EVANGELI. (Joan 14,1-12).
En aquell temps, Jesús digué als
seus deixebles:
«Que els vostres cors s’asserenin.
Confieu en Déu, confieu també en
mi.
A casa del meu Pare hi ha lloc per
a tots:
si no n’hi hagués,
us podria dir que vaig a preparar-vos
estada?
I quan hauré anat a
preparar-vos-la,
tornaré i us prendré a casa meva,
perquè també vosaltres visqueu
allà on jo estic.
I ja sabeu quin camí hi porta,
allà on jo vaig.»
Tomàs li diu:
«Senyor, si ni tan sols sabem on
aneu.
Com podem saber quin camí hi
porta?»
Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la
veritat i la vida:
ningú no arriba al Pare si no hi
va per mi.
Si m’heu conegut a mi,
heu de conèixer igualment el meu
Pare:
des d’ara ja el coneixeu i ja
l’heu vist.»
Li diu Felip:
«Senyor, mostreu-nos el Pare, i no
ens cal res més.»
Jesús li diu:
«Felip, fa tant de temps que estic
amb vosaltres,
i encara no em coneixes?
Qui em veu a mi, veu el Pare. Com
pots dir que us mostri el Pare?
No creus que jo estic en el Pare i
el Pare està en mi?
Les paraules que jo us dic no
vénen de mi mateix.
És el Pare qui, estant en mi, fa
les seves obres.
Creieu-me: jo estic en el Pare i
el Pare està en mi;
si no, creieu-ho per aquestes
obres.
Us ho dic amb tota veritat:
Qui creu en mi, també farà les obres
que jo faig,
i fins en farà de més grans,
perquè jo me’n vaig al Pare.»
Entrevista
amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Segons l'evangeli d'avui, les paraules que dius als teus deixebles van ser pronunciades abans de la teva mort. Però el calendari del Missal celebra avui la cinquena setmana després de la teva resurrecció. ¿Continuen essent vàlides, aquestes teves paraules? ¿La teva presència, en relació als deixebles, és la mateixa abans i després de Pasqua?
Segons l'evangeli d'avui, les paraules que dius als teus deixebles van ser pronunciades abans de la teva mort. Però el calendari del Missal celebra avui la cinquena setmana després de la teva resurrecció. ¿Continuen essent vàlides, aquestes teves paraules? ¿La teva presència, en relació als deixebles, és la mateixa abans i després de Pasqua?
Fid'ho.
Jo sóc el fill de l'home. Com a fill de l'home, la meva mort resurrecciosa no assenyala un abans i un després cronològics sinó el procés que es va realitzant en cada ésser humà, sigui quin sigui el temps en què viu. Mentre la Humanitat no arribi a la plenitud, jo continuo ressuscitant en cada ésser humà que es deixar estimar i estima. Això és el que signifiquen les paraules que has llegit: van ser escrites després de l'experiència de la meva mort resurrecciosa, però van dirigides a tothom qui vulgui seguir els meus passos.
Jo sóc el fill de l'home. Com a fill de l'home, la meva mort resurrecciosa no assenyala un abans i un després cronològics sinó el procés que es va realitzant en cada ésser humà, sigui quin sigui el temps en què viu. Mentre la Humanitat no arribi a la plenitud, jo continuo ressuscitant en cada ésser humà que es deixar estimar i estima. Això és el que signifiquen les paraules que has llegit: van ser escrites després de l'experiència de la meva mort resurrecciosa, però van dirigides a tothom qui vulgui seguir els meus passos.
Evy
No sé si respons al que et preguntava. Seré més concret: a Felip li retreus que et demani que "els mostri's el Pare". "Qui em veu a mi, veu el Pare", li respons. No ho puc entendre. ¿No comença, l'Evangeli de Joan, dient que "a Déu no l'ha vist mai ningú"? Però ara, tu afirmes que qui et veu a tu, veu el Pare... Això no em lliga. ¿Tu i el Pare sou la mateixa realitat? I si és així, ¿per què continuar parlant d'un Déu que ningú no pot veure? ¿No seria, tot plegat, més senzill parlar només d'humanisme, sense embolicar-se amb teologies i religions?
No sé si respons al que et preguntava. Seré més concret: a Felip li retreus que et demani que "els mostri's el Pare". "Qui em veu a mi, veu el Pare", li respons. No ho puc entendre. ¿No comença, l'Evangeli de Joan, dient que "a Déu no l'ha vist mai ningú"? Però ara, tu afirmes que qui et veu a tu, veu el Pare... Això no em lliga. ¿Tu i el Pare sou la mateixa realitat? I si és així, ¿per què continuar parlant d'un Déu que ningú no pot veure? ¿No seria, tot plegat, més senzill parlar només d'humanisme, sense embolicar-se amb teologies i religions?
Fid'ho
Evy: tantes converses que ja hem tingut tu i jo, i encara no saps qui és l'home! T'ho diré amb paraules d'avui.
Quan et trobes davant les coses, o fins i tot davant els animals, les coses i animals són realitats que queden fora teu. Tu decideixes si t'afecten o no; si en fas cas o no; si les utilitzes o no. Però quan et trobes davant una persona, tot canvia. La presència d'una persona ens afecta directament. Mirar-la, crea vincles profunds. No tenir-la en compte, seria una ofensa. Utilitzar-la, seria una injustícia. Ens adonem que només som justos amb ella si la reconeixem com un "valor absolut" en si mateixa. Un valor que hem de respectar. La seva presència interpel·la el nostre JO. I, fins i tot, és una invitació a convertir-nos en un NOSALTRES. La seva simple presència ens situa davant l'Absolut.
Evy: tantes converses que ja hem tingut tu i jo, i encara no saps qui és l'home! T'ho diré amb paraules d'avui.
Quan et trobes davant les coses, o fins i tot davant els animals, les coses i animals són realitats que queden fora teu. Tu decideixes si t'afecten o no; si en fas cas o no; si les utilitzes o no. Però quan et trobes davant una persona, tot canvia. La presència d'una persona ens afecta directament. Mirar-la, crea vincles profunds. No tenir-la en compte, seria una ofensa. Utilitzar-la, seria una injustícia. Ens adonem que només som justos amb ella si la reconeixem com un "valor absolut" en si mateixa. Un valor que hem de respectar. La seva presència interpel·la el nostre JO. I, fins i tot, és una invitació a convertir-nos en un NOSALTRES. La seva simple presència ens situa davant l'Absolut.
Evy
¿Davant l'Absolut? Se sol dir que els homes hem estat creats a imatge de Déu. ¿Vols dir això?
¿Davant l'Absolut? Se sol dir que els homes hem estat creats a imatge de Déu. ¿Vols dir això?
Fid'ho
Déu no és cap "figura" de qui es puguin fer "imatges". L'home no és una còpia d'una figura original. Que l'home sigui imatge de Déu significa això que et deia abans: davant cada persona ens trobem davant un Absolut. Déu no el veiem; però l'altre sí que el veiem, i està allà, com una invitació a acollir-lo; com una possibilitat a fer-nos resposta a la seva presència. La seva presència eixampla el nostre espai vital, i ens permet desenvolupar la bondat, despertar la generositat, activar la creativitat. Només la presència acollida de l'altre trenca el nostre aïllament. Tancar-s'hi comportaria quedar tancats, presoners de nosaltres mateixos.
Déu no és cap "figura" de qui es puguin fer "imatges". L'home no és una còpia d'una figura original. Que l'home sigui imatge de Déu significa això que et deia abans: davant cada persona ens trobem davant un Absolut. Déu no el veiem; però l'altre sí que el veiem, i està allà, com una invitació a acollir-lo; com una possibilitat a fer-nos resposta a la seva presència. La seva presència eixampla el nostre espai vital, i ens permet desenvolupar la bondat, despertar la generositat, activar la creativitat. Només la presència acollida de l'altre trenca el nostre aïllament. Tancar-s'hi comportaria quedar tancats, presoners de nosaltres mateixos.
Evy
"Qui et veu a tu, veu el Pare". És a dir: "Qui veu l'home que té al davant, veu una imatge de Déu", perquè fa una experiència d'Absolut. En el simple Humanisme, l'altre no passaria de ser un rival, un "altre" que es podria atendre o no, utilitzar o no, segons les pròpies necessitats o gustos.
Em sembla que començo a entendre. Però confesso que em fa una mica de basarda. M'agafa el vertigen. "Els altres són l'infern", va escriure un pensador famós. Ara ho entenc: depèn de l'actitud que prenguem davant l'altre, que aquest sigui per a nosaltres imatge de Déu o infern! Tremenda decisió i responsabilitat, la nostra!!! O, potser, meravellosa oportunitat!!!
"Qui et veu a tu, veu el Pare". És a dir: "Qui veu l'home que té al davant, veu una imatge de Déu", perquè fa una experiència d'Absolut. En el simple Humanisme, l'altre no passaria de ser un rival, un "altre" que es podria atendre o no, utilitzar o no, segons les pròpies necessitats o gustos.
Em sembla que començo a entendre. Però confesso que em fa una mica de basarda. M'agafa el vertigen. "Els altres són l'infern", va escriure un pensador famós. Ara ho entenc: depèn de l'actitud que prenguem davant l'altre, que aquest sigui per a nosaltres imatge de Déu o infern! Tremenda decisió i responsabilitat, la nostra!!! O, potser, meravellosa oportunitat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada