Diumenge 8. Any A

EVANGELI. (Mateu 6,14-34).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ningú no pot servir dos amos:

Si estima l’un, no estimarà l’altre,

si fa cas de l’un, no en farà de l’altre.

No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.

Per això us dic:

No us neguitegeu per la vostra vida,

pensant què menjareu o què beureu,

ni pel vostre cos, pensant com us vestireu.

¿No val més la vida que el menjar,

i el cos, més que el vestit?

Mireu els ocells que volen lliures pels aires:

no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners,

però els alimenta el vostre Pare celestial.

¿I no valeu més vosaltres que ells?

¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi,

és capaç d’allargar, ni un minut,

el temps de la seva vida?

I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu?

Mireu com creixen els lliris dels prats:

no treballen ni filen,

però us asseguro que ni Salomó,

amb tota la seva magnificència,

no es vestia com cap d’aquests.

I si Déu vesteix així l’herba dels prats,

que hi és avui i demà ja la tiren al foc,

com no ho farà encara més amb vosaltres,

gent de poca fe?

Per tant,

no us neguitegeu pensant què menjareu,

o què beureu,

o com us vestireu.

Anar darrere de tot això és propi dels pagans.

El vostre Pare celestial

sap molt bé la necessitat que en teniu.

Busqueu per damunt de tot

el regne de Déu i ser justos.

No us neguitegeu, doncs, pensant en demà.

El demà ja tindrà les seves preocupacions.

Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
No em sembla bé que contraposis Déu i les riqueses, com si les riqueses fossin una cosa dolenta. També les riqueses poden ajudar a fer humanitat, que, segons tu mateix, és la manera més correcta de donar culte a Déu. Només cal pensar en les grans i riques construccions al servei de tothom, com l'Opera de París, o el Liceu de Barcelona, o el tren Maharajas' Express de la Índia, o el Metropolitan museum de Nova York, o tantíssimes obres d'art com són la majoria de les catedrals, que a la vegada són una mostra de riquesa i de servei.

Fid'ho
Ben cert: les riqueses poden servir per fer humanitat. El problema no està en les riqueses sinó en la servitud dels humans envers elles. Les meves paraules parlen de llibertat. Servir Déu, allibera; servir les Riqueses, esclavitza. Així de senzill. I la Comunitat humana només es va construint amb persones que s'atreveixen a ser lliures.

Evy
Potser sí. D'alguna manera jo mateix ho experimento això que dius. Servir l'empresa em fa guanyar diners, però m'hi sento poc lliure. En canvi, servir els meus fills i la meva dona, em fa sentir lliure; més lliure com més i millor els puc servir.  
Però quan es tracta de servir Déu, no ho veig tan clar. A molta gent, la religió no els fa pas més lliures, sinó el contrari. De fet avui dia molts abandonen la religió per sentir-se més lliures!

Fid'ho
Déu no l'ha vist mai ningú. Només podem servir-lo servint els altres per amor. Està molt bé això que dius sobre les persones que s'alliberen de la religió, perquè són moltes les persones que es fan una imatge equivocada de Déu, i la "serveixen" de la mateixa manera que servirien les riqueses: amb esperit possessiu. Déu no es pot "posseir", sinó d'acollir-lo com una obertura en el nostre horitzó. Les riqueses (posseïdes) t'omplen, et saturen i et subjuguen. Només Déu (no posseït) ofereix espais il·limitats a la nostra llibertat.

Evy
¿Però, si servir Déu significa servir els altres, per què no parlar directament del servei als altres sense posar-hi Déu pel mig?! ¿Per què complicar tant les coses?!

Fid'ho
També el servei pot acabar essent possessiu. Perquè el servei als altres sigui autèntic cal anar més enllà de les necessitats concretes de cada persona. Cal servir mirant la totalitat de la persona i el seu creixement. Només així s'evita que el nostre "servei" acabi subjugant les persones servides.

Evy
Això que dius em confirma una reflexió que a vagades m'he fet: que en la nostra societat estem caient en un error important. A les famílies, per exemple, està passant com dius tu: els pares estem tant al "servei immediat" dels fills, que els incapacitem per esdevenir persones adultes i lliures. Contemplant tant els nostres fills, els fem de porcellana, i es "trenquen" al primer copet que reben! Una cosa semblant passa en altres aspectes, com la sanitat. Recordo un company, gran col·laborador de Càritas, que em va dir una cosa sorprenent: "Càritas m'ha tornat dur". Començo a entendre que hi ha d'haver una certa duresa en l'amor. Si hi renunciem, l'amor es corromp, i deixa de ser humanitzador.

Fid'ho
"Servir Déu" significa que el nostre servei als altres sigui "creador d'Humanitat". Permet sentit la pròpia vida com una participació en la Vida de l'Univers: do de Déu i construcció nostra. Però cal no enganyar-se: hi ha qui parla de Déu, però només l'utilitza. En canvi també hi ha qui no parla de Déu, però li és del tot fidel sense nomenar-lo.

Diumenge 7è de durant l'any A.

Evangeli.

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ja sabeu que, als antics, els van dir:

“Ull per ull, dent per dent.”

Doncs jo us dic:

No us hi torneu, contra els qui us fan mal.

Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit,

dóna-li també el mantell.

Si algú t’obliga a portar una càrrega

un quart d’hora de camí,

porta-li mitja hora.

Dóna a tothom qui et demani,

no et desentenguis del qui et vol manllevar.

»Ja sabeu que van dir:

“Estima els altres”, però no els enemics.

Doncs jo us dic:

Estimeu els enemics,

pregueu per aquells que us persegueixen.

Així sereu fills del vostre Pare del cel:

ell fa sortir el sol sobre bons i dolents,

i fa ploure sobre justos i injustos.

Perquè si estimeu només els qui us estimen,

quina recompensa mereixeu?

Els publicans, no fan també el mateix?

I si només saludeu els germans,

què feu d’extraordinari?

Els pagans, no fan també el mateix?

Sigueu bons del tot,

com ho és el vostre Pare celestial.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Si ho he entès bé, aquest regne de Déu que tu prediques és per a tothom. Però les condicions que poses no poden ser per a tothom. La Justícia és per tothom. I la Justícia diu: qui fa un mal ha de respondre del mal que ha fet. Qui produeix un bé ha de ser compensat correctament. Per tant: Ull per ull; dent per dent. I també: favor per favor.
Tu, en canvi, demanes Generositat. La Generositat ha de ser voluntària. No es pot demanar a tothom.

Fid'ho
Creu-me, Evy: ningú que busqui només la justícia evitarà de caure en la injustícia. Qui busca només ser just, caurà en la violència; i ja saps que la violència és una espiral creixent.

Evy
Potser tens raó, però per això la Justícia no se l'ha de fer cadascú sinó a través d'institucions adequades.

Fid'ho
No et dic pas que no, encara que també et diré una altra cosa: la societat funciona i es manté gràcies a tots aquells que van més enllà de la simple justícia. Una societat on la majoria dels seus membres no passés de la justícia, cauria de seguida en l'opressió dels més febles, com de fet està passant en la majoria dels Estats.

Evy
La justícia es pot exigir; la generositat, no.

Fid'ho
¿Tens alguna cosa que no hagis rebut? La vida mateixa és sempre fruit de la generositat. És per això que, per a cada persona, la generositat és una resposta de justícia, encara que els altres no la puguin exigir.

Evy
¿Vols dir que la generositat té dues cares: per a la pròpia persona és justícia; i per als altres és generositat?

Fid'ho
La vida neix de la generositat. La generositat és aquell plus que desequilibra la vida cap endavant i la fa progressar. Sense generositat, la vida seria com l'aigua que no corre: es podreix i genera corrupció.

Evy
La generositat que tu demanes és absurda! Parar l'altra galta quan t'han pegat en una, és consentir i fomentar la violència dels violents. ¿No cal corregir els violents?

Fid'ho
No es corregeix un mal amb un altre mal. El mal només es treu posant-hi bé, de la mateixa manera que només es pot treure la foscor posant-hi llum.

Evy
Si aquesta és la condició per entrar al regne de Déu, la conclusió que en trec és que està destinat només a minories molt selectes...

Fid'ho
Al regne de Déu no s'hi entra ni se'n surt. Existeix en forma de llavor dintre cada ésser humà. La generositat és el clima en què creix i es manifesta. No és possible una vida humana sense espurnes de generositat. A més generositat, més capacitat per ser i gaudir del Regne. Ningú no n'és exclòs. Només qui se n'aparta per lluitar-hi en contra en queda fora per pròpia decisió. 

Evy
¿Lluitar-hi en contra?

Fid'ho
En el cor humà hi ha també les llavors sembrades per l'orgull. Cadascú ha d'escollir quines cultiva. Qui adoba l'orgull, ofega la generositat; qui cultiva la generositat, es deslliura de l'orgull. No hi ha una tercera via. L'orgullós no tolera la generositat; i, si té poder, fa lleis per declarar-la il·legal.

Diumenge 6è de durant l'Any A.

EVANGELI. (Mateu 5,17-37).

Nota.
En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«No us penseu que jo vinc a desautoritzar

els llibres de la Llei i dels Profetes.

No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.

Us ho dic amb tota veritat:

Mentre durin el cel i la terra,

no passarà per alt ni la lletra més menuda,

ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei.

Tot es complirà.

Per tant,

aquell que deixi de complir

un dels manaments més petits,

i ensenyi els altres a fer el mateix,

serà tingut pel més petit en el Regne del cel;

però aquell que els compleixi

i ensenyi a fer-ho,

serà tingut per gran en el Regne del cel.

Jo us dic que si no sou més justos

del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus,

no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que als antics els van manar:

“No matis”,

i tothom que mati, serà reu davant el tribunal.

Doncs jo us dic:

El qui s’enfadi amb el seu germà,

serà reu davant el tribunal.

El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu,

serà reu davant el Sanedrí,

i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern.

Per això, ni que et trobis ja a l’altar,

a punt de presentar l’ofrena,

si allà et recordes

que un teu germà té alguna cosa contra tu,

deixa allà mateix la teva ofrena,

i vés primer a fer les paus amb ell.

Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena.

Si algú et portar al jutjat,

mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida,

abans no et posi en mans del jutge,

i el jutge en mans dels guardes,

i et tanquin a la presó.

T’ho dic amb tota veritat:

Un cop allà, no en sortiries

que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.”

Doncs jo us dic:

Tothom que mira una dona amb mal desig,

en el fons del cor ja ha comès adulteri.

Per això,

si el teu ull dret et fa caure en pecat,

arrenca-te’l i llença’l;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

I si la teva mà dreta et fa caure en pecat,

talla-te-la i llença-la;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

»També està manat:

“Si algú es divorcia de la seva dona,

que li doni un document on consti el divorci.”

Doncs jo us dic:

Tothom qui es divorcia de la seva dona,

fora del cas d’una unió il·legal,

en fa una adúltera,

i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

»També sabeu que als antics els van manar:

“No trenquis els juraments.”

I també:

“Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.”

Doncs jo et dic: No juris mai:

ni pel cel, que és el tron de Déu,

ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,

ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei,

ni pel teu cap,

ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.

Digueu senzillament sí quan és sí,

i no quan és no.

Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Aquest llarg evangeli que hem llegit consta de dues parts que, en la meva opinió, són contradictòries, perquè primer dius que cal respectar la Llei fins en els detalls més petits, però després ho canvies tot, contraposant allò que diu la Llei amb allò que dius tu. ¿En què quedem: s'ha de complir la Llei tal està com escrita o s'ha de canviar?

Fid'ho
Interpretes malament la paraula-clau de tot això: "completar". Jo no vinc ni a canviar ni a desautoritzar la Llei sinó a completar-la. La Llei té forma de promesa. No té valor per si mateixa sinó que serveix per moure l'Home cap a la plenitud. La Llei és com l'escola. Els nens no van a l'escola per quedar-s'hi. L'escola els ajuda a créixer i fer-se adults. Un cop són adults, estan més enllà de les normes escolars.

Evy
Però tu canvies les normes de l'escola per unes altres de més exigents!

Fid'ho
El canvi no està en les normes sinó en les persones. Mentre el fill és petit, rep normes i lleis per ajudar-lo a créixer. Un cop arribat a la maduresa, ell mateix es dóna aquelles "normes" que la generositat li suggereix. Les lleis de la primeria tenien la funció de fer-li desitjar la Llibertat. Quan s'arriba i s'accepta la Llibertat, la mateixa Llibertat esdevé l'única "norma".

Evy
La Llibertat és més exigent que l'Obediència?

Fid'ho
I tu m'ho preguntes?! ¿A tu, què et resulta més exigent: les ordres del teu director, a la feina, o les normes que "t'imposen" la teva llibertat i el teu amor a la dona i als fills? I tanmateix, què et fa més feliç?

Evy
Ara comprenc el canvi que proposes! La Llei diu: No mataràs. O també: Respecta els drets dels altres. En canvi, quan estimes, l'Amor diu: No facis res que trenqui l'harmonia. O: Fes tot allò que és plaent a l'altre. O també: Dedica-li tota la teva vida. L'Amor és molt més exigent, però és Vida. Les normes que venen de fora potser siguin necessàries per fer societat. Però per fer comunió, és dir: per viure, són indispensables les "normes" que inspira la Llibertat i l'Amor.
Però em queda una pregunta: què passa si algú no fa el pas de les "normes de la societat" a la "vivència de la comunió"?

Fid'ho
Què passa si un nen no creix? N'hi ha que ja han estat incorporats a la plenitud de la comunió. No els veiem créixer, però creixen amb la Comunitat. N'hi ha d'altres que no creixen perquè no volen créixer. En aquests casos, no et puc donar cap resposta. Jo he vingut per als qui volen créixer.

Diumenge 5è de durant l'any A.

EVANGELI. (Mateu 5,13-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra.

Si la sal ha perdut el gust,

amb què la tornarien salada?

No serà bona per a res.

La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món.

Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.

Tampoc, quan algú encén un llum,

no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,

i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum

davant la gent.

Llavors, en veure el bé que heu obrat,

glorificaran el vostre Pare del cel.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Perdona, Fid'ho: però aquestes paraules teves em semblen molt pretensioses. ¡Què vol dir que els cristians són la llum del món?! ¿Vol dir que la resta són tenebres?

Fid'ho
És veritat que alguns deixebles meus s'han constitut en una nova religió que pretén ser l'única vertadera. Però jo aquí no parlo dels fidels d'una determinada religió sinó dels practicants d'humanitat. No descuidis que sóc el Fill de l'home. Per això, "deixebles meus" ho són els humans que fan humanitat, siguin de la religió que siguin, o sense religió.

Evy
Però, ¿no et sembla una pretensió exagerada que algú es consideri la "llum del món"?

Fid'ho
Els humans tenim ulls. És a dir: tenim la capacitat de veure el món, la seva evolució, els seus horitzons... Però normalment el món es troba sota les boires escampades pels Poderosos. Aquestes boires ens porten a veure només el deformat món que ells estan construint. Per exemple: el món que més apareix als mitjans de comunicació és aquest món deformat, que deixa a molts sense il·lusió i sense esperança. Jo he vingut com a contrapunt. Qui m'accepta pot veure el món real. Qui em segueix a mi, obté la capacitat de veure-hi clar. Sí: els meus deixebles se senten cridats a "fer món" també denunciant els ídols que deshumanitzen; se senten cridats a ajudar a prendre consciència de la realitat, i a desvetllar l'esperança. És el que vol dir ser la llum del món.

Evy
¿I no cal que siguin o es diguin cristians?

Fid'ho
Cal que siguin humans, i facin humanitat.
Però, compte! Tots els dictadors es presenten dient que "fan fer humanitat". La "seva" humanitat. La diferència entre ells i jo és que ells pretenen fer humanitat situant-se per damunt dels humans. Fan ús de la força i del domini –i, si poden, de la llei− per imposar la seva forma d'humanitat. En canvi jo sóc el "fill de l'home". Home entre els homes, la humanitat que estimulo es genera des de dintre, per via de la comunió, del diàleg, del servei mutu. Sense mestres que imposin les seves idees, sense líders que manipulin ningú. Només amb esperit de germanor. Sense altre "pare" que aquell que és pare de tots.

Evy
¿Vols dir que no ets un somiatruites?

Fid'ho
Et descuides d'una cosa: tot comença amb un projecte amorós de Déu. I els humans, nascuts d'aquest projecte, estimem més la fraternitat que la dictadura; estimem més la llibertat que la por; la generositat que l'egoisme; la bondat que la malícia; la solidaritat que la competitivitat; l'amor que el recel.

Evy
Hi ha molt de mal en el món!

Fid'ho
Ben cert. Hi ha tant de mal que, sense la "sal" de tantíssimes persones, el món estaria ja del tot corromput, i s'hauria desfet. El mal que encara hi ha al món ens indica que estem tot just a les beceroles de la nostra Història.

Evy
No sé. A vegades sembla que progressem perquè les Democràcies han substituït les Dictadures. Però ara assistim a la corrupció de les Democràcies. Les Democràcies corrompudes es tornen pitjors que les dictadures perquè tenen l'excusa d'actuar en nom del poble. En realitat, més o menys, estem com estàvem.

Fid'ho
La democràcia pot ser un pas endavant; però no és l'últim. T'ho repeteixo: tot just estem a les beceroles! Encara falta molt camí per arribar a la comunió. Però ja des d'ara, qui ho vulgui, el pot seguir. I són moltíssims els qui ho fan.