déu.
"Jerusalem" i "Galilea" es troben imbricats en el cor de cada persona. Cada ésser humà sent la temptació constant del Poder i la crida permanent de la Germanor.
Tothom, un moment o altre, ha de "pujar a Jerusalem": o com a servidor del Poder, o com a víctima del Poder, o per neutralitzar el Poder posant en evidència la seva mentida.

Evy
¿No hi havia el temple de Déu, a Jerusalem?...

Fid'ho
Només fins que hom descobreix que Déu no té altre temple que el cor d'aquells que se senten germans de tots els homes, i poden sentir la seva presència com a Pare de tots. Tingues-ho clar, Evy: Déu no vol "sacerdots" oferint víctimes, sinó "servidors" construint germanor. Jo no podia deixar de testimoniar això.