5è. Diumeng. Any A.

Periodista: Evy.
(>> Presentació).

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Mateu 5,13-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra.

Si la sal ha perdut el gust,

amb què la tornarien salada?

No serà bona per a res.

La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món.

Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.

Tampoc, quan algú encén un llum,

no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,

i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum

davant la gent.

Llavors, en veure el bé que heu obrat,

glorificaran el vostre Pare del cel.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Perdona, Fid'ho: però aquestes paraules teves em semblen molt pretensioses. Què vol dir que els cristians són la llum del món?! ¿Vol dir que la resta són tenebres?

Fid'ho
És veritat que alguns deixebles meus s'han constitut en una nova religió que pretén ser l'única vertadera. Però jo aquí no parlo dels fidels d'una determinada religió sinó dels practicants d'humanitat. No descuidis que sóc el Fill de l'home. Per això, "deixebles meus" ho són els humans que fan humanitat, siguin de la religió que siguin, o sense religió.

Evy
Però, ¿no et sembla una pretensió exagerada que algú es consideri la "llum del món"?

Fid'ho
Els humans tenim ulls. És a dir: tenim la capacitat de veure el món, la seva evolució, els seus horitzons... Però normalment el món es troba sota les boires escampades pels Poderosos. Aquestes boires ens porten a veure només el deformat món que ells estan construint. Per exemple: el món que més apareix als mitjans de comunicació és aquest món deformat, que deixa a molts sense il·lusió i sense esperança. Jo he vingut com a contrapunt. Qui m'accepta pot veure el món real. Qui em segueix a mi, obté la capacitat de veure-hi clar. Sí: els meus deixebles se senten cridats a "fer món" també denunciant els ídols que deshumanitzen; se senten cridats a ajudar a prendre consciència de la realitat, i a desvetllar l'esperança. És el que vol dir ser la llum del món.

Evy
¿I no cal que siguin o es diguin cristians?

Fid'ho
Cal que siguin humans, i facin humanitat.
Però, compte! Tots els dictadors es presenten dient que "fan humanitat". La "seva" humanitat. La diferència entre ells i jo és que ells pretenen fer humanitat situant-se per damunt dels humans. Fan ús de la força i del domini –i, si poden, de la llei− per imposar la seva forma d'humanitat. En canvi jo sóc el "fill de l'home". Home entre els homes, la humanitat que estimulo es genera des de dintre, per via de comunió, de diàleg, de servei mutu. Sense mestres que imposin les seves idees, sense líders que manipulin ningú. Només amb esperit de germanor. Sense altre "pare" que aquell que és pare de tots.

Evy
¿Vols dir que no ets un somiatruites?

Fid'ho
Et descuides d'una cosa: tot comença amb un projecte amorós de Déu. I els humans, nascuts d'aquest projecte, estimem més la fraternitat que la dictadura; estimem més la llibertat que la por; la generositat que l'egoisme; la bondat que la malícia; la solidaritat que la competitivitat; l'amor que el recel.

Evy
Hi ha molt de mal en el món!

Fid'ho
Ben cert. Hi ha tant de mal que, sense la "sal" de tantíssimes persones, el món estaria ja del tot corromput, i s'hauria desfet. El mal que encara hi ha al món ens indica que estem tot just a les beceroles de la nostra Història.

Evy
No sé. A vegades sembla que progressem perquè les Democràcies han substituït les Dictadures. Però ara assistim a la corrupció de les Democràcies. Les Democràcies corrompudes es tornen pitjors que les dictadures perquè tenen l'excusa d'actuar en nom del poble. En realitat, més o menys, estem com estàvem.

Fid'ho
La democràcia pot ser un pas endavant; però no és l'últim. T'ho repeteixo: tot just estem a les beceroles! Encara falta molt camí per arribar a la comunió. Però ja des d'ara, qui ho vulgui, el pot seguir. I són moltíssims els qui ho fan.

4rt. Diumenge. A.

EVANGELI. (Mateu 5,1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds,

pujà a la muntanya,

s’assegué

i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol:

vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils:

són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

són ells els qui veuran Déu.

Feliços els qui posen pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres

quan, per causa meva, us ofendran,

us perseguiran

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Les Benaurances! És cèlebre, aquest text! Per la seva estructura literària, ja es veu que l'evangelista Mateu en fa el text fonamental del Regne del cel. Però, t'he de ser sincer: aquestes Benaurances, jo no les entenc. Són massa contradictòries. A més: és molt fàcil prometre coses per a un futur que no sabem quan vindrà. A mi, aquestes Benaurances em fan pensar en els discursos populistes que fan tants polítics perquè la gent els voti. I encara una altra cosa: són perilloses! Si els pobres i marginats són feliços, no cal que lluitin contra la injustícia de què són víctimes!

Fid'ho
Per què t'empenys en quedar-te a mig camí?! La justícia és necessària, i és allò que hi ha de posar cada home de part seva. Però la felicitat va molt més enllà, i és un do de Déu.

Evy
En les Benaurances parles molt de felicitat, però ¿per què la condiciones a coses que fan infeliç l'home, com la pobresa, el dol, la humiliació o el menyspreu? Si Déu ens vol fer feliços, per què no ho fa directament? Si la felicitat és un do, per què fa pagar un preu tan alt?

Fid'ho
No hi ha cap preu per a la felicitat! Els pobres, els humils, els perseguits... són feliços no pas perquè paguin un preu sinó perquè no posen obstacle al do de Déu. No són feliços perquè són pobres sinó perquè tenen una actitud d'obertura i de recerca. I qui busca, troba.

Evy
També els rics busquen la felicitat. Tothom vol ser feliç!

Fid'ho
Ben cert. I, en certa manera, la troben. I aquesta és la seva desgràcia! Troben una ridícula i injusta felicitat en la seva riquesa exhibida, en el seu domini sobre els dèbils, o en seva la pretesa superioritat,... i així es tornen incapaços de valorar i buscar l'única vertadera felicitat, aquella que connecta amb la Felicitat de Déu.  

Evy
Les riqueses són dolentes?

Fid'ho
No!!! Déu ens les dóna perquè aprenguem a compartir; i aquest és el primer gran goig que ofereixen. Però quan les riqueses d'uns són la causa de que altres persones no tinguin el que necessiten, aleshores són injustes, i ens fan mal.

Evy
Hi ha moltes classes de riquesa que no es poden compartir; per exemple la salut, la prudència, la sensibilitat, l'optimisme,...

Fid'ho
Tu saps molt bé que, en realitat, allò que compartim és la vida. Les diferents riqueses són només l'anècdota. Allò important és la vida. La vida ens diu a cada moment què i com podem compartir.

Diumenge 3er. Any A.

EVANGELI. (Mateu 4,12-23).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat,

se’n tornà a Galilea,

però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm,

vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí,

perquè s’havia de complir

allò que anunciava el profeta Isaïes:

«País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans:

El poble que vivia a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.»

Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així:

«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans,

Simó, l’anomenat Pere, i Andreu.

Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors,

i els digué:

«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»

Immediatament abandonaren les xarxes

i se n’anaren amb ell.

Més enllà veié altres dos germans,

Jaume i Joan, fills de Zebedeu.

Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes,

i Jesús els cridà.

Ells abandonaren immediatament la barca i el pare,

i se n’anaren amb ell.

I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues,

predicant la bona nova del Regne

i guarint entre la gent tota malaltia.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Segons el que hem llegit, vas començar les teves predicacions  dient que "El regne del cel és a prop". Però, dos mil anys després, aquest teu regne no es veu per enlloc...

Fid'ho
Hi ha qui el veu, i qui no el veu. Et descuides d'una paraula important: "Convertir-vos". Convertir-se i veure el regne s'indueixen mútuament: convertir-se ajuda a veure el regne, i veure el regne ajuda a convertir-se. Passa com en l'amor: si estimes la persona que t'estima, veus el seu amor; i veure el seu amor et porta a estimar-la més.

Evy
Però, "convertir-se" a què?, o a qui? Ens hem de convertir a la religió? Però, hi ha moltes religions! Convertir-nos a Déu? Però, Déu no l'ha vist mai ningú! Convertir-nos als altres? Són molta gent, els altres!

Fid'ho
Au, vinga, Evy! No fugis d'estudi buscant cinc peus al gat! A veure: tu, com a periodista, estàs convertit?

Evy
-Sí. Estic convertit als meus lectors.

Fid'ho
Ho veus, Evy? Sempre hi ha persones concretes que, d'una manera o altra, tenim davant nostre. ¿Com hi estàs convertit als teus lectors?

Evy
Penso en ells quan escric: què busquen?, què els interessa?, què els agrada?...

Fid'ho
Imagino que també procures no enganyar-los, no utilitzar-los, no sotaposar-los als teus possibles èxits,... Cada persona té els seus lectors, i ha de pensar en ells. Les nostres vides sempre són com un llenguatge per als altres. Convertir-se al regne del cel és pensar en els nostres "lectors"...

Evy
D'acord. D'acord! Però hi ha una altra cosa que no puc creure de cap manera. És quan el relat diu que "anaves per tot Galilea...guarint entre la gent tota malaltia". Això, evidentment, deu ser exageració, no?! Si fos veritat, no hauries acabat com vas acabar...

Fid'ho
No hi ha res d'exagerat, aquí! No sóc metge ni curandero. Jo sóc el fill de l'home, i com a fill de l'home faig assequible la salvació.
Mira, Evy: al començament, la majoria dels humans caminen a les fosques, sense saber on són ni on van. Es fan preguntes, però no tenen respostes. Aquesta ceguesa genera tota classe de malalties: paràlisi, depressió, por, pessimisme, atacs epilèptics,... Alguns acaben no fent-se ni preguntes; altres, intenten trobar la manera de matar el temps! Però, quan arriba el fill de l'Home, apareix la llum. Qui s'obre a la Humanitat, s'allibera de les malalties que provenen de la ceguesa, i pot viure la vida. Quan es viu la vida, qualsevol altra malaltia hi queda com engolida.

Evy
Si t'atropella un cotxe i et quedes en cadira de rodes, això també queda engolit per la vida?...

Fid'ho
Tu ets periodista: pregunta-ho als qui es troben en aquesta situació...

Evy
M'interessa la teva resposta.

Fid'ho
Recorda que jo sóc el crucificat. Com a ressuscitat, conservo les ferides que em van provocar la mort. Gràcies a elles puc parlar com et parlo. Creu-me, Evy: quan algú connecta amb la vida, les malalties canvien totalment de significat. La curació que genera la fe en mi abasta tota la persona, amb malalties i tot.

Segon diumenge A.

Diumenge II de durant l'any A.

EVANGELI. (Joan 1,29-34).

En aquell temps,

Joan veié que Jesús venia i digué:

«Mireu l’anyell de Déu,

que pren damunt seu el pecat del món.

És aquell de qui jo deia:

Després de mi ve un home que m’ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.

Jo no sabia qui era,

però vaig venir a batejar amb aigua

perquè ell es manifestés a Israel.»

Després Joan testificà:

«He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom

i es posava damunt d’ell.

Jo no sabia qui era,

però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué:

«Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa

és el qui bateja amb l’Esperit Sant.»

Jo ho he vist,

i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Per què, en la Religió cristiana, es parla tant de pecat? I què vol dir això de "pecat del món"? No és, el pecat, una qüestió estrictament personal?!
El pecat és de qui el fa. Com es pot parlar de pecat del món!?

Fid'ho
Simplifiques massa les coses. "Pecat del món" no significa que el món sigui dolent o que cometi pecat sinó que pateix des de dintre qualsevol pecat comès pels humans. Tot està lligat i unit. ¿No diuen alguns científics que el vol d'una papallona, per exemple a l'Àfrica, pot acabar provocant un tornado al Carib?
Tot està relacionat. Quan algú peca, és tot el món que en pateix les conseqüències; de la mateixa manera que, quan algú fa el bé, és tot el món que s'humanitza.

Evy
Per tant, per a tu, el món no és dolent?

Fid'ho
Déu ha creat un món bo; però, perquè pugui ser bo del tot, cal que l'home sigui lliure. L'home lliure pot ser just i bo, però pot ser també injust i dolent. El bé o el mal que fa una persona no queda només en ella mateixa sinó que afecta la resta del món.

Evy
De fet, quan mirem el món, hi veiem moltes injustícies. Més encara: les injustícies han creat unes estructures mundanes realment nefastes. Això és visible sobretot en els Estats, vertaders ídols als quals s'atribueix un poder absolut sobre persones i pobles, capaços de provocar guerres, matances, violacions, tortures...
I no solament els Estats. Moltíssims humans, si se'ls presenta l'ocasió, cauen en la temptació de voler dominar els altres. En nom de la Religió es dominen les consciències; en nom de la Família s'imposen formes de vida; en nom de la Cultura s'imposen costums alienants, en nom del Servei es manipulen les persones més dèbils;...
El mal que hi ha en el món és realment immens.

Fid'ho
Si mires el mal, veuràs molt de mal. Si mires el bé, quedaràs admirar de la grandíssima bondat de tantíssimes persones. El bé i el mal estan barrejats en el món i en cada una de les persones. Però només el bé pot acabat triomfant perquè és l'única cosa que ve de la Font de tota realitat.

Evy
No entenc la manera com Joan Baptista et presenta: "Mireu l'Anyell de Déu que pren sobre seu el pecat del món". ¿Ets una espècie de boc expiatori, com creien algunes antigues religions? O series una víctima propiciatòria exigida per la Justícia Divina per compensar les injustícies humanes?

Fid'ho
No sóc cap boc expiatori, ni sóc cap víctima per aplacar la Justícia de Déu. I em sap greu que puguis pensar que Déu, que és Pare, exigeixi víctimes. Com a fill de l'Home, jo sóc l'anyell de Déu a semblança de l'anyell pasqual, que va fer-se aliment per als qui volien emprendre el seu Èxode: el seu camí vers la Llibertat. I és així que es treu el pecat del món.  

Evy
Continuo sense entendre-ho. ¿Fer-se aliment significa treure el pecat?

Fid'ho
La llum i la tenebra són coses oposades. Allà on arriba la llum, desapareix la foscor. Igualment, el domini sobre els altres i el servei generós són coses oposades: el pecat del domini s'anul·la amb la pràctica del servei generós.
Més encara: tothom qui fa de la seva vida un aliment per als altres, queda lliure de l'acció perversa dels dominadors, encara que aquests no ho vulguin reconèixer ni se n'adonin. En el meu cas, els dominadors es pensaven que em "prenien la vida"; el cas és que era jo qui la donava lliurement. Ningú no me la va prendre; era jo que volia donar-la. Per això sóc el Ressuscitat. La resurrecció és la vivència de la vida donada i compartida.

Evy
Segons això, només vivim de debò quan ens fem aliment per als altres. Si algú ens pren la vida, simplement fa afectiva la nostra donació. Això capgira del tot la manera habitual d'entendre les coses!

Fid'ho

Doncs, sí. Capgira la manera habitual d'entendre les coses...

 

Baptisme del Senyor. A.

EVANGELI. (Mateu 3,13-17).

En aquell temps,

Jesús, que venia de Galilea,

es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés.

Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia:

«Sóc jo el qui necessito que tu em bategis.

Com és que tu véns a mi?»

Jesús li respongué:

«Accedeix per ara a batejar-me.

Convé que complim d’aquesta manera

tot el que és bo de fer.»
Llavors hi accedí.

Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant.

Llavors el cel s’obrí

i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom

i venia cap a ell,

i una veu deia des del cel:

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat,

en qui m’he complagut.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Sospito que això del teu baptisme deu ser una cosa important, ja que els tres Evangèlics Sinòptics el posen a l'inici de la teva vida pública. Però el llenguatge que fan servir és del tot incomprensible. No és imaginable que el "cel s'obri" i que "baixi un colom", com si fos un meteorit. Avui creiem en el Big Bang.

Fid'ho
D'acord. Cada època i cada cultura tenen el seu llenguatge. Cal adequar el llenguatge perquè comuniqui el missatge. I el missatge del meu baptisme és important.

Evy
Mirant-ho bé, aquí el mateix missatge ja corregeix el llenguatge. El llenguatge responia a la idea de dos móns: el món dels humans i el món dels déus, separats per la volta del cel. Però, de fet, el que diu el relat és que aquesta "volta de separació" desapareix; i, per tant, queda només un sol món. És així?

Fid'ho
El relat no fa ni geografia ni astronomia, però certament corregeix la idea dels dos móns. Com tu dius, de món només n'hi ha un. Però també cal dir que aquest únic món té més "realitat" de la que els geògrafs, astrònoms o físics poden copsar.

Evy
Els científics actuals disposen d'instruments molt poderosos per estudiar i conèixer tota la realitat, tant el microcosmos com el macrocosmos!

Fid'ho
Ben cert. Però jo t'estic parlant d'una realitat que queda fora del camp de la Ciència.

Evy
Fora del camp de la Ciència? Insisteixes en la idea d'un altre món?

Fid'ho
No! Es tracta d'una altra dimensió de l'únic món. Imagina una obra d'art. Per exemple la Mona Lisa. És un objecte totalment físic. Però és evident que, per a qui té sensibilitat artística, és molt més que un objecte físic. Encara que algú analitzés amb els instruments més potents tots i cada un dels seus àtoms i de les seves partícules subatòmiques, mai no hi trobaria l'art que molts hi admirem. L'art constitueix una altra dimensió que neix del diàleg entre l'objecte i l'espectador. L'art està en objectes físics, però queda fora del camp de la Física.
Doncs bé: Hi ha una manera de dialogar amb l'Univers i amb la Humanitat que ens fan sentir estimats. És una altra dimensió.

Evy
¿El teu baptisme és l'experiència de ser estimat? ¿I què passa amb les persones que se senten desgraciades o no estimades?

Fid'ho
És sobretot pensant en elles que els Evangelis parlen de mi. Perquè el sentiment de sentir-se estimat no neix només de la pròpia decisió. És la solidaritat amb els marginats allò que ens fa capaços de sentir la veu que ressona per a tothom: "Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut". Jo vaig sentir-la quan vaig barrejar-me amb els pecadors que feien cua per ser batejats. També vaig sentir-la a la Creu, assumint la situació dels condemnats a mort. L'experiència de ser estimat arriba quan ens fem solidaris dels que no se senten estimats.

Evy
Jo diria que això és un sentiment purament subjectiu!

Fid'ho
¿És purament subjectiva la admiració davant d'una obra d'art? Ho és per als qui no tenen sentit artístic. Igualment: el sentiment de filiació és entès com a merament subjectiu només pels que refusen sentir-se humans amb els humans.

Festa de Reis.

EVANGELI. (Mateu 2,1-12).

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea,

en temps del rei Herodes,

vingueren d’Orient uns mags i,

en arribar a Jerusalem, preguntaven:

«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?

Hem vist com s’aixecava la seva estrella

i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem

s’inquietaren en sentir aquestes noves.

Herodes convocà

tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble

i els preguntava on havia de néixer el Messies.

Ells respongueren:

«A Bet-Lèhem de Judea.

Així ho escriu el profeta:

“Bet-Lèhem, terra de Judà,

no ets de cap manera la més petita

entre les famílies de Judà,

perquè de tu sortirà un príncep

que pasturarà Israel, el meu poble”.»

Llavors Herodes cridà secretament els mags

i s’informà ben bé del moment

en què s’havia aparegut l’estrella.

Després els encaminà a Bet-Lèhem

amb aquesta recomanació:

«Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen,

i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber,

que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren

que l’estrella que havien vist aixecar-se

anava davant d’ells fins que s’aturà

sobre el lloc on hi havia el nen.

La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.

Entraren tot seguit a la casa,

veieren el nen amb Maria, la seva mare i,

 prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge.

Van obrir llavors les seves arquetes

per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni

que no anessin pas a veure Herodes,

se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Periodísticament parlant, la festa d'avui resulta interessant per la gran varietat de maneres de celebrar-la, i de noms amb què és coneguda. Però ara jo voldria preguntar-te més directament sobre això de l'estrella. ¿En el llenguatge actual, podríem dir que l'estrella és la consciència de cadascú? Seguir l'estrella seria el mateix que seguir la pròpia consciència?

Fid'ho
Només a mitges. La consciència és el resultat d'una actitud prèvia. Quan l'actitud prèvia és correcta, podria ser com dius. Però si l'actitud prèvia no és bona, la pròpia consciència tampoc no és bona, i, més que una estrella, podria ser un flash que enlluerna i encega. Pensa en els fanàtics de qualsevol ideologia...

Evy
Explica'm això de l'actitud prèvia.

Fid'ho
Vivim convivint. El coneixement que tenim de les altres persones depèn de l'actitud que prenem en relació a elles. Els superbs no "veuen" realment les altres persones. La supèrbia és una lent deformadora que fa els altres més petits. Igualment els que intenten dominar: aquests no veuen persones sinó objectes. Fixa't que ni Herodes ni els grans sacerdots "veuen" l'estrella. Ells, en aquell nen que acaba de néixer, només hi veuen un rival que cal eliminar, o un messies que no respon a les seves expectatives de Poder.

Evy
Segons el relat, quan els Mags arriben a Jerusalem, també ells deixen de veure l'estrella. En canvi, quan surten de Jerusalem, la tornen a veure. Com s'explica, això?

Fid'ho
No ho intueixes? Fora de Jerusalem, no solament tornen a veure l'estrella, sinó que també veuen com es posa sobre l'Infant que buscaven. Jo era aquest infant! El fill de l'Home! És la magnífica descoberta que fan els Mags al final del camí! En un primer moment, ells han pensat com pensaria la majoria de gent: si es tracta del rei dels jueus, l'hauran de trobar a la "capital del regne". Però allà l'estrella desapareix. L'estrella els descobreix la coincidència de Cel i Terra; però això no es pot veure a la Capital, on el Poder pretén substituir l'estrella. La identificació de Déu amb els humans té lloc fora dels palaus reials o dels temples sacerdotals.

Evy
¿Es podria dir que l'estrella eres tu mateix: el Fill de l'home?

Fid'ho
Ben cert! L'Home es converteix en estrella per a tots aquells que busquen amb sinceritat ser humans i fer humanitat. Això genera sentiments de germanor, i exclou tota relació de domini o de superioritat.

Evy
Si l'estrella és l'Home, per què cal fer un viatge?

Fid'ho
La descoberta de l'Home com estrella es fa per etapes. Cal anar-s'hi preparant de fidelitat en fidelitat. Cada acte de fidelitat ens permet avançar; cada acte de domini sobre els altres, per petits que siguin, ens desvia. El Fill de l'Home és a la vegada Camí, Estrella i Terme del camí.

Evy
Ara entenc per què els Evangelis parlen de tu com d'un caminant, i tenen l'estructura d'un itinerari: de Galilea a Jerusalem; de la Infantesa a la Plenitud; de la Dependència a la Llibertat. Som peregrins!

Santa Maria, Mare de Déu. A.

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.
(>> Presentació).

EVANGELI. (Lluc 2,16-21).

En aquell temps,

els pastors anaren a Bet-Lèhem

i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora.

Havent-ho vist amb els propis ulls,

van contar el que els havien dit d’aquell infant,

i tothom qui ho sentia

es meravellava del que deien els pastors.

Maria conservava aquests records en el seu cor

i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,

glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies,

quan hagueren de circumcidar-lo;

li posaren el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l’àngel

abans que el concebés la seva mare.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
La litúrgia d'aquestes festes de Nadal resulta embolicada. Fa vuit dies llegíem el relat del teu naixement, a Betlem. Diumenge passat llegíem com el teu pare et va portar a Egipte per protegir-te del cruel Herodes. Avui tornem a Betlem, al dia del teu naixement, i de la teva circumcisió vuit dies després. Tot plegat, ¿no et sembla massa complicat?

Fid'ho
És possible que la barreja de dos relats tan diferents com són els Evangelis de Mateu i de Lluc puguin atabalar una mica, sobretot si aquests relats s'entenen com si fossin biogràfics. Perquè jo no tinc "biografia" sinó "història".

Evy
Encara que no tinguis biografia, com és que els relats de la teva història siguin tan diferents? No són una dificultat per entendre't?

Fid'ho
Al revés. Si els relats fossin iguals o molt semblants, podrien ser entesos d'una manera biogràfica. I això sí que impediria una correcta comprensió de mi. És important que siguin ben diferents perquè així queda clar que no es refereixen directament a una persona individual i concreta. Amb aquestes grans diferències es suggereix clarament que, quan es parla de mi com a Fill de l'home, s'està parlant de la Humanitat i de la seva "història" que camina vers la plenitud; una plenitud que ja es pot veure anticipada en la meva "història" relatada en singular.

Evy
Em costa molt d'entendre això que dius: que tu siguis a la vegada una paràbola de la Humanitat i que tinguis també una vida individual.

Fid'ho
Tota persona té aquesta doble dimensió: individual i global. Tothom és un individu; i, com a individu, pot optar a favor, al marge o en contra de la Humanitat. Però sigui quina sigui l'opció de cadascú, tota vida individual neix de la humanitat i genera humanitat. Prendre consciència d'aquest fet il·lumina la vida de cada persona. Maria −la meva mare− ens dóna un bon exemple d'això, ja que ella conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Evy
Si la vida de tota persona té aquesta doble dimensió, ¿què tens, tu, d'especial perquè siguis anomenat el Fill de l'home?

Fid'ho
La resurrecció. O, si ho vols, la Plenitud.

Evy
La resurrecció? Cap periodista no l'ha vista mai la teva resurrecció! I els Evangelistes en parlen, però cap d'ells no diu que l'hagi vista!

Fid'ho
La resurrecció no es veu amb el ulls sinó amb el cor. ¿Tu −que estàs casat−, l'has vist alguna vegada l'amor de la teva dona?

Evy
El "veig" en la seva manera de comportar-se.

Fid'ho
¿Si tu no l'estimessis, la seva manera de comportar-se et faria visible el seu amor? ¿No és veritat que si tu no l'estimessis, tampoc no veuries el seu amor, i el seu comportament se't faria insuportable? Igualment: només pot "veure" la resurrecció del Fill de l'home qui té el cor obert. El problema no està en la resurrecció sinó en la manera de mirar la Humanitat.