2on Diumenge d'Advent. Any A.

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

Diumenge 2 d'advent. Any A.

Nota: En la primera edició d’aquestes ENTREVISTES, en l’anterior “Cicle A” la Festa de la Puríssima coincidia amb el 2on. diumenge d’advent. Aquest any (2016) això no passa, i per tant l’entrevista que hi reprodueixo no coincideix amb l’evangeli que pertoca. Perdoneu la badada.

EVANGELI. (Mateu 3,1-12).

Per aquells dies vingué Joan Baptista,

que predicava així al desert de Judea:

«Convertiu-vos,

que el Regne del cel és a prop.»

És d’ell, que deia el profeta Isaïes:

«Una veu crida en el desert:

“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.»

Joan duia una capa de pèl de camell,

es cobria amb una pell la cintura

i el seu aliment eren llagostes i mel boscana.

Anaven a trobar-lo de Jerusalem,

de tot arreu de la Judea

i de tota la regió del Jordà,

confessaven els seus pecats

i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus

venien a fer-se batejar, els va dir:

«Cria d’escurçons,

qui us ha ensenyat mai com podreu fugir

de la justícia que s’acosta?

Demostreu amb fets que us voleu convertir.

No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham,

que Déu pot donar fills a Abraham

fins i tot d’aquestes pedres.

Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres,

i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits

és tallat i llençat al foc.

Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu,

però el qui ve després de mi és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

Ja té la pala a les mans per ventar la seva era;

el seu blat, l’entrarà al graner,

però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»

(Sense entrevista).

La Puríssima.

(Dues Entrevistes).

EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel

a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David,

que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill

i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà

l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»

I l’àngel es va retirar.

1ª. Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Hi ha coses en aquest relat que no acabo d'entendre. Quan diu que Maria serà mare, ella respon que no sap com podrà ser, donat que no ha tingut relacions amb cap home. ¿Com pot dir això, si el mateix relat acaba d'indicar que estava casada (o, almenys, promesa) amb un tal Josep?

Fid'ho
El problema de Maria no és com ser mare sinó com ser mare d'un fill que serà anomenat "fill de l'Altíssim". Josep podia donar-li un "fill de Josep". En canvi, allò que s'anuncia a Maria va molt més enllà.

Evy
Entesos. Però aleshores, què hi pinta aquí la virginitat? Quin sentit hi té? Per altra part, es tracta d'una cosa impossible: tota dona, si és verge no és mare, i si és mare no és verge. És una qüestió biològica!

Fid'ho
Els Evangelis no fan biologia; però usen les experiències quotidianes com a llenguatge per expressar les grans experiències de la Humanitat.

Evy
La meva pregunta volia ser molt concreta. Te la repetiré d'una manera més directa: ¿Tu ets fill només de Maria, o de Maria i Josep?

Fid'ho
¿Per què t'empenys a ser curt de vista?! ¿Desapareixen els amplis horitzons perquè algú no vulgui mirar més enllà del nas? Tot home i tota dona són fills d'un pare i d'una mare. I jo també. Però, aixecant la mirada, veiem que tots els nascuts de pare i mare són també fills de la Humanitat. En mi es personalitza una experiència universal. Per això m'anomeno "Fill de l'home". Tothom és fill de l'home. Aquest fet centra la vida individual de cadascú, i la connecta amb tota la Vida de l'Univers. Hi ha una sola Vida. Entrem en aquesta única Vida gràcies als nostres pares; però els nostres pares no són els pares de la Vida. Aquesta neix per obra de l'Esperit (o de l'Amor) de Déu. És el que diuen els Evangelis en relació a Maria. Ella representa la Humanitat. Tota dona-mare participa de la maternitat de la Humanitat, quan acull l'Esperit de Déu.

Evy
¿Per què això passa amb les mares, i no amb els pares? També es podria dir que els pares participen de la paternitat de la humanitat.

Fid'ho
Ben cert. Però ja t'he dit que els Evangelis usen les experiències quotidianes com a llenguatge per a experiències profundes. Estem en una societat estructuralment masclista. L'experiència de cada dia presenta els barons exhibint la seva tendència a dominar. Són sobretot els barons qui han construït aquesta Humanitat sotmesa a estructures de Poder que la deshumanitzen. Amb el llenguatge de la virginitat, els Evangelis deixen clara una cosa: La Nova Humanitat plenament humana, no serà fruit de l'acció dels dominadors (barons) sinó dels qui es posen al servei de la Vida (dones). "Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules".

Evy
Hi ha dones dominadores; i barons que es posen al servei de la Vida...

Fid'ho
I tant! Maria (la meva mare) ho deixa ben clar en el seu famós Cant: Dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalta els humils (Lluc 1,52). Ella no parla de dones i barons, sinó de poderosos i humils, siguin barons o dones. Els poderosos són pocs; els humils són multitud. La multitud dels humils (dones o barons) som l'esperança de la Humanitat perquè, sentint tota la injustícia del domini que patim, podem reaccionar i fer reaccionar.

Evy
Entesos; però no em queda del tot clar. Tornarem sobre aquest punt…

============================

2ª. Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
M'agrada que l'evangeli d'avui sigui el mateix de fa quinze dies, perquè em va quedar una qüestió pendent.
Entenc força bé que, en un món masclista, la virginitat sigui l'afirmació clara i contundent de que la Nova Humanitat no serà engendrada pels poderosos (representats pels barons) sinó pels servidors de la Vida (representats per les dones). Tot això pot resultar molt bonic per predicar, però les coses no van així. Els més grans invents de la Humanitat s'han fet per a les guerres (sempre obra dels barons). Els grans Estats són fruit, directament i indirecta, de guerres. El món ha progressat gràcies als vencedors. ¿Per què suposes que una Humanitat engendrada des del servei a la Vida és millor i més viable que la produïda pel Poder?

Fid'ho
¿Has comptat mai la multitud immensa de víctimes que ha produït i produeix la societat dels Poderosos? Les societats del Poder no són bones ni per als Poderosos! Aquests, lluitant entre ells, es destrueixen els uns al altres. El Poderós sempre busca de ser l'únic.

Evy
El Poder és creador.

Fid'ho
Els Humans hem estat creats a imatge de Déu, i participem de la seva creativitat. Això ens permet ser persones, creant-nos a nosaltres mateixos d'alguna manera. Gràcies a això, l'home adult no és un simple producte sinó també autor de si mateix. D'aquesta manera allò que és do de Déu esdevé també mèrit nostre. Però quan un humà fa servir la seva creativitat per anular la creativitat d'altres humans, va contra el projecte i la generositat de Déu, i ofèn la creativitat dels seus dominats. Els dominadors busquen de convertir les persones en objectes. Privar algú de la seva capacitat de decidir la seva vida, va contra l'acció del Creador, que ens vol lliures.
Ho reconec: el Poder pot enlluernar fent coses meravelloses, però anul·la les persones. Sempre és destructiu. El Poder és essencialment homicida.

Evy
Els vencedors de la Segona Guerra mundial van crear l'ONU, que és una cosa ben bona.

Fid'ho.
Tan bona com ineficaç! I és ineficaç precisament perquè els vencedors es van reservar privilegis. Creu-me, amic: només amb el Poder, la Humanitat no pot avançar.

Evy
Si és així, la situació humana sembla desesperada...

Fid'ho
De cap manera. Tingues en compte que l'afany de domini i l'esperit de servei coexisteixen en els humans. L'exhibició del domini provoca una major reacció dels dominats. Aquesta és l'esperança!  Sense aquesta capacitat de reacció la Humanitat ja fa molt de temps que s'hauria autodestruït. Per comptes d'això, mira el món i contempla les immenses multituds de persones dedicades sincerament al servei de la Vida. En realitat, el Poder és com les vacunes: el virus que injecta en la Humanitat desperta i activa les defenses dels Humans. Res no pot anul·lar l'acció de Déu que actua des dels humils. "Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa". "El Totpoderós obra en mi meravelles", diu el Cant de la meva mare.

1 Advent. Any A.

Introducció.

Donat que ens trobem altra vegada en l’Any A, reedito aquestes Entrevistes que ja vaig editar fa tres anys, ara potser fent-hi alguna correcció.

Entrevistes amb Fid'ho pren la forma d’un diàleg imaginari entre Fid'ho (abreviació de Fill de l'Home) i Evy, periodista. El nom Evy, per la seva semblança amb Eva, vol compensar l'excessiu pes que entre nosaltres té la paraula "home", presa sovint només en sentit de "baró". També, per la seva proximitat amb evangelista, vol destacar la semblança entre els primers evangelistes i els periodistes actuals quan ens ajuden amb "bones notícies".

Sóc conscient de com n'és d'arriscat l'ús d'aquest gènere literari, sobretot tenint en compte la “qualitat” de l'entrevistat. Intentaré que les paraules posades en boca de Fid'ho siguin tan ajustades com sàpiga al missatge que, ja fa dos mil anys, van intentar transmetre'ns els centenars d'escriptors que van inventar el gènere literari "evangeli".

Dels moltíssims evangelis que es van escriure, la comunitat cristiana, des de fa molt temps, n'ha seleccionat només quatre. És aquesta capacitat selectiva de la Comunitat cristiana allò que em permet l'atreviment d'escriure Entrevistes amb Fid'ho. Si us serveixen, hauran servit; si no, directament a la paperera!

Evy no hi exposa les seves idees sinó que simplement fa aquelles preguntes o comentaris que farien els suposats possibles lectors o lectores. Així doncs, Evy no actua ni com a creient ni com a increient, ni com a religiós ni com a antireligiós, ni com a progressista ni com a conservador,... Vol ser simplement "veu dels humans" que fem preguntes o exposem sentiments, dubtes, queixes, esperances i anhels.

Pere Torras.

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.

Diumenge, 1 d'advent. Any A.

EVANGELI. (Mateu 24,37-44).

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

«Quan vindrà el Fill de l’home

passarà com en temps de Noè.

Els dies abans del diluvi

tothom continuava menjant i bevent i casant-se,

fins que Noè hagué entrat a l’arca.

No s’havien adonat de res

quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.

Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp,

potser l’un fóra pres i l’altre deixat;

si hi hagués dues dones molent plegades,

potser l’una fóra presa i l’altra deixada.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu

quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu-ne segurs:

si el cap de casa hagués previst

l’hora de la nit que el lladre vindria,

no s’hauria adormit

ni hauria permès que li entressin a casa.

Estigueu a punt també vosaltres,

que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Bon dia, Fid'ho. Ets el protagonista de l'evangeli d'avui: parla tres vegades de tu. Però, qui ets realment? Pertanys al present, al passat o al futur? Vas venir fa ja dos mil anys o encara t'hem d'esperar? Com hem de parlar de tu, els periodistes?

Fid'ho
Els periodistes viviu en el temps, i parleu de les coses que passen en el temps, que té passat, present i futur. Jo també visc en el temps, però les meves arrels estan abans del temps, i el meu horitzó porta més enllà del temps. Podeu parlar de mi, però per entendre qui sóc, cal mirar més enllà i més ençà del temps.

Evy
"Més enllà i més ençà"?!  Tot el que existeix està dintre el temps!

Fid'ho
Allò que existeix és temporal. En canvi allò que és participa de l'Eternitat. Temps i Eternitat són coses molt diferents.

Evy
L'Eternitat, jo l'entenc com un temps que no s'acaba mai...

Fid'ho
El temps és com un sospir de l'eternitat. Si imaginéssim l'Eternitat com la mar, el temps seria l'aventura d'unes gotes d'aigua que, fent-se polsim o vapor, formen nuvolades, i pluges, i fonts, i rius, fins a retrobar la mar.

Evy
Els humans som gotes d'aigua?

Fid'ho
Som gotes de Vida. Hi ha una gran diferència entre el Mar i l'Eternitat, com també entre l'Aigua i la Vida. L'aigua, quan es retroba amb la Mar, és igual que quan en va sortir; en canvi els humans ens retrobem amb la Vida enriquits amb la consciència de ser vivents. El temps és com un curs de capacitació per a la Vida conscient, lliure, activa i generosa.

Evy
Les gotes d'aigua surten de la Mar empeses pels vents o evaporades pel sol. ¿Què provoca les gotes de Vida? ¿Què fa néixer la Humanitat?

Fid'ho
Un expert com tu, no coneix la resposta? Aprèn de la teva pròpia experiència. ¿Com viu la vida?

Evy
La vida "viu"... difonent-se,... Creix, s'escampa...
Però, si els humans naixem de la Vida que es difon, d'on venen el dolor i la mort?

Fid'ho
Per als qui acullen la Vida, la mort marca l'acompliment del temps i la retrobada amb l'Eternitat. És l'acabament del curs d'aprenentatge i l'entrada a la Vida-plenitud.
El dolor és una altra cosa. Hi ha moltes classes de dolor.
- Hi ha dolors de part. L'ametlla, per néixer, ha de trencar la clova que fins llavors la protegia. Són dolors gloriosos. 
- Hi ha dolors que neixen de la por a la Vida. La vida és una aventura, i cal valentia. La poca de valentia genera dolors.
- Hi ha dolors que neixen la de manca de generositat. La vida és generositat. Resistir-se als impulsos de la generositat, genera dolors molt variats.
El dolor, personal o col·lectiu, és una invitació a créixer, a desinstal·lar-se, a trencar vincles que encara ens dominen. Sortosos els qui entenen el dolor com una pedagogia de la Vida. El dolor se supera obrint-se a la Vida.

Festa de Crist "Rei".

EVANGELI. (Mateu 25:31-46).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder,

acompanyat de tots els àngels,

s’asseurà al seu tron gloriós

i es reuniran davant d’ell tots els pobles.

Llavors els separarà entre ells

com un pastor separa les ovelles i les cabres,

i posarà les ovelles a la dreta,

i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta:

Veniu beneïts del meu Pare:

preneu possessió del Regne

que ell us tenia preparat des de la creació del món.

Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu menjar,

quan tenia set em donàreu beure,

quan era foraster em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, em vau vestir,

quan estava malalt em vau visitar,

quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

i us vam donar menjar,

o que passàveu set, i us vam donar beure?

¿Quan us vam veure foraster i us vam acollir,

o despullat, i us vam vestir?

¿Quan us vam veure malalt o a la presó,

i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus,

per petit que fos,

m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra:

Lluny de mi, maleïts:

aneu-vos-en al foc etern

preparat per al diable i els seus àngels.

Vosaltres, quan jo tenia fam,

no em donàreu menjar,

quan tenia set, no em donàreu beure,

quan era foraster, no em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, no em vau vestir,

quan estava malalt o a la presó,

no em vau visitar.

Ells li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

o que passàveu set, foraster,

despullat, malalt o a la presó,

i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests,

per petit que fos,

m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns,

mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Benvolgut Fid'ho: hem arribat al final de les nostres entrevistes, segons havíem pactat. Durant tot un any, cada diumenge, he anat preparant aquestes trobades llegint els fragments dels evangelis corresponents. Per a mi, ha estat enriquidor. I celebro que aquestes entrevistes acabin bé per tu. Vull dir que acabin amb aquesta festa que et proclama "Rei".
Amb tot, si m'ho permets encara una vegada, et diré que trobo molt estranya aquesta festa de "Crist Rei". ¿Rei de qui? ¿No contradiu, aquesta festa, el significat del teu nom més real: Fill de l'Home?

Fid'ho
No me'n parlis, Evy!!! Ja en el meu temps de Palestina vaig haver de defensar-me d'aquesta mania de tants humans per buscar reis o líders. Uns em volien rei; altres em van condemnar perquè em feia rei... Va ser com el joc dels disbarats!...

Evy
Però l'evangeli que hem llegit diu clarament que tu, el Fill de l'Home, vindràs amb Poder i t'asseuràs en un tron gloriós. Per tant: ets o no ets rei?

Fid'ho
Em fas la mateixa pregunta que em va fer el representant de l'Imperi en la meva Passió. A la Creu, el cartell de la meva condemna deia: Jesús natzarè, Rei dels Jueus. És l'únic moment en què vaig acceptar ser rei, perquè quedava ben clar que el meu únic tron és la Creu.

Evy
¿La Creu, el teu únic tron?

Fid'ho
Sí, Evy. La Creu és el meu únic tron.
A la Creu vaig mostrar-me com a vida que es dóna. La Creu, i Jo com a fruit, reinstauràvem aquell mític Arbre de la Vida que tenia la capacitat de canviar el significat de la Mort. Des d'aleshores, sóc també el criteri (o “jutge”) d'Humanitat: qui dóna la vida pels altres és humà; qui menysprea la vida dels altres és inhumà.

Evy
"Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi". Imagino que aquestes paraules són la clau de volta de la Humanitat; són la pedra de toc per saber quan som o deixem de ser humans.
Ara ho entenc: la teva Creu queda plantada al bell mig de la Humanitat. Com una senyera enlairada, tothom pot descobrir quins són els sentiments del seu cor, fins i tot els més amagats. Per això és també una senyera combatuda. Combatuda per tothom qui pretén amagar sentiments de superioritat amb l’excusa que sigui.
Potser la paraula "rei" no és la més encertada, però expressa el criteri únic i segur per valorar el comportament humà.

Fid'ho
El meu "tron" està en tots els llocs on hi ha éssers humans. Tothom el pot contemplar, acollint-lo o menyspreant-lo, sigui quina sigui la seva Religió, la seva Ètnia o la seva Cultura. Qui m'acull, troba la Vida; qui no m'acull, roman en la Foscor.

========================================================================

Nota.

Amb aquesta, acaben les Entrevistes amb Fid'ho. A partir del pròxim diumenge, 1er. d'Advent de l'any B, intentaré continuar les meves reflexions sobre l'evangeli de cada diumenge usant un nou gènere literari, molt elemental: el Vocabulari. Per això, de la nova secció en diré “Paraules i parauletes”.

El "llenguatge" és avui el gran repte de l'Església i de la Societat. En un món plural convé anar trobant un llenguatge que assumeixi i expressi la pluralitat, i serveixi de base per a una la nova convivència més justa, oberta a les esperances dels cor humà.
El llenguatge és indispensable. Però quan no es genera des del Poble, s'imposa des del Poder. Aleshores és utilitzat per implantar nous esclavatges, potser inconscients, però més profunds.

Un bon amic, i molt treballador, s'ha donat la molèstia de traduir al castellà les meves reflexions. Les podeu trobar a un dels seus blogs. Vull que aquí li consti el meu agraïment.

En línia també es poden trobar diversos i molt interessants comentaris a les Lectures dels diumenges. Voldria destacar els Comentaris bíblics, dintre el Blog de les Parròquies de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta d’un resum escrit del diàleg d’un grup de persones ("El grup del dimecres") comentant les Lectures del diumenge (excepte a l'estiu). En la trobada del diumenge es llegeix aquest resum a partir del qual, qui vol, fa el seu propi comentari, ja que l'homilia hi és dialogada.

Pere Torras.

Diumenge 33. A.

EVANGELI. (Mateu 25:14-30).

(En blau allò que correspon a la versió llarga).

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

«Un home que se n’anava fora del país,

cridà els seus administradors i els confià els seus béns.

A un li donà cinc milions,

a l’altre dos

i a l’altre un,

segons la capacitat de cadascú,

i se n’anà.

El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi,

i en guanyà cinc més.

També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més.

Però el qui n’havia rebut un

guardà en un amagatall els diners del seu amo.

Al cap de molt temps l’amo tornà

i els demanà comptes.

Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions,

portà també els cinc que havia guanyat i digué:

Senyor, m’havíeu confiat cinc milions

i n’he guanyat cinc més.

L’amo li va dir: Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança.

El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment.

Ara t’encomanaré molt més.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué:

Senyor, m’havíeu confiat dos milions

i n’he guanyat dos més.

L’amo li va dir: Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança.

El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.

Ara t’encomanaré molt més.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà també el que n’havia rebut un, i digué:

Senyor, sé que sou un home exigent,

que voleu collir on no havíeu sembrat

i aplegar on no havíeu escampat.

Per això vaig tenir por

i vaig amagar els vostres diners.

Aquí teniu allò que és vostre.

L’amo li contestà:

Ets un administrador dolent i gandul.

¿Tu sabies que vull collir on no he sembrat

i aplegar on no he escampat?

Doncs havies de posar al banc els meus diners,

i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos.

Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu,

perquè als qui tenen,

els donaré encara més i en tindran a vessar,

però als qui no en tenen,

els prendré fins allò que els queda.

I aquest administrador inútil,

traieu-lo fora, a la fosca.

Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Tinc la impressió que amb aquesta paràbola vols dir moltes coses... Estic d'acord amb el que passa amb aquell que va rebre un milió, que va enterrar-lo "per seguretat". Em sembla normal que se li prengués, ja que havia mostrat la seva inoperància. En canvi, em sorprèn molt que, per comptes de donar el seu milió a qui en tenia només quatre, fos donat a qui ja en tenia deu. Ho trobo injust, perquè els dos havien mostrat el mateix interès i la seva capacitat per doblar el capital.

Fid'ho
Celebro el teu desig de justícia, Evy. Però aquí no es tracta de justícia. En aquesta paràbola, els "milions" (seguint la traducció que fa el text) signifiquen la vida que cadascú ha rebut perquè en sigui un bon administrador. S'hi vol destacar una característica que és essencial per a la vida: la creativitat. Qui per por o per peresa renuncia a la creativitat, és com si no visqués. Quanta més vida, més creativitat; i quanta més creativitat, més vida. Això és el que vol significar l'expressió: als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no en tenen, els prendré fins allò que els queda.

Evy
Dit d'una altra manera: la vida es genera des de la vida.
Això ja ho entenc, i ho experimento cada dia en mi mateix i en el meu entorn. Però també és veritat que uns comencen amb "un", altres amb "dos" i altres amb "cinc". Per què aquesta diferència?

Fid'ho
Aquí els números només serveixen per posar en relleu una altra qualitat de la vida: la diversitat. Els "dipòsits" són diferents i variats, però el resultat final és el mateix per a tothom, si s'ha estat fidel. En aquesta paràbola el resultat final ve indicat clarament per aquestes paraules: Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. No es tracta d'una celebració ocasional. Indica la participació permanent en la Vida mateixa del "Senyor"; és a dir: del Pare. Tots els rius, grans o petits, porten a la Mar immensa, que representa la plenitud de tots. Igualment totes les vides porten a la VIDA, on cadascuna troba la seva Plenitud.

Evy
Però aquell que només havia rebut un milió i el va enterrar, va ser tret fora, a la fosca!...

Fid'ho
"Ser tret fora" no és un càstig sinó la situació que ell mateix ha escollit per pròpia decisió. Qui no vol "viure", queda fora de l'àmbit de la Vida. Els "plors i cruixir de dents" tenen una intenció pedagògica: la no-vida és sentida com un mal quan s'ha estat invitat a la vida.

Evy
I no hi ha cap solució?

Fid'ho
No em toca a mi de respondre-ho això. No ho sé. Com a fill de l'home la meva missió és fer Humanitat amb tots aquells que volen fer Humanitat. I no puc oferir altres alternatives, si és que existeixen...

Dedicació de la catedral de Roma.

Dedicació de la Catedral de Roma,
St. Joan de Laterà.
(9 de novembre).

EVANGELI  (Joan 2,13-22)

Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem,

i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms

i els canvistes asseguts.

Llavors es va fer un fuet de cordes,

i els tragué tots, moltons i vedells, a fora del temple,

escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules,

i digué als venedors de coloms:

«Traieu això d’aquí,

no convertiu en mercat la casa del meu Pare.»

Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura:

«El zel del vostre temple em consumia.»

Llavors els jueus el van interrogar:

«¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?

Jesús els contestà:

«Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.»

Els jueus respongueren:

«Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció,

¿i tu el vols reconstruir en tres dies?»

Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts,

els deixebles recordaren que ell deia això,

i cregueren en l’Escriptura

i en aquesta paraula de Jesús.

Entrevista amb Fid'ho.

Evy     
Corrent pel món, he pogut admirar una gran quantitat de meravellosos edificis religiosos. Al món cristià són innumerables les catedrals grandioses i exuberants, d'un valor artístic remarcable; com la famosa catedral de Roma, coneguda com a Mare i Mestra de totes les esglésies. Però t'he de confessar que em produeixen una certa perplexitat: em sembla que no són gaire coherents amb el teu missatge.

Fid'ho
Les construccions grandioses normalment són mostres de Poder. El Poder és exhibicionista. Sovint li serveix l'excusa de donar culte a Déu. Però sol ser sobretot l'exhibició d'una pretesa superioritat.

Evy
Parlant del famós Temple de Jerusalem, tu vas profetitzar que no en quedaria pedra sobre pedra. Ets contrari als temples?

Fid'ho
Cada cosa al seu temps. En un primer moment, el sentiment religiós pot sentir el desig de disposar d'espais i temps considerats sagrats. Però, com la vida mateixa, el sentiment religiós tendeix a madurar. La maduració del sentiment religiós porta a superar els temps i espais sagrats, i a descobrir l'única realitat "sagrada": la Humanitat que entre tots anem construint fent-nos "imatge de Déu", segons un projecte d'Amor.

Evy
Per tant, acceptes els temples...

Fid'ho
El mal no està en les construccions sinó en el Poder. De fet hi ha grans construccions que no són obra del Poder sinó obra del Poble i serveixen per fer Poble.

Evy
Actualment, les grans construccions són sobretot "populars": camps de futbol, pavellons olímpics, teatres d'òpera, museus, parcs temàtics,... ¿Et sap greu que, en certa manera, la Democràcia hagi substituït la Religió? ¿Lamentes que els grans edificis ja no estiguin dedicats a Déu sinó al Poble?

Fid'ho
Evy! Aquesta pregunta és ofensiva!!! ¿Com pots pensar això? No hi ha cap classe de rivalitat entre Déu i Poble. Al contrari: El projecte de Déu és  la Humanitat, i els Humans el realitzem fent-nos Poble.
T'ho repeteixo: allò que és contrari a Déu i al Poble és el Poder; tota forma de Poder.

Evy
Democràcia vol dir que el Poder està en el Poble...

Fid'ho
No, Evy. No t'enganyis, ni et deixis enganyar. El Poder sempre és anti-Poble. Un Poble no es fa amb Poder sinó amb solidaritat, amb igualtat, amb respecte, amb pactes entre iguals... Una democràcia que legitimi el Poder és corrupta, i sempre acaba destruint Poble: el propi Poble i els altres Pobles. El Poder és exclusivista: necessita destruir possibles rivals.

Evy
Els Poderosos han fet obres grandíssimes: Ciutats, Palaus, Castells, Piràmides, Temples, Circs, Teatres,...

Fid'ho
¿Ets capaç d'imaginar també les seves immenses i cruels destruccions? Fins i tot en les seves construccions, quanta destrucció humana! Quant abús d'autoritat! Quanta malversació de recursos! Quanta mentida amagada! Quant d'orgull dissimulat!

Evy
Ja veig que no t'agrada la festa d'avui, tal com em temia...

Fid'ho
No m'agrada l'exhibició de Poder. I menys, si es fa en nom de Déu.
Recorda: Déu no vol temples; vol Humanitat.

Diumenge 32. A

EVANGELI. (Mateu 25:1-13).

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

“Passarà amb el Regne del cel com en deu noies,

que sortiren amb torxes a rebre l’espòs.

N’hi havia cinc de prudents,

i les altres cinc eren desassenyades.

Les desassenyades no s’emportaren oli per les torxes,

però cadascuna de les prudents

se’n proveí d’una ampolla.

Com que el nuvi trigava, els vingué son,

i totes s’adormiren.

Ja era mitjanit quan se sentí cridar:

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.

Aquelles noies es despertaren

i començaren a preparar les seves torxes.

Les que no tenien oli digueren a les altres:

Doneu-nos oli del vostre,

que les nostres torxes no s’encenen.

Però les prudents els respongueren:

Potser no n’hi hauria prou per a totes;

val més que aneu a comprar-ne.

Mentre hi eren, arribà el nuvi,

i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa.

I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres,

i deien des de fora:

Senyor, Senyor, obriu-nos.

Però ell els respongué:

Us dic amb tota veritat que no us conec.

Vetlleu, doncs,

perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Fid'ho
Amb la facilitat tan gran que tenim avui d'encendre o apagar llums, és probable que aquesta paràbola sigui mal entesa, i quedi desplaçat el missatge que vol donar.

Evy
És cert. Donat que avui no tenim cap problema per il·luminar la nit, allò que sembla ressaltar d'aquesta paràbola no és la necessitat de les làmpades sinó és la insolidaritat de les noies prudents envers les desassenyades. I no és això el que vol dir.
De totes maneres jo comprenc que, en la situació que explica la paràbola, compartir l'oli hauria estat catastròfic per a la festa, que era el més important.
Amb tot, hi ha un punt que em costa d'acceptar: la duresa de l'espòs que no permet l'entrada a les pobres noies imprudents que arriben tard perquè havien anat a comprar, en plena nit, l'oli que necessitaven. Suposo que en aquesta paràbola "l'espòs" ets tu mateix −com a Fill de l'home−, i pregunto: ¿Per què no vas deixar entrar aquelles noies que, de fet, havien estat esperant-te tota la nit?

Fid'ho.
Estimat Evy: tu saps tan bé com jo que estem en una obra ("fer Humanitat") que no permet improvisacions. Hi ha un temps per vetllar i un temps per dormir; un temps per comprar oli i un temps per encendre les làmpades; un temps per entrar i un temps per quedar-se fora.
El temps va fluint, i no es recupera mai. Si vas a gran velocitat i s'acosta un revolt, tens un temps per frenar. Si no l'aprofites, ve la catàstrofe. El temps no té marxa enrere. El que no fas al seu temps, queda per fer. Encara que ho facis més tard, ja és una altra cosa. Cada instant té la seva tasca.

Evy
Però tu ets el fill de l'home. ¿Com pots dir a persones humanes que "no les coneixes"?!

Fid'ho
Com a fill de l'home estic en construcció contínua. Per això necessito que tots els humans estiguin atents cada moment. Si construeixes una casa i no estàs atent al moment de posar els fonaments, quan arribi la riuada, aquella casa s'ensorrarà. L'havies feta perquè et servís de protecció, però es convertirà en una amenaça.

Evy
Potser tens raó.
Cada moment és fruit del passat i prepara el futur. La vida, com un vaixell de gran tonatge, té la seva inèrcia i no són possibles correccions sobtades. Pertanyo a un poble que, després de molts anys de dictadura, va optar per la Democràcia. Però, al moment d'instituir-la, va conformar-se amb una democràcia a mitges, i quan vingueren governants no demòcrates van pervertir-la amb gran facilitat. Al seu moment no s'havien posat bé el fonaments...

Fid'ho
No es pot esborrar el passat, però és possible corregir-lo amb el present. La Humanitat es construeix amb encerts i amb errors corregits. Encara que és millor prevenir que curar, si emmalaltim és ben legítim buscar la curació. D'aquí ve el meu consell a tothom: Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Evy
"Ni el dia i ni l'hora" de què?

Fid'ho
De l'obra que estem construint: la Humanitat. Cada moment té la seva aportació. Cada instant genera la seva dosi de creixement. No són recuperables els moments perduts.