Diumenge 13 de l'any A.

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

Evangeli (Mateu 10, 37-42)

En aquell temps Jesús digué als seus apòstols:

«Qui estima el pare o la mare més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui estima els fills o les filles més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui no pren la seva creu i m'acompanya,

no és bo per venir amb mi.

Els qui vulguin guardar la vida en poder seu,

la perdran,

però els qui per causa meva l'hauran perduda,

la retrobaran.

Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi,

i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

Qui acull un profeta perquè és profeta,

tindrà la recompensa dels profetes,

qui acull un just perquè és just,

tindrà la recompensa dels justos,

i tothom qui doni un vas d'aigua fresca

a un d'aquests petits,

només perquè és el meu deixeble,

us dic amb tota veritat,

no quedarà sense recompensa.»

 Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui t’has passat, Fid’ho...
A més, considero que no ets coherent amb tu mateix. ¿No vas dir tu mateix que hem d’estimar el pròxim? Doncs, ¿qui més pròxim que la mare o el pare? ¿Com pretens que algú t’estimi més a tu que a la seva mare o al seu pare!

Fid’ho
Tant de temps que parlem i encara no em coneixes, Evy?
Com pot ser que contraposis l’amor a mi i l’amor als altres?
Quan dic que qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi, no estic contraposant dos amors sinó dues maneres d’estimar. Estic contraposant un amor encara possessiu a un amor ja alliberador. Perquè l’amor vertader ha de ser alliberador tant per al que estima i com per al que és estimat.

Evy
A veure si t’entenc... ¿M’estàs dient que estimar-te a tu significa precisament estimar els altres, però amb un amor alliberador? ¿Significa que tu no demanes un amor directe per a tu?

Fid’ho
Evy, ara tu i jo parlem. Però tu ets perfectament conscient que jo sóc “el fill de l’home” i en canvi tu ets un “persona individual concreta”, plena de curiositat per anar descobrint què significa realment ser humà. Doncs bé: aquest diàleg entre nosaltres només és possible perquè la teva curiositat em fa real fent-me interlocutor teu. Com a fill de l’home jo existeixo com a model i com a horitzó en cada ésser humà que busca humanitzar-se.

Evy
¿Per tant, tu no ets ni no vols ser “rival” de ningú? ¿No entres en competència amb ningú sinó que només pots ser estimat en els altres?

Fid’ho
Jo sóc com la llum. La llum no es veu directament, sinó només en les coses que són il·luminades.

Evy
¿O sigui que, quan dius que t’estimin més que el pare o la mare o els fills, simplement estàs “il·luminant” el seu amor a ells perquè deixi de ser possessiu i es faci alliberador per a tots?

Fid’ho
Et sembla poca cosa?

Evy
No; no em sembla poca cosa. Al contrari: per pròpia experiència sé que no hi ha res tan perillós com un amor possessiu. De fet, l’única cosa bona de l’amor possessiu és la seva capacitat per esdevenir un amor alliberador.