Festa de Reis.

EVANGELI. (Mateu 2,1-12).

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea,

en temps del rei Herodes,

vingueren d’Orient uns mags i,

en arribar a Jerusalem, preguntaven:

«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?

Hem vist com s’aixecava la seva estrella

i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem

s’inquietaren en sentir aquestes noves.

Herodes convocà

tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble

i els preguntava on havia de néixer el Messies.

Ells respongueren:

«A Bet-Lèhem de Judea.

Així ho escriu el profeta:

“Bet-Lèhem, terra de Judà,

no ets de cap manera la més petita

entre les famílies de Judà,

perquè de tu sortirà un príncep

que pasturarà Israel, el meu poble”.»

Llavors Herodes cridà secretament els mags

i s’informà ben bé del moment

en què s’havia aparegut l’estrella.

Després els encaminà a Bet-Lèhem

amb aquesta recomanació:

«Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen,

i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber,

que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren

que l’estrella que havien vist aixecar-se

anava davant d’ells fins que s’aturà

sobre el lloc on hi havia el nen.

La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.

Entraren tot seguit a la casa,

veieren el nen amb Maria, la seva mare i,

 prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge.

Van obrir llavors les seves arquetes

per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni

que no anessin pas a veure Herodes,

se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Periodísticament parlant, la festa d'avui resulta interessant per la gran varietat de maneres de celebrar-la, i de noms amb què és coneguda. Però ara jo voldria preguntar-te més directament sobre això de l'estrella. ¿En el llenguatge actual, podríem dir que l'estrella és la consciència de cadascú? Seguir l'estrella seria el mateix que seguir la pròpia consciència?

Fid'ho
Només a mitges. La consciència és el resultat d'una actitud prèvia. Quan l'actitud prèvia és correcta, podria ser com dius. Però si l'actitud prèvia no és bona, la pròpia consciència tampoc no és bona, i, més que una estrella, podria ser un flash que enlluerna i encega. Pensa en els fanàtics de qualsevol ideologia...

Evy
Explica'm això de l'actitud prèvia.

Fid'ho
Vivim convivint. El coneixement que tenim de les altres persones depèn de l'actitud que prenem en relació a elles. Els superbs no "veuen" realment les altres persones. La supèrbia és una lent deformadora que fa els altres més petits. Igualment els que intenten dominar: aquests no veuen persones sinó objectes. Fixa't que ni Herodes ni els grans sacerdots "veuen" l'estrella. Ells, en aquell nen que acaba de néixer, només hi veuen un rival que cal eliminar, o un messies que no respon a les seves expectatives de Poder.

Evy
Segons el relat, quan els Mags arriben a Jerusalem, també ells deixen de veure l'estrella. En canvi, quan surten de Jerusalem, la tornen a veure. Com s'explica, això?

Fid'ho
No ho intueixes? Fora de Jerusalem, no solament tornen a veure l'estrella, sinó que també veuen com es posa sobre l'Infant que buscaven. Jo era aquest infant! El fill de l'Home! És la magnífica descoberta que fan els Mags al final del camí! En un primer moment, ells han pensat com pensaria la majoria de gent: si es tracta del rei dels jueus, l'hauran de trobar a la "capital del regne". Però allà l'estrella desapareix. L'estrella els descobreix la coincidència de Cel i Terra; però això no es pot veure a la Capital, on el Poder pretén substituir l'estrella. La identificació de Déu amb els humans té lloc fora dels palaus reials o dels temples sacerdotals.

Evy
¿Es podria dir que l'estrella eres tu mateix: el Fill de l'home?

Fid'ho
Ben cert! L'Home es converteix en estrella per a tots aquells que busquen amb sinceritat ser humans i fer humanitat. Això genera sentiments de germanor, i exclou tota relació de domini o de superioritat.

Evy
Si l'estrella és l'Home, per què cal fer un viatge?

Fid'ho
La descoberta de l'Home com estrella es fa per etapes. Cal anar-s'hi preparant de fidelitat en fidelitat. Cada acte de fidelitat ens permet avançar; cada acte de domini sobre els altres, per petits que siguin, ens desvia. El Fill de l'Home és a la vegada Camí, Estrella i Terme del camí.

Evy
Ara entenc per què els Evangelis parlen de tu com d'un caminant, i tenen l'estructura d'un itinerari: de Galilea a Jerusalem; de la Infantesa a la Plenitud; de la Dependència a la Llibertat. Som peregrins!

Diumenge II de Nadal. Any A.

EVANGELI. (Joan 1,1-18).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

Al principi ja existia el qui és la Paraula.

La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.

Era, doncs, amb Déu al principi.

Per ell tot ha vingut a l’existència,

i res del que ha vingut a existir

no hi ha vingut sense ell.

Tenia en ell la Vida,

i la Vida era la Llum dels homes.

La Llum resplendeix en la foscor,

però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan.

Era un testimoni;

vingué a donar testimoni de la Llum,

perquè per ell tothom arribés a la fe.

Ell mateix no era la Llum;

venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable,

la que, en venir al món,

il·lumina tots els homes.
Era present al món,

al món que li deu l’existència,

però el món no l’ha reconegut.

Ha vingut a casa seva,

i els seus no l’han acollit.

Però a tots els qui l’han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,

ni per voler d’un pare o pel voler humà,

sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,

i hem contemplat la seva glòria,

que li pertoca com a Fill únic del Pare

ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava:

«És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m’ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l’abundància de la seva plenitud

tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,

però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu, ningú no l’ha vist mai;

Déu Fill únic, que està en el si del Pare,

és qui l’ha revelat.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
L'himne que dóna inici al Quart Evangeli comença amb un joc de paraules. Els jocs de paraules poden estar carregats de significat però no es poden traduir. Potser per això aquest joc de paraules no significa res per mi. Podries explicar-m'ho amb altres paraules?

Fid'ho
Allò que vol dir aquest joc de paraules és extraordinàriament important i senzill a la vegada.

Evy
Important, potser; però senzill, no m'ho sembla!

Fid'ho
Sí: senzill per a tothom qui vulgui entendre. Tan senzill com que un fill entengui que ha rebut la vida dels seus pares, i que el propòsit dels pares és que ell creixi, és faci adult i pugui arribar a ser com ells.

Evy
Entesos. L'evangelista vol exposar el propòsit de Déu en començar la Creació. Això és fàcil d'entendre perquè és el mateix que fem nosaltres: primer tenim un projecte, i després comencem a realitzar-lo. Però, quin és aquest projecte? És tot l'Univers? És només la Humanitat? És engendrar un altre "Déu"?...

Fid'ho
No vas pas desencaminat. Cal distingir entre "crear" i "engendrar". Les coses, les màquines, els robots,... es poden crear. Les persones, no. Tu i la teva dona no heu pas creat els vostres fills sinó que els heu engendrat. Engendrar significa eixamplar la pròpia vida de manera que neixi un nou ésser que, a partir d'allò que ha rebut, pugui anar construint lliurement la seva pròpia existència. La llibertat i una independència creixent són part integrant de tota vida personal.

Evy
El propòsit de Déu va ser engendrar la Humanitat?

Fid'ho
Tot allò que existeix ha estat creat perquè servís al sorgiment de la vida. I la vida creix fins a fer-se conscient de si mateixa. Amb la consciència, pot començar el sentiment de filiació. El propòsit de Déu no acaba en la creació de l'univers, ni de la vida, ni de la consciència. El propòsit de Déu és la vivència de la filiació. L'himne que hem llegit fa servir l'expressió "Déu fill únic". El propòsit de Déu és la Humanitat com a "Déu engendrat".

Evy
Perdona Fid'ho. Massa maco perquè sigui veritat! La Humanitat, un Déu engendrat?! Que no te n'adones que la major part de la Humanitat ha de suportat una vida miserable!!!

Fid'ho
I a mi, m'ho dius?! Em van matar clavant-me a una creu. I continuo morint en cada home assassinat o menyspreat. Com a Fill de l'home, sóc el crucificat. Però també sóc el ressuscitat.
¿Quan van tardar els teus fills a reconèixer i viure la seva filiació envers vosaltres, i la seva germanor entre ells?

Evy
Ui!!! Tenen més de trenta anys, i encara a vegades ens discutim i es discuteixen!

Fid'ho
Ho veus, Evy? La Humanitat està encara en la seva primera infantesa. Però jo sóc per a cada ésser humà l'home-mostra. En mi poden veure l'inici i el model d'una filiació plena i d'una germanor perfecta. I cadascú va realitzant la seva pròpia història dintre la Gran Història.

Evy
Doncs, tenies raó: tan senzill  −i tan arriscat− com engendrar un fill!

Sta. Maria, mare de Jesús

EVANGELI. (Lluc 2,16-21).

En aquell temps,

els pastors anaren a Bet-Lèhem

i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora.

Havent-ho vist amb els propis ulls,

van contar el que els havien dit d’aquell infant,

i tothom qui ho sentia

es meravellava del que deien els pastors.

Maria conservava aquests records en el seu cor

i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,

glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies,

quan hagueren de circumcidar-lo;

li posaren el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l’àngel

abans que el concebés la seva mare.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
La litúrgia d'aquestes festes de Nadal resulta embolicada. Fa vuit dies llegíem el relat del teu naixement, a Betlem. Diumenge passat llegíem com el teu pare et va portar a Egipte per protegir-te del cruel Herodes. Avui tornem a Betlem, al dia del teu naixement, i de la teva circumcisió vuit dies després. Tot plegat, ¿no et sembla massa complicat?

Fid'ho
És possible que la barreja de dos relats tan diferents com són els Evangelis de Mateu i de Lluc puguin atabalar una mica, sobretot si aquests relats s'entenen com si fossin biogràfics. Perquè jo no tinc "biografia" sinó "història".

Evy
Encara que no tinguis biografia, com és que els relats de la teva història siguin tan diferents? No són una dificultat per entendre't?

Fid'ho
Al revés. Si els relats fossin iguals o molt semblants, podrien ser entesos d'una manera biogràfica. I això sí que impediria una correcta comprensió de mi. És important que siguin ben diferents perquè així queda clar que no es refereixen directament a una persona individual i concreta. Amb aquestes grans diferències es suggereix clarament que, quan es parla de mi com a Fill de l'home, s'està parlant de la Humanitat i de la seva "història" que camina vers la plenitud; una plenitud que ja es pot veure anticipada en la meva "història" relatada en singular.

Evy
Em costa molt d'entendre això que dius: que tu siguis a la vegada una paràbola de la Humanitat i que tinguis també una vida individual.

Fid'ho
Tota persona té aquesta doble dimensió: individual i global. Tothom és un individu; i, com a individu, pot optar a favor, al marge o en contra de la Humanitat. Però sigui quina sigui l'opció de cadascú, tota vida individual neix de la humanitat i genera humanitat. Prendre consciència d'aquest fet il·lumina la vida de cada persona. Maria −la meva mare− ens dóna un bon exemple d'això, ja que ella conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Evy
Si la vida de tota persona té aquesta doble dimensió, ¿què tens, tu, d'especial perquè siguis anomenat el Fill de l'home?

Fid'ho
La resurrecció. O, si ho vols, la Plenitud.

Evy
La resurrecció? Cap periodista no l'ha vista mai la teva resurrecció! I els Evangelistes en parlen, però cap d'ells no diu que l'hagi vista!

Fid'ho
La resurrecció no es veu amb el ulls sinó amb el cor. ¿Tu −que estàs casat−, l'has vist alguna vegada l'amor de la teva dona?

Evy
El "veig" en la seva manera de comportar-se.

Fid'ho
¿Si tu no l'estimessis, la seva manera de comportar-se et faria visible el seu amor? ¿No és veritat que si tu no l'estimessis, tampoc no veuries el seu amor, i el seu comportament se't faria insuportable? Igualment: només pot "veure" la resurrecció del Fill de l'home qui té el cor obert. El problema no està en la resurrecció sinó en la manera de mirar la Humanitat.

Diumenge 1er. de Nadal. Any A. Sagrada Família.

EVANGELI. (Mateu 2,13-15.19-23).

Quan els mags van ser fora,

un àngel del Senyor s’aparegué a Josep

en somni i li digué:

«Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare,

fuig cap a Egipte

i queda-t’hi fins que jo t’ho digui,

perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo.»

Es llevà, prengué el nen amb la seva mare,

sortí de nit cap a Egipte,

i s’hi quedà fins que Herodes va morir.

S’havia de complir allò que el Senyor

havia anunciat pel profeta:

«He cridat d’Egipte el meu fill.»

Tan bon punt Herodes va morir,

un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep,

allà a Egipte, i li digué:

«Pren el nen amb la seva mare

 i vés-te’n al país d’Israel,

que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.»

Ell, doncs, es llevà,

prengué el nen amb la seva mare

i tornà al país d’Israel.

Però quan sentí dir que a Judea

Arquelau havia heretat

el reialme d’Herodes, el seu pare,

no gosà anar-hi,

sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni,

es retirà a la regió de Galilea

i se n’anà a viure al poble de Natzaret.

Així es complí allò que havien anunciat els profetes:

«Li diran Natzarè.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
El teu naixement havia estat anunciat com l'arribada del salvador de la Humanitat. ¿Com pot ser que de seguida siguis perseguit i hagis de fugir?

Fid'ho
Salvador de la Humanitat? Els Evangelis personifiquen en mi la Humanitat salvada. La Humanitat neix d'un projecte amorós de Déu. Si necessita ser salvada no és perquè aquest projecte pugui fracassar sinó perquè molts humans, abusant de les capacitats rebudes, pretenen fer-se "déus", dominant sobre altres. Els humans han de ser salvats de la temptació de Poder. Jo salvo la Humanitat no pas com algú que ve de fora sinó des de dintre: com a fill de l'home. Com a home, he vençut la temptació de Poder i m'he convertit en el camí per a tots els oprimits que busquen l'alliberament. Per això havia d'experimentar la mateixa situació d'opressió que pateixen tants i tants humans. Per a tots ells sóc camí; i, també, esperança. Si jo, fill de l'home, he vençut la temptació de Poder, també poden ells. Vençuda la temptació de Poder, no hi ha obstacle a la realització dels plans de Déu.

Evy
De totes maneres, maleïda estrella i maleïts Mags que, desvelant el teu naixement, van provocar que Herodes volés matar-te, i matés els innocents de Betlem!

Fid'ho
No maleeixis l'estrella que a cadascú assenyala el seu camí, ni els caminants que la segueixen. En tot cas, maleït Herodes que se serveix de l'estrella per trobar les seves víctimes.

Evy
"Maleït Herodes"?

Fid'ho
Qui va amb mi, avança. Qui no va amb mi, recula. Qui lluita contra mi, es destrueix a si mateix. Jo no jutjo ni condemno ningú. Però tots els qui lluiten contra l'Home es maleeixen a si mateixos. Només es pot ser humà fent Humanitat. Qui amb mi no recull, escampa.

Evy
¿Josep, el teu pare, et va portar realment a Egipte, com diu el relat d'avui?

Fid'ho
En la Bíblia, Egipte representa el lloc de la seguretat i el lloc de l'esclavitud. De la seguretat, perquè és com el "graner" que permet satisfer la fam (les necessitats més bàsiques). De la servitud, perquè sotmet els immigrants i els indigents als poderosos.
Tot infant, quan neix, necessita un "Egipte" per a satisfer les seves necessitats; igualment, tot infant ha de "sortir d'Egipte" per seguir la crida de la Llibertat. Cada ésser humà està invitat a seguir l'estrella que el guia en el seu viatge des de l'esclavitud inicial a una Llibertat creixent.

Evy
¿Herodes, en el relat d'avui, encarna la figura dels antics faraons?

Fid'ho
Encarna tots aquells que han caigut en la temptació del Poder. Cada humà experimenta, en un moment o altre, la temptació de "salvar-se a si mateix" dominant els altres. Així sorgeix el Regne del Poder. Ningú neix en un terreny neutral; d'una manera o altra, tots naixem sotmesos al regne del Poder, i busquem la seguretat. Des dels inicis, el fill de l'home sofreix esclavitud, i els violents s'apoderen d'ell. Però jo he vençut el Poder, i, en mi, tothom pot veure l'Home plenament realitzat. Per això sóc la llum del món.

Evy
¿Has vençut el Poder? ¡Però si, al món, hi ha poderosos més poderosos que mai! On és, la teva victòria?

Fid'ho
La meva victòria no és com les victòries del Poder, que generen vençuts. La meva victòria no fa vençuts. Fa llibertat per als oprimits; i fins i tot per als antics opressors, si es converteixen.

Evy
El relat parla de la mort d'Herodes. Però, pel que sembla, Herodes no mor mai...

Fid'ho
Herodes neix en cada infant en forma de temptació de Poder. I mor en cada persona quan aquesta escull la vida de generositat.

NADAL

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.
(>> Presentació).

NADAL.

========================================

>> Apunts d'homilia.

========================================

EVANGELI. (Joan 1,1-18).

(En blau, allò que s’hi afegeix en la versió llarga).

Al principi ja existia el qui és la Paraula.

La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.

Era, doncs, amb Déu al principi.

Per ell tot ha vingut a l’existència,

i res del que ha vingut a existir

no hi ha vingut sense ell.

Tenia en ell la Vida,

i la Vida era la Llum dels homes.

La Llum resplendeix en la foscor,

però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan.

Era un testimoni;

vingué a donar testimoni de la Llum,

perquè per ell tothom arribés a la fe.

Ell mateix no era la Llum;

venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable,

la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món,

al món que li deu l’existència,

però el món no l’ha reconegut.

Ha vingut a casa seva,

i els seus no l’han acollit.

Però a tots els qui l’han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,

ni per voler d’un pare o pel voler humà,

sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,

i hem contemplat la seva glòria,

que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava:

«És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m’ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l’abundància de la seva plenitud

tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,

però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai;

Déu Fill únic, que està en el si del Pare,

és qui l’ha revelat.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Hola, Fid'ho: és Nadal. Per una part, voldria felicitar-te, ja que avui se celebra el teu aniversari; però, per altra banda, tu i jo sabem que no és realment el teu aniversari, sinó només la cristianització d'una antiga festa pagana en honor del Sol. Fins i tot dubto que et resulti plaent que se celebri el teu naixement en substitució d'una festa pagana.

Fid'ho
Jo sóc el  Fill de l'Home, i els qui tu consideres pagans són tan humans com qualsevol altra persona. No tinc res en contra de les festes paganes. Al revés: totes les festes, si es fan bé, ajuden a fer Humanitat. I concretament la festa de Nadal m'agrada quan allò que s'hi celebra és la Vida, que es renova constantment. Algú ha dit que cada dia és Nadal. Em sembla molt bé.

Evy
Però, entre nosaltres, aquestes festes s'han convertit en festes per al consum. Això t'agrada?

Fid'ho
És el risc que tenen totes les coses bones: poden ser mal utilitzades. Els humans tenim necessitats i capacitats; i cadascú escull a què es dedica preferentment. Si fem créixer les necessitats, ens deshumanitzem; si activem les capacitats, ens humanitzem.

Evy
Els Evangelis presenten el teu naixement com un fet extraordinari, amb àngels i estrelles i mags vinguts d'Orient...

Fid'ho
Allò realment extraordinari és la Vida amb la seva capacitat de créixer i renovar-se constantment. Cada infant que neix és una llavor d'Humanitat que treu brotada. És el que volen expressar els Evangelis amb el seu llenguatge "extraordinari".

Evy
Tota vida neix, creix i mor. ¿Què té d'extraordinari, això?

Fid'ho
El meu naixement és descrit com extraordinari precisament perquè tothom pugui descobrir que les coses no són pas com tu dius. La mort no és l'últim pas. Els Evangelis van ser escrits precisament per això: per fer saber a tothom que la mort no és el final de tot. L'últim pas és la Plenitud. Naixement, creixement i mort resulten extraordinaris perquè precedeixen la plenitud de la Vida.

Evy
En el nostre àmbit cultural, les festes de Nadal són dies de trobades familiars. Això les converteix en un motiu de tristesa quan hi falta alguna persona estimada.

Fid'ho
La tristesa de les persones sempre mereix comprensió. Però la tristesa per la falta d'una persona estimada m'afecta especialment perquè jo existeixo precisament per ajudar a anar més enllà d'aquesta tristesa. Els humans no som illes. Formem un sol cos, i mai ningú no "falta" del nostre costat. Allò que canvia és el nivell de presència. No hem de quedar ancorats en la presència física, que té moltes limitacions. Jo existeixo per ajudar a descobrir la presència de comunió. ¿Enyora, la mare, el seu fill perquè ha "sortit fora" de seves les entranyes? ¿Troba, l'arbre, a faltar el seus fruits perquè s'han convertit en llavor? ¿Perden, els núvols, els seus vincles amb l'aigua quan es desfan en ruixats? Doncs, tampoc hem de trobar a faltar els companys de taula quan han pres la forma d'aliment! Perquè, aquest és el gran misteri de la Vida humana: la capacitat de convertir-nos en aliment els uns per als altres.

Evy
¿És per això que l'evangeli de Lluc diu que la teva mare et va posar en una menjadora?

Fid'ho
La mare sabia molt bé el que es feia! Comencem necessitant ser alimentats, i creixem fins a esdevenir aliment. Hi ha només una sola i única Vida, i l'experimentem com un circuit de comunió. Ningú no hi sobra. Ningú no hi falta.

Diumenge 4 d'advent. Any A.

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

EVANGELI. (Mateu 1,18-24).

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera:

Maria, la seva mare, promesa amb Josep,

abans de viure junts es trobà que esperava un fill

per obra de l’Esperit Sant.

Josep, el seu espòs, que era un home bo,

no volent fer-ho saber públicament,

es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.

Mentre ell hi pensava,

se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:

«Josep, fill de David,

no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa.

És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant;

ha de tenir un fill

i li has de posar el nom de Jesús,

perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»

Tot això va succeir perquè es complís

el que el Senyor havia anunciat pel profeta:

«La verge tindrà un fill,

i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.

Josep es despertà i,

complint el que l’àngel del Senyor li havia manat,

la prengué a casa com a esposa.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
L'evangeli d'avui insisteix en la virginitat de Maria, sobre la qual ja vam parlar fa quinze dies; i m'agrada que en torni a parlar perquè em va quedar una qüestió pendent.
Entenc força bé que, en un món masclista, la virginitat sigui l'afirmació clara i contundent de que la Nova Humanitat no serà engendrada pels poderosos (representats pels barons) sinó pels servidors de la Vida (representats per les dones). Tot això resulta molt bonic per predicar... Però les coses no van així. Els més grans invents de la Humanitat s'han fet per a les guerres (sempre obra dels barons). Els grans Estats són fruit, directament o indirecta, de guerres. El món ha progressat gràcies als vencedors. ¿Per què suposes que una Humanitat engendrada des del servei a la Vida és millor i més viable que la produïda pel Poder?

Fid'ho
¿Has comptat mai la multitud immensa de víctimes que ha produït i produeix la societat dels Poderosos? Les societats del Poder no són bones ni per als Poderosos! Aquests, lluitant entre ells, es destrueixen els uns al altres. El Poderós sempre busca de ser l'únic.

Evy
El Poder és creatiu.

Fid'ho
Els Humans hem estat creats a imatge de Déu, i participem en la seva creativitat. Això ens permet ser persones, creant-nos a nosaltres mateixos d'alguna manera. Gràcies a això, l'home adult no és un simple producte, sinó també autor de si mateix. D'aquesta manera, allò que comença com un do de Déu acaba essent també un mèrit nostre.
Però, quan algú fa servir la seva creativitat per anular la creativitat d'altres humans, va contra el projecte i la generositat de Déu, i ofega la creativitat dels seus dominats. Els dominadors busquen de convertir les persones en objectes. Privar algú de la seva capacitat de decidir, va contra l'acció del Creador, que ens vol lliures. El relat d'avui ens presenta l'exemple d'un home just. Perquè és just, intenta retirar-se per no fer nosa als projectes de Déu i a la creativitat de Maria, la seva dona. Però, des d'aquesta actitud humil, descobreix que ell també té un paper fonamental en la creació de l'Home Nou.
Reconec que el Poder pot enlluernar molta gent fent coses "meravelloses", però anul·la les persones. Sempre és destructiu. El Poder és essencialment homicida.

Evy
Els vencedors de la Segona Guerra mundial van crear l'ONU, que és una cosa ben bona.

Fid'ho.
Tan bona com ineficaç! I és ineficaç precisament perquè els vencedors van actuar de vencedors. Creu-me, amic: només amb el Poder, la Humanitat no seria mai adulta.

Evy
Si és així, la situació humana sembla desesperada...

Fid'ho
De cap manera. Tingues en compte que l'afany de domini i l'esperit de servei coexisteixen en els humans. L'exhibició del domini provoca una major reacció dels dominats. Aquí es troba l'esperança!! Sense aquesta capacitat de reacció, la Humanitat ja fa molt de temps que s'hauria autodestruït. Per comptes d'això, mira la Humanitat i contempla les immenses multituds de persones dedicades sincerament al servei de la Vida, representades, en el relat d'avui, per la gran generositat de Josep. En realitat, el Poder és com les vacunes: el virus que injecta en la Humanitat desperta i activa les defenses dels Humans. Res no pot anul·lar l'acció de Déu que actua des dels humils. "Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, prengué Maria a casa com a esposa".

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home). Advent 3. Any A

.

Periodista: Evy.
(>> Presentació).

EVANGELI. (Mateu 11,2-11).

En aquell temps,

Joan, que era a la presó,

va sentir dir el que feia Crist,

i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:

«Sou vós el qui ha de venir

o n’hem d’esperar un altre?»

Jesús els va respondre:

«Aneu a anunciar a Joan el que veieu

i el que heu sentit dir:

els cecs hi veuen, els invàlids caminen,

els leprosos queden purs, els sords hi senten,

els morts ressusciten,

els desvalguts senten l’anunci de la bona nova,

i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.»

Mentre ells se n’anaven,

Jesús es posà a parlar a la gent de Joan:

«Què heu sortit a veure al desert?

Una canya sacsejada pel vent?

Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un home vestit delicadament?

Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis.

Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un profeta?

Sí, ho puc ben dir, i més que profeta:

és aquell de qui diu l’Escriptura:

“Jo envio davant teu el meu missatger,

perquè et prepari el camí.”

Us ho dic amb tota veritat:

Entre tots els qui les mares han portat al món

no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista;

tanmateix el més petit al Regne del cel

és més gran que ell.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
¿Si els Evangelis van ser escrits per parlar de tu, com és que tots comencen parlant primer d'aquest Joan Baptista? ¿Quina relació hi ha entre vosaltres dos? ¿És veritat que sou parents?

Fid'ho
Tots els humans som parents, perquè participem d'una mateixa Vida. Però la vida no és viu tota de cop, sinó per etapes. En els Evangelis, Joan representa el darrer temps d'una etapa, i jo el primer de la nova etapa. Aquesta proximitat, l'evangeli de Lluc l'expressa dient que les nostres mares eren parentes.

Evy
En canvi, en el Quart Evangeli, el mateix Joan diu que a tu no et coneixia de res! (Joan 1,31.33)

Fid'ho
Una etapa de la Vida pot seguir a una altra, i, no obstant, comportar experiències completament diferents. És el que vol indicar el Quart Evangeli.

Evy
Això vol dir que entre l'etapa de Joan i la teva hi ha un canvi qualitatiu. Passaria com amb l'aigua: fins a 99 graus és totalment líquida; però quan arriba a 100 graus pren forma de vapor. ¿Passaria una cosa així entre Joan Baptista i tu?

Fid'ho
Ho has expressat molt bé.

Evy
Però jo no veig que en la vida humana hi hagi hagut cap canvi qualitatiu...

Fid'ho
Pot donar-se i pot no donar-se. Depèn de la llibertat de cadascú. En els humans, el procés de la vida pot anar més enllà de l'evolució biològica, i obrir-se a la Llibertat i a la Generositat. Per a ser generós no n'hi prou amb l'evolució; cal decidir-ho. Cal acceptar i voler que la nostra vida es vagi fent resposta a la presència dels altres. Decidir ser generós comporta també decidir ser lliure, amb una llibertat creixent. És allò que fan els taxistes: quan entren en situació de servei, encenen aquell llum que diu: LLIURE.
Joan representa la vida humana fins arribar a la capacitat de decidir. Jo, el Fill de l'Home, represento el fet d'una decisió generosa. Aquesta és la gran diferència entre Joan i jo.
Tothom pot créixer fins a ser com Joan. Per ser com jo, cal una empenta més: que l'Esperit ens faci sentir la bellesa de la generositat plena.

Evy.
¿Una empenta de l'Esperit? ¿Què vols dir?

Fid'ho
Ho saps perfectament, Evy! Quan et vas enamorar, eres tu qui s'enamorava. ¿Però, hi va tenir alguna cosa a veure, la teva dona?

Evy
Evidentment! De fet, la primera vegada que la vaig veure ja em vaig sentir captivat per ella.

Fid'ho
"Captivat" per ella? Et va privar de la teva llibertat?

Evy
No! Al contrari: va activar la meva llibertat. No he fet mai res tan lliurement com casar-me amb ella.

Fid'ho
Ho veus, Evy? El teu enamorament, tot i ser una acció totalment teva, responia a una presència que t'hi impulsava. Una cosa semblant passa amb l'Esperit. L'Esperit ens fa desitjable, amable, digna de ser acollida la presència dels altres.