Diumenge 5è. de Quaresma. A.

EVANGELI. (Joan 11,1-45).

En blau allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

caigué malalt un home que es deia Llàtzer.

Era de Bet-Hània, el poble de Maria

i de la seva germana Marta.

Maria era la qui, més endavant,

ungí el Senyor amb perfum

i li eixugà els peus amb els cabells.

Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:

«Senyor, aquell que estimeu està malalt.»

Jesús, en sentir això, digué:

«Aquesta malaltia no és mortal;

és per a donar glòria a Déu:

el Fill de Déu en serà glorificat.»

Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer.

Després de rebre la notícia de la malaltia,

es quedà encara dos dies al lloc on era.

Després, passats aquests dies, digué als deixebles:

«Tornem a Judea.»
Ells li digueren:

«Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar,

i ara hi torneu?»

Jesús contestà:

«La claror del dia dura dotze hores.

Els qui caminen de dia no ensopeguen,

perquè veuen la claror d’aquest món,

però els qui caminen de nit sí que ensopeguen,

perquè els manca la claror.»

Després afegí:

«Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit;

vaig a despertar-lo.»

Els deixebles li digueren:

«Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.»

Jesús es referia a la seva mort,

però els deixebles es pensaven

que parlava del son ordinari.

Llavors Jesús els digué clarament:

«Llàtzer és mort.

M’alegro de no haver estat allà;

serà en profit vostre, perquè cregueu.

Però ara anem-hi.»

Tomàs, el Bessó, digué als seus companys:

«Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»

Quan Jesús arribà,

ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
Bet-Hània és a prop de Jerusalem,

cosa de tres quilòmetres,

i molts dels jueus havien vingut a donar el condol

a Marta i a Maria per la mort del seu germà.

Marta, quan va saber que Jesús arribava,

sortí a rebre’l.

Maria es quedà a casa.

Marta digué a Jesús:

«Senyor, si haguéssiu estat aquí,

el meu germà no s’hauria mort.

Però fins i tot ara jo sé

que Déu us concedirà tot el que li demaneu.»

Jesús li diu:

«El teu germà ressuscitarà.»

Marta li respon:

«Ja sé que ressuscitarà

quan tothom ressusciti el darrer dia.»

Li diu Jesús:

«Jo sóc la resurrecció i la vida.

Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran,

i tots els qui viuen i creuen en mi,

no moriran mai més.

Ho creus, això?»

Ella li diu:

«Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies,

el Fill de Déu que havia de venir al món.»

Havent dit això

se n’anà a cridar la seva germana Maria

i li digué en veu baixa:

«El mestre és aquí i et crida.»

Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit

i anà a trobar-lo.

Jesús encara no havia entrat al poble,

sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat.

Els jueus que eren amb ella a casa

per donar-li el condol,

en veure que s’aixecava així i se n’anava,

la seguiren,

pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre.

Maria arribà on era Jesús i, en veure’l,

es llançà als seus peus i li digué:

«Senyor, si haguéssiu estat aquí

el meu germà no s’hauria mort.»

Quan Jesús veié com plorava,

i com ploraven també els jueus

que l’havien acompanyada,

es commogué profundament i es contorbà.

Llavors preguntà:

«On l’heu posat?»

Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor».

A Jesús se li negaren els ulls.

Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.»

Altres deien:

«Aquest home que obrí els ulls al cec,

no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»

Jesús, commogut altra vegada,

arribà on era el sepulcre.

Era una cova tancada amb una llosa.

Jesús digué:

«Traieu la llosa.»

Marta, la germana del difunt, diu a Jesús:

«Senyor, ja es descompon;

fa quatre dies que és mort.»

Li respon Jesús:

«No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?»

Llavors van treure la llosa.

Després Jesús alçà els ulls al cel i digué:

«Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat.

Ja sé que sempre m’escolteu,

però dic això

perquè ho sàpiga la gent que em rodeja

i creguin que sou vós qui m’heu enviat.»

Havent dit això cridà fort:

«Llàtzer, vine a fora.»

I el mort sortí.

Tenia els peus i les mans lligats

amb les benes d’amortallar

i la cara lligada amb un mocador.

Jesús els diu:

«Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.»

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria

i veieren el que va fer Jesús,

cregueren en ell.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Com a periodista, he de començar preguntant per aquest tal Llàtzer que tu vas ressuscitar. Va tornar a morir? Encara és viu? I, en aquest cas, on viu? Se li podria fer una entrevista?

Fid'ho
És clar que viu! La resurrecció no és un "entreteniment" per allargar uns anys el nostre temps! El temps s'acaba definitivament amb la mort. Llavors apareix l'eternitat, que és una altra manera de viure.

Evy
Però, segons el relat, tu vas ressuscitar Llàtzer "dintre el temps", i davant molta gent que vivia en el temps!

Fid'ho
El relat parla de fe. Només els ulls de la fe poden veure la resurrecció. La fe ens permet, ja en el temps, experimentar la vida d'eternitat.

Evy
Perdona, Fid'ho: amb aquestes distincions ¿no m'estaràs dient que aquest tal Llàtzer, en realitat, no va ressuscitar?

Fid'ho
El que t'estic dient és que, en realitat, no va morir. Per a qui no té fe, Llàtzer va morir. Per a qui no té fe, tothom mor; també jo. Però qui té fe en mi veu millor com és la vida i els passos que aquesta pot experimentar. Per a qui té fe, és més adequat parlar de "adormir-se" que no pas de "morir".

Evy
"Morir"... "Adormir-se"... Són paraules diferents, però el resultat és el mateix!

Fid'ho
De cap manera!!! Imagina que has estalviat un milió d'euros per comprar-te una casa; però, abans de comprar-te-la, te'ls roben. En un moment hauràs perdut tots els teus estalvis. Però si quan vas a comprar-te la casa et trobes amb un amic que ha patit una greu i inesperada necessitat, i tu li dones els teus diners, ¿diràs que els has perdut? ¿Consideraries que és com si te'ls haguessin robat?

Evy
¿Vols dir que la mort d'aquest tal Llàtzer no li va comportar perdre la vida perquè l'havia donada? ¿A qui l'havia donada?

Fid'ho
En el relat es van repetint contínuament les paraules "germà" i "germanes". L'experiència de la mort, per a les persones que s'han fet germanes en la gran Família humana, no té res a veure amb la mort d'aquells que s'arrapen a la vida per assegurar-se-la. Qui busca conservar per a ell tot sol la seva vida, acaba perdent-la; però qui viu compartint-la fraternalment, realment no "mor" sinó que s'obra davant seu l'àmbit de la Vida que es dóna.

Evy
¿La resurrecció de Llàtzer corregeix la interpretació de Tomàs (presentat com el nostre "bessó") quan diu: Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell? ¿La decisió que fa Tomàs de "morir amb ell", converteix la seva vida en un "viure amb ell"?

Fid'ho
Tomàs no va descobrir això fins al final de tot. És aleshores quan, meravellat, em dirà: "Senyor meu i Déu meu!". Com a Fill de l'Home, aquesta és la gran bona notícia que vaig fent visible per a tothom qui vulgui veure-hi. Amb mi, per mi i en mi, viuen Llàtzer, Tomàs i tots els qui han donat, donen o donaran la seva vida feta germanor.

Evy
"Amb tu, per tu i en tu viuen tots els qui donen la vida feta germanor". Em costa d'entendre això que dius. Però he de reconèixer que, quan parlo amb tu, no tinc pas la impressió d'estar parlant amb una realitat virtual, o amb un holograma, o amb una projecció del meu inconscient. Et sento totalment real, de carn i ossos...

Fid'ho
De carn i ossos, però connectat a la plenitud de la VIDA. Per això qui està en mi, viu amb mi. Qui fa humanitat, viu la Humanitat.