Nota:
Aquest any
2014, aquest diumenge coincideix amb la Festa de la Presentació de Jesús al temple, que que podeu trobar en aquest mateix blog. Litúrgicament, aquesta festa té preferència sobre el diumenge.
EVANGELI. (Mateu 5,1-12).
En
aquell temps,
en
veure Jesús les multituds,
pujà
a la muntanya,
s’assegué
i
els deixebles se li acostaren.
Llavors
es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços
els pobres en l’esperit:
el
Regne del cel és per a ells.
Feliços
els qui estan de dol:
vindrà
el dia que seran consolats.
Feliços
els humils:
són
ells els qui posseiran el país.
Feliços
els qui tenen fam i set de ser justos:
vindrà
el dia que seran saciats.
Feliços
els compassius:
Déu
els compadirà.
Feliços
els nets de cor:
són
ells els qui veuran Déu.
Feliços
els qui posen pau:
Déu
els reconeixerà com a fills.
Feliços
els perseguits pel fet de ser justos:
el
Regne del cel és per a ells.
Feliços
vosaltres
quan,
per causa meva, us ofendran,
us
perseguiran
i
escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:
alegreu-vos-en
i feu festa,
perquè
la vostra recompensa és gran en el cel
Entrevista
amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Les Benaurances! És cèlebre, aquest text! Per la seva estructura literària, ja es veu que l'evangelista Mateu en fa el text fonamental del Regne del cel. Però, t'he de ser sincer: aquestes Benaurances, jo no les entenc. Són massa contradictòries. A més: és molt fàcil prometre coses per a un futur que no sabem quan vindrà. A mi, aquestes Benaurances em fan pensar en els discursos populistes que fan tants polítics perquè la gent els voti. I encara una altra cosa: són perilloses! Si els pobres i marginats són feliços, no cal que lluitin contra la injustícia de què són víctimes!
Les Benaurances! És cèlebre, aquest text! Per la seva estructura literària, ja es veu que l'evangelista Mateu en fa el text fonamental del Regne del cel. Però, t'he de ser sincer: aquestes Benaurances, jo no les entenc. Són massa contradictòries. A més: és molt fàcil prometre coses per a un futur que no sabem quan vindrà. A mi, aquestes Benaurances em fan pensar en els discursos populistes que fan tants polítics perquè la gent els voti. I encara una altra cosa: són perilloses! Si els pobres i marginats són feliços, no cal que lluitin contra la injustícia de què són víctimes!
Fid'ho
Per què t'empenys en quedar-te a mig camí?! La justícia és necessària, i és allò que hi ha de posar cada home de part seva. Però la felicitat va molt més enllà, i és un do de Déu.
Per què t'empenys en quedar-te a mig camí?! La justícia és necessària, i és allò que hi ha de posar cada home de part seva. Però la felicitat va molt més enllà, i és un do de Déu.
Evy
En les Benaurances parles molt de felicitat, però ¿per què la condiciones a coses que fan infeliç l'home, com la pobresa, el dol, la humiliació o el menyspreu? Si Déu ens vol fer feliços, per què no ho fa directament? Si la felicitat és un do, per què fa pagar un preu tan alt?
En les Benaurances parles molt de felicitat, però ¿per què la condiciones a coses que fan infeliç l'home, com la pobresa, el dol, la humiliació o el menyspreu? Si Déu ens vol fer feliços, per què no ho fa directament? Si la felicitat és un do, per què fa pagar un preu tan alt?
Fid'ho
No hi ha cap preu per a la felicitat! Els pobres, els humils, els perseguits... són feliços no pas perquè paguin un preu sinó perquè no posen obstacle al do de Déu. No són feliços perquè són pobres sinó perquè tenen una en actitud d'obertura i de recerca. I qui busca, troba.
No hi ha cap preu per a la felicitat! Els pobres, els humils, els perseguits... són feliços no pas perquè paguin un preu sinó perquè no posen obstacle al do de Déu. No són feliços perquè són pobres sinó perquè tenen una en actitud d'obertura i de recerca. I qui busca, troba.
Evy
També els rics busquen la felicitat. Tothom vol ser feliç!
També els rics busquen la felicitat. Tothom vol ser feliç!
Fid'ho
Ben cert. I, en certa manera, la troben. I aquesta és la seva desgràcia! Troben una ridícula i injusta felicitat en la seva riquesa exhibida, en el seu domini sobre els dèbils, o en seva la pretesa superioritat,... i així es tornen incapaços de valorar i buscar l'única vertadera felicitat, aquella que connecta amb la Felicitat de Déu.
Ben cert. I, en certa manera, la troben. I aquesta és la seva desgràcia! Troben una ridícula i injusta felicitat en la seva riquesa exhibida, en el seu domini sobre els dèbils, o en seva la pretesa superioritat,... i així es tornen incapaços de valorar i buscar l'única vertadera felicitat, aquella que connecta amb la Felicitat de Déu.
Evy
Les riqueses són dolentes?
Les riqueses són dolentes?
Fid'ho
No!!! Déu ens les dóna perquè aprenguem a compartir; i aquest és el primer gran goig que ofereixen. Però quan les riqueses d'uns són la causa de que altres persones no tinguin el que necessiten, aleshores són injustes, i ens fan mal.
No!!! Déu ens les dóna perquè aprenguem a compartir; i aquest és el primer gran goig que ofereixen. Però quan les riqueses d'uns són la causa de que altres persones no tinguin el que necessiten, aleshores són injustes, i ens fan mal.
Evy
Hi ha moltes classes de riquesa que no es poden compartir; per exemple la salut, la prudència, la sensibilitat, l'optimisme,...
Fid'hoHi ha moltes classes de riquesa que no es poden compartir; per exemple la salut, la prudència, la sensibilitat, l'optimisme,...
Tu saps molt bé que, en realitat, allò que compartim és la vida. Les diferents riqueses són només l'anècdota. Allò important és la vida. La vida ens diu a cada moment què i com podem compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada