Diumenge 2 de Pasqua

Diumenge II de Pasqua. Any A.

Festa de la Mare de Déu de Montserrat.

EVANGELI.

Nota: D'acord amb les normes litúrgiques, les lectures de la missa d'avui corresponents a la Octava de Pasqua tenen preferència sobre les corresponents a la Festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Pensant en la gent, cada parròquia veurà què és el més convenient. Aquí, l'entrevista fa referència a l'Octava de Pasqua. Però hi ha també l'entrevista corresponent a la idea de Poble.

EVANGELI. (Joan 20,19-31).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa

amb les portes tancades per por dels jueus.

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi,

també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats

els quedaran perdonats,

però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze,

no era allà amb els altres.

Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.»

Ell els contestà:

«Si no li veig a les mans la marca dels claus,

si no li fico el dit dins la ferida dels claus,

i la mà dins el costat,

no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada,

i Tomàs també hi era.

Estant tancades les portes,

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després digué a Tomàs:

«Porta el dit aquí i mira’m les mans;

porta la mà i posa-me-la dins el costat.

No siguis tan incrèdul. Sigues creient.»

Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!»

Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles

molts altres miracles

que no trobareu escrits en aquest llibre.

Els que heu llegit aquí han estat escrits

perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu,

i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
La reacció de Tomàs, segons el relat que hem llegit, volent ficar els dits a les teves llagues, és molt estranya i una mica truculenta...

Fid'ho
Tomàs sap molt bé el que es diu. A través de la reacció "truculenta" de Tomàs, l'evangelista accentua el seu realisme. La resurrecció fàcilment podria quedar només en una "idea" més o menys bonica, però totalment equivocada. Tomàs (el bessó meu i de cada un dels humans) ha entès que "el ressuscitat" és també "el crucificat". La meva resurrecció no anul·la la crucifixió. Sóc el ressuscitat perquè continuo essent el crucificat.

Evy
No ho entenc. ¿Ressuscitant, no va quedar enrere la crucifixió, i tot el que significava: la condemna, el dolor, la mort,...?

Fid'ho
En mi, és la Humanitat qui ressuscita. Però la Humanitat continua essent jutjada, condemnada i crucificada en molts dels seus membres. Mentre hi hagi un sol humà condemnat, menyspreat, burlat,... jo continuo la meva passió, i sóc condemnat, menyspreat, i burlat. I també ressuscitat! Per això, quan em vaig presentar als deixebles, el primer que vaig fer va ser ensenyar-los les meves llagues. I Tomàs, que no les havia vistes, posa com a condició per creure en la resurrecció, veure i tocar les meves llagues. Sense les llagues, jo seria per a ells només una fantasma. I la fe en la resurrecció seria només una fantasia.

Evy
M'estàs dient que encara no has ressuscitat del tot?

Fid'ho
Sóc plenament ressuscitat, però encara no he ressuscitat del tot. Els humans no som illes. Vivim convivint. No existeix la plenitud de la Vida fins que tots els vivents no hagin arribat a la Plenitud. La resurrecció no és un acte solitari. La meva resurrecció creix en cada home que ressuscita.

Evy
¿La teva resurrecció depèn dels altres?

Fid'ho
Evidentment! Tu pots donar del tot la teva vida. Però la vida no arriba a ser del tot donada fins que algú la rep, i en la mesura que la rep. Passa igual que en l'amor: L'amor no és ple fins que la persona estimada no acull el teu amor i hi correspon.

Evy
¿Si ningú hagués cregut en tu, hauries ressuscitat?

Fid'ho
Imagines un impossible. Imagines una humanitat on ningú cregués en l'Home! No s'arriba a ser humà per simple evolució genètica. Per ser realment humà (i perquè existeixi la Humanitat) cal que hi hagi hagut una opció clara i lliure per la generositat. La generositat no és fruit de l'evolució sinó de la lliure decisió d'estar oberts als altres. És la generositat que converteix els éssers humans en Humanitat.

Evy
¿D'on neix, la generositat?

Fid'ho
Molt bona pregunta! Però tu ets suficientment intel·ligent, i bo, per intuir o descobrir la resposta. Aquesta és d'aquelles respostes que només valen quan un les descobreix per si mateix, perquè neixen de la vivència. Només el generós sap d'on ve la generositat; igualment com només l'home lliure sap d'on ve la llibertat.