Diumenge 23. A

EVANGELI. (Mateu 18,15-20).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

“Si el teu germà peca,

vés a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols.

Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà.

Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més,

perquè la causa sigui judicada

per la paraula de dos o tres testimonis.

Si tampoc no feia cas d’ells,

parla’n a la comunitat reunida.

Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas,

considera’l com un pagà o un publicà.

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que lligareu a la terra,

quedarà lligat al cel;

i tot allò que deslligareu a la terra,

quedarà deslligat al cel.

Us asseguro també que si dos de vosaltres

aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa,

el meu Pare del cel els la concedirà,

perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom,

jo estic enmig d’ells”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Això que dius sobre la correcció fraterna, m'agrada. Però el que dius sobre la pregària −perdona, Fid'ho− em sembla una bajanada. Perquè és impossible... Perquè, ni que volguessis, no podries complaure tothom, ja que la gent demanem coses contradictòries...
Imagina que la meva dona i jo ens posem d'acord per demanar de treure la rifa, i liquidar la hipoteca de la casa. Si això "funcionés", serien infinites les persones que demanarien el mateix, perquè tothom necessita diners! Però la rifa, si la treuen uns, no la treuen els altres! ¿A qui escoltaria, Déu?

Fid'ho
Tant de temps que ens tractem, i encara no em comprens, Evy!
No em facis dir el que no he dit. Entens malament la pregària. Imagines la pregària com si fos una qüestió de paraules. Déu no necessita les nostres paraules per saber el que volem...

Evy
Però és el que dius en l'evangeli que hem llegit!...  "Si dos s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà". Són paraules teves!  

Fid'ho
Ben cert: són paraules meves. Però són paraules dites als meus deixebles.

Evy
Bé... No sé si sóc molt deixeble teu... Però si et demanéssim treure la rifa, no ens ho podries concedir per molt deixebles que fóssim, perquè molts altres deixebles teus et demanarien el mateix... Són molts els qui es diuen "cristians"!

Fid'ho
Jo sóc el fill de l'home. "Deixebles meus" ho són tots els qui se senten humans i fan Humanitat, es diguin "cristians" o no. Quan dos o més deixebles s'avenen a demanar alguna cosa, significa que busquen ser més humans i més creadors d'Humanitat. I sempre són escoltats, perquè la seva pregària coincideix i concreta el Projecte-Home del meu Pare.

Evy
Fins i tot així, "per fer Humanitat" uns deixebles poden demanar coses molt diferents que uns altres deixebles...

Fid'ho
Això no és cap problema, perquè el Projecte-Home del meu Pare no és un projecte tancat. És un projecte obert, el resultat final del qual serà fruit de la resposta de tots i cada un dels humans. L'Home, al final, no serà un "producte" de l'acció creadora de Déu sinó un "fill" que s'ha anat fent a si mateix responent amb generositat al do de la vida. El Pare ens diu: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel. És una manera ben clara d'indicar que assumeix la participació creadora dels Humans.

Evy
¿Ho dius seriosament això de que el Pare assumeix la participació creadora dels Humans? Això ens carrega de molta responsabilitat!
Si les coses són així, potser que ens ho prenguem més seriosament això de fer Humanitat!!!

Diumenge 22è. Any A

EVANGELI. (Mateu 16,21-27).

En aquell temps...

Jesús començà a deixar entendre als deixebles

que havia d’anar a Jerusalem,

que havia de patir molt de part dels notables,

els grans sacerdots i els mestres de la Llei,

i que havia de ser mort

i de ressuscitar el tercer dia.

Pere, pensant fer-li un favor,

es posà a renyar-lo:

“De cap manera, Senyor:

a vós això no us pot passar!”

Però Jesús es girà i li digué:

“Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure,

perquè no penses com Déu, sinó com els homes.

Llavors Jesús digué als deixebles:

“Si algú vol venir amb mi,

que es negui ell mateix,

que prengui la seva creu i m’acompanyi

Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà,

però el qui la perdi per mi, la retrobarà.

¿Què en trauria l’home

de guanyar tot el món si perdia la vida?

¿Què podria pagar l’home

per rescatar la seva vida?

Perquè el Fill de l’home ha de venir

en la glòria del seu Pare,

voltat dels seus àngels,

i ell pagarà cadascú segons les seves obres”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
He de reconèixer que m'ha sorprès el "piropo" que li has engegat al teu amic Pere. Jo imaginava que (i segons tu mateix) no s'ha d'insultar ningú...

Fid'ho
Li he dit "satanàs" no pas insultant-lo sinó corregint-lo. Satanàs significa la nostra capacitat creadora quan ens mou a imposar els nostres plans sobre la Humanitat, substituint els plans de Déu. I és una temptació que he hagut d'anar superant constantment. I ho ha de fer igualment tot aquell que, com Pere, vulgui seguir-me.

Evy
Entre nosaltres és un insult, i dels grossos...

Fid'ho
Això va venir més tard. Quan ho vaig dir a Pere, era un avís. Un avís seriós, perquè es tracta d'una temptació greu i difícil de detectar, sobretot en aquelles persones que, per ser deixebles meus, podrien donar per suposat que tots els seus pensaments són correctes.

Evy
Pere volia fer-te un favor. Va reconèixer que tu, fill de l'home, ets també fill de Déu. I li havies donat la raó! És lògic que pensés que, essent fill de Déu, ningú no t'havia de jutjar, condemnar ni matar.

Fid'ho
No tan lògic, Evy. En mi, Pere acabava de reconèixer l'Home com a Messies i Fill de Déu. Jo ja l'havia advertit que aquest seu coneixement no volia pas dir que em conegués millor que els altres sinó que era una revelació del meu Pare. ¿Trobes lògic que em volgués corregir quan els vaig explicar la manera com seria Messies i Fill de Déu?!

Evy
El que vas comunicar als deixebles era terrible, i fins i tot inimaginable tractant-se d'algú estimat per Déu...

Fid'ho
Per això els vaig advertir abans; i per això vaig corregir Pere.
És cert: el Calvari és terrible. Però encara és més terrible tot allò que provoca l'existència de milers i milions de Calvaris. Tot ve dels humans que cauen en la temptació de considerar-se superiors als altres, i els seus jutges. La meva terrible passió i mort comencen el dia en què un home va jutjar i condemnar un seu germà. I la meva passió i mort continuen avui, sempre cruels i injustes.

Evy
No m'explico com Déu −Pare bondadós, segons tu− va poder creat una Humanitat tan cruel. En últim terme, és Ell el responsable de tanta crueltat!

Fid'ho
No, Evy. Déu és "responsable" de la llibertat humana. És cert: podia fer-nos robots; robots "perfectes" com les estrelles. T'agradaria ser un robot perfecte?
¿Si t'hagués estat possible, hauries preferit que els teus fills fossin "perfectes", programats perquè t'obeïssin i t'omplissin de petons sempre que et trobessin? ¿O els prefereixes tal com han estat, amb els seus defectes, rebequeries o virtuts, i lliures?

Evy
Para, para! La idea d'homes-robot m'horroritza.
Ja ho vaig entenent: el "preu" de la bondat és la possibilitat de ser dolent. El "preu" de la llibertat és la possibilitat d'usar-la malament. El "preu" de l'amor és la possibilitat d'odiar.
Això em posa una pregunta molt angoixant: Els Humans, utilitzarem bé la nostra llibertat?

Fid'ho
No et posis tan transcendent, Evy!
Fes-te una pregunta més senzilla: Jo (és a dir: tu), utilitzaré bé la meva llibertat? Ara la resposta depèn només de tu.
I no deixis d'alegrar-te per tot l'amor que ja has rebut i per tot l'amor que ja has donat.

Assumpció de Maria

EVANGELI. (Lluc 1,39-56).

Per aquells dies,

Maria se n’anà decididament a la Muntanya,

a la província de Judà,

entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet.

Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria,

el nen saltà dins les seves entranyes,

i Elisabet, plena de l’Esperit Sant,

cridà amb totes les seves forces:

“Ets beneïda entre totes les dones

i és beneït el fruit de les teves entranyes.

¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor

vingui a visitar-me?

Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,

el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.

Feliç tu que has cregut!

Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”.

Maria digué:

“La meva ànima magnifica el Senyor;

el meu esperit celebra Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,

perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom és sant,

i l’amor que té als qui creuen en ell

s’estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu;

derroca els poderosos del soli i exalça el humils.

Omple de bens els pobres,

i els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,

com ho havia promès als nostres pares;

s’ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui aprofitaré aquesta festa, tan popular com estranya, per expressar els meus dubtes sobre el llenguatge religiós. Perquè dóna la impressió que amb el llenguatge religiós es poden dir, sense cap inconvenient, les falsedats més grosses. Això, per a un periodista com jo, és inconcebible. Deixo ara això de Maria assumpta al cel amb cos i ànima... Imagino que deu tenir algun sentit simbòlic (!) difícil d'entendre. Ara vull pensar més aviat en les paraules que el relat avui posa en boca de Maria, la teva mare. Ella proclama la bondat de Déu que "dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalça el humils. Omple de bens els pobres, i els rics se’n tornen sense res". No em negaràs que tot això és pura ciència ficció! En realitat són una mentida com una catedral. Ho eren en temps de Maria, i ho són encara avui, dos mil anys després. Al contrari del que proclama Maria, tothom pot veure i comprovar que els poderosos són cada dia més forts, i els dèbils són més esclaus. ¿O és que aquestes paraules de Maria també tenen un "sentit simbòlic" que, en aquest cas, expressaria només un desig, mai no fet realitat?

Fid'ho
Caram, Evy. Avui vens fort! Però comets un error molt freqüent en els humans.
Mira: si et poses ulleres vermelles, ho veuràs tot vermellós.
Les paraules de Maria no expressen un capgirament de la realitat com si els Poderosos caiguessin a baix, i els Pobres s'enfilessin enlaire convertint-se en els nous Poderosos. Això no solucionaria res; només s'hauria girat la truita.
En canvi, imagina que una persona amb suficient autoritat decreta que tots els sistemes monetaris del món queden anul·lats; que des d'ara tots els bitllets seran només paper, i les monedes seran només ferralla. ¿Què passaria amb tots els qui s'han dedicat a acumular diners? Igualment, ¿què passaria amb tots els qui, per no tenir diners, han viscut "només" donant i rebent amistat?

Evy
¿Vols dir que, segons Maria, Déu seria aquesta persona amb autoritat que podria donar un decret així?...

Fid'ho
Aquest decret existeix des de sempre i per sempre. I les coses funcionen segons aquest decret. Només els qui porteu ulleres tenyides de Poder no ho sabeu veure, i continueu jugant a "rics i pobres" amb riqueses que són del tot enganyoses.
Creu-me, Evy: Maria, amb tots els qui de veritat s'han fet deixebles meus, s'han tret les "ulleres del Poder", i veuen les coses com són realment.

Evy
Però si en el nostre món tot funciona d'acord amb les ulleres del Poder!... No som nosaltres, l'excepció; sou vosaltres!

Fid'ho
T'enganyes una altra vegada, Evy. És cert: són moltíssims els qui porten posades ulleres tenyides de Poder, i pensen que tot funciona com ells ho veuen. Són cecs. Alguns són més cecs perquè no hi volen veure. Però la Humanitat creix, avança i subsisteix gràcies precisament a la gran multitud de "pobres" que, sentint-se víctimes del Poder-Riquesa, van deslliurant-se de les fatídiques ulleres tenyides, i viuen sentint-se Humanitat i fent Humanitat. Gràcies a ells, la Humanitat encara existeix i té futur.

Diumenge 21è. A.

EVANGELI. (Mateu 16,13-20).

En aquell temps...

Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip,

i un cop allà, preguntava als seus deixebles:

“Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?”

Ells li respongueren:

“Uns diuen que és Joan Baptista,

altres, que és Elies,

altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes”.

Ell els diu: “I vosaltres, ¿qui dieu que soc?”

Simó Pere li contestà:

“Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu”.

Jesús li va respondre:

“Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs:

això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang,

sinó el meu Pare del cel.

I ara, també jo et dic que tu ets Pere.

Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església,

i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.

Et donaré les claus del Regne del cel,

i tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel,

i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel”.

Després prohibí severament als deixebles

de dir a ningú que ell era el Messies.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
"Qui és el fill de l'home?" Com a periodista, m'agradaria fer una gran enquesta amb aquesta pregunta, diferenciant el que diu la gent i el que diuen els teus deixebles. Segur que hi hauria sorpreses! En el relat llegit, em resulta molt estrany que, tot i ser correcta la resposta dels teus deixebles, els prohibeixis severament que ho diguin a ningú. ¿Per què no ho poden dir, si és la resposta correcta?

Fid'ho
La pregunta que jo faig als deixebles no té resposta, ni correcta ni incorrecta. Es tracta simplement d'una pregunta provocativa. Provocativa en el millor sentit de la paraula: vocativa pro ("que crida a favor de..."). La pregunta vol provocar la descoberta de la  progressiva realització de la Home. L'Home no és una realitat ja feta i acabada. Amb tots els humans, es va realitzant. En mi, com a fill de l'home, els humans troben les pistes necessàries per no equivocar-se en la construcció.

Evy
Però, segons el relat, tu aproves la resposta de Pere, i la destaques. ¿No indiques així que és una bona resposta?

Fid'ho
És bona com a horitzó. L'horitzó de l'Home és ser fill de Déu. Però Déu no l'ha vist mai ningú. De fet, tant Pere com els altres deixebles interpreten malament la seva resposta, perquè s'han fet una idea equivocada de Déu (i del Messies). Per això els prohibeixo que ho diguin a ningú. El procés d'humanització no s'aprèn estudiant o imaginant com hauria de ser, sinó només caminant en la seva direcció. Cada nou pas només s'intueix a partir del camí ja fet.

Evy
Em sembla que entenc què vols dir, perquè m'ha passat una cosa semblant amb els fills. Vols ajudar-los a fer-se homes, però no pots tenir projectes. No pots marcar-los el camí perquè el seu camí només ells el poden descobrir, decidir i caminar. Els pares només podem acompanyar-los, descobrint amb ells els seus propis camins.

Fid'ho
Sortós de tu, Evy! Aquesta descoberta teva, tan justa i assenyada, neix de l'amor als teus fills. També sortosos ells per tenir un pare −uns pares− com vosaltres.
Creu-me Evy: el principal obstacle a la humanització ve d'aquells que es pensen saber, i s'atorguen el dret a decidir, la vida dels altres. Aquest ha estat el gran pecat dels dictadors cruels que han marcat la tràgica Història humana. Però també és el pecat del simple company de colla que vol imposar-se com a líder del grup; o de tants pares que pretenem "formar" el seus fills o filles segons els seus propis projectes.

Evy
"¿Què és l'Home?". Realment és una pregunta que no té ni pot tenir cap resposta teòrica. La mateixa resposta de Pere, encara que ofereixi un horitzó, ens serveix de ben poca cosa... ¿Què comporta ser fill de Déu si mai ningú no ha vist Déu?!

Fid'ho
Descobrim Déu en la mesura que anem construint la seva imatge, que és l'Home. Fent humanitat adquirim coneixement vivencial de Déu. No es dóna una cosa sense l'altra.

Evy
¿Si no es dóna una cosa sense l'altra, per quina cal començar?

Fid'ho
Pensa en els teus fills, Evy. Un dia van aparèixer en les vostres vides, com un do, com un horitzó,... i tot va recomençar per a vosaltres! Cada moment cridava el següent, pas a pas, impulsats i guiats per l'amor...

Evy
... Sense projectes; però l'horitzó s'anava definint...
N'hem parlat moltes vegades amb la dona! Aprendre a renunciar als nostres projectes per deixar lliure el seu horitzó. En una paraula: VIURE. O millor: CONVIURE. És l'inici i l'horitzó de tot.

Diumenge 20è. Any A.

EVANGELI. (Mateu 15,21-28).

En aquell temps,

Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó,

i sortí d’allà una dona cananea cridant:

“Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi:

la meva filla està endimoniada”.

Jesús no li contestà ni una paraula,

però els deixebles li demanaven:

“Despatxeu-la d’una vegada:

només fa que seguir-nos i cridar”.

Jesús els respongué:

“Únicament he estat enviat

a les ovelles perdudes del poble d’Israel”.

Ella vingué, es prosternà i digué:

“Senyor, ajudeu-me”.

Jesús li respon::

“No està bé de prendre el pa dels fills

per tirar-lo als cadells”.

Ella li contestà:

“És veritat, Senyor;

però també els cadells mengen les engrunes

que cauen de la taula dels amos”.

Llavors Jesús respongué:

“Dona, quina fe que tens!

Que sigui com tu vols”.

I a l’instant es posà bona la seva filla.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
El relat d'aquest diumenge m'ha sorprès molt, i m'ha provocat una certa indignació. ¿Com pot ser que tractis una dona cananea de gosseta?!

Fid'ho
Estimat Evy: no saps com m'agrada i m'anima la teva indignació! Però l'orientes equivocadament.
Si un teu fill caigués en les teranyines d'una secta destructiva, què faries?

Evy
Tot el que fos necessari per treure'l d'aquella situació!!!

Fid'ho

La solució no seria treure'l sinó trobar la manera de que ell mateix en volgués sortir. El domini de les sectes arriba a la ment, i aquesta és la malaltia real dels qui hi són atrapats. L'important és alliberar la ment.

Evy
D'acord. ¿Però això, què té a veure amb la dona cananea?

Fid'ho
És una figura representativa. Hi havia Cananeus que, convivint amb els Jueus, tenien mentalment assumit que, en l'aspecte religiós, eren inferiors. Pensaven que la "vertadera religió" era la dels Jueus, i creien que la pròpia salvació els havia d'arribar d'algun profeta "fill de David". Aquest era el "dimoni" (ideologia alienant) que havia pres possessió de la filla de la dona cananea, i que ella mateixa li havia inculcat.

Evy
I va ser necessari que tu, com a fill de l'home, et servissis de la seva pròpia mentalitat per fer-la reaccionar...

Fid'ho
La religió (millor: una perversa manera d'entendre la religió) era la principal causa de la pretesa inferioritat dels Cananeus en relació a la superioritat "del poble elegit". L'amor va fer entendre a aquella mare que la situació de la seva filla és malaltissa. Reconeix que la seva filla està "endimoniada". I aquest amor humil i persistent posa de manifest una fe superior a la fe de la majoria del poble elegit. Dient-li: “Dona, quina fe que tens! Que sigui com tu vols”, jo li mostrava que estava al nivell dels millors creients jueus.

Evy
El sentiment d'inferioritat, arrelat en la ment, és molt freqüent, i pot donar-se en molts camps. Recordo una vegada que la meva dona em deia que la principal dificultat per a la igualtat entre home i dona està en les mateixes dones, que tenen assumida la seva (equivocada) inferioritat. És a dir: el principal problema del feminisme és que moltes dones tenen mentalment assumida la seva submissió al marit.

Fid'ho.
La submissió d'uns als altres és signe de bondat quan neix de l'amor i de la generositat. I aquesta és la gran aportació que han fet i fan majoria de dones. Gràcies a elles, la Humanitat no ha col·lapsat. Però quan es considera que la submissió és normal per a les dones i no per als homes, aleshores apareix el masclisme. I el masclisme ha estat i és una de les plagues més destructives d'Humanitat.

Evy
De totes maneres, ni el masclisme ni la religió no són pas els únics àmbits en què es donen situacions d'inferioritat - superioritat mentalment assumides. Qualsevol circumstància que permeti sentir-se superior o inferior és utilitzada. Pot donar-se en l'àmbit de la família, de la cultura, del treball, de la política,... Ser superior fa sentir important; ser inferior fa sentir mereixedor del "suport" dels poderosos. "L'estratègia dels dèbils", com denunciava un famós pensador. Els sentiments de superioritat o d'inferioritat són dues cares d'una mateix dimoni: no creure en l'Home.

Diumenge 19è. Any A

EVANGELI. (Mateu 14,22-33).
 

Quan la gent hagué menjat,

Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca

i avançar-se-li cap a l’altra riba,

mentre ell acomiadava la gent.

Després d’acomiadar tothom,

pujà tot sol a la muntanya per pregar.

Al vespre encara era allà tot sol.

La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra,

però les ones la destorbaven d’avançar,

perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada,

Jesús hi anà caminant sobre l’aigua.

Quan els deixebles el veieren,

s’esveraren pensant que era una fantasma

i cridaren de por.

Però Jesús els digué de seguida:

“No tingueu por, que sóc jo”.

Pere li digué:

“Senyor, si sou vós,

maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”.

Jesús contestà:

“Ja pots venir”.

Pere baixà de la barca,

es posà a caminar sobre l’aigua

i anà on era Jesús.

Però en adonar-se del vent que feia,

s’acovardí i començà d’enfonsar-se.

Llavors cridà:

“Senyor, salveu-me”.

A l’instant Jesús li donà la mà i li digué:

“Quina poca fe! Per què dubtaves?”

I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà.

Els qui eren a la barca es prosternaren

i deien: “Realment sou Fill de Déu”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Llegint aquest relat, m'ha sorprès la manera estrany de presentar-te als teus deixebles. Si volies enlluernar-los amb un espectacle miraculós, podies escollir una manera que no els espantés tant! O és que tens molta afició pel surf?

Fid'ho
Digues-ne surf, natació, busseig,... Digues-ne com vulguis. Però em sorprèn que un bon literat com tu no hagi vist en aquest relat una magnífica al·legoria de la vida humana. La mar, amb la seva capacitat d'engolir, és un signe de la mort, que tot ho engoleix. Però, si la mort ho engolís tot, tindria algun sentit, la vida?
Com a al·legoria de la vida humana, aquest relat ens descriu el triomf de la Vida passant per la mort. Anar "a l'altra riba" caminant sobre l'aigua significa haver superat la capacitat engolidora de la mar.

Evy
¿Així, doncs, en aquest relat no hi ha res de "miraculós"? ¿Passejar-se sobre l'aigua no és una propietat teva exclusiva com a fill de Déu, sinó un horitzó per a tots els humans que s'adhereixen al fill de l'home? ¿No és una simple criaturada, l'intent fallit de Pere?

Fid'ho
Aquest és precisament el desig més gran del cor humà. Si fins i tot en molts esports els humans expressen aquest anhel de superar el mar! Quanta literatura descrivint la seva "victòria" de no ser-hi engolits!

Evy
Saps? Comença a agradar-me aquest relat. Vist com a al·legoria, la mar té un gran significat. Pot ser frontera o camí; monstre que ens engoleix o suport que ens aguanta. Enemic que ens devora o mare que ens bressola... També la Mort pot ser frontera o camí, monstre o suport, enemic o mare,... Depèn de nosaltres. En el fons, depèn de si estem o no en la "barca de la Humanitat". Ara ho veig: no es tracta de miracles, sinó d'Humanitat.
Però si és així, els teus deixebles, dient que ets fill de Déu, demostren que no han entès res de res...

Fid'ho
Demostren que encara no han entès, però expressen una gran veritat: L'Home és fill de Déu. De moment ho diuen com a cosa exclusiva meva. Quan s'adonin que, com a fill de l'home, em vaig construint amb tots els humans, aleshores comprendran que la Humanitat és cridada a ser "filla de Déu". I en gaudiran.

Evy
Ara entenc la teva al·lèrgia pels miracles. Entenent les coses com un "miracle", ens sembla expressar "fe en Déu". En realitat és una manera de resistir-se a creure en l'Home com a obra de Déu. L'Home és l'únic camí que ens permet "connectar" amb Déu.

Fid'ho
Potser la paraula connectar no sigui la més exacte, perquè sempre estem connectats amb el Pare. Però tens raó, perquè acollir i respondre a la iniciativa de Déu depèn també de la nostra llibertat. I no hi ha resposta al Pare que no passi pels germans.

Evy
¿I com és que no puguem trobar Déu si no és a través dels altres? Perquè és un "camí" ben complicat!

Fid'ho
Déu és Amor. L'Amor només s'aprèn estimant; i no podem pas començar estimant Déu que no veiem. Comencem estimant els humans amb qui convivim. I progressivament ens anem fent capaços d'estimar i entendre Déu. Jo sóc el camí.